Ja tenim aquí un altre dia d’eleccions. Aquestes són les europees. Sembla, per les estadístiques de participació, que són les que menys interès desperten. Tal vegada, com diuen, la distància quilomètrica no ajudi els ciutadans a sentir l’Eurocambra com un òrgan de govern pròxim i decisiu en moltes qüestions que els afecten.

 

  S'ha d'admetre que resulta difícil entendre què carai poden fer 785 persones assegudes a Brussel·les, totes elles mudades, amb micròfons i auriculars. 785 persones que es desplacen en avió cada setmana per reunir-se. 785 persones que disposen, com no pot ser d’altra manera, de serveis i recursos públics (europeus, però públics). Si, explicar tot això és una tasca que no envejo a ningú. I si els polítics europeus no són capaços de trobar mecanismes per fer entendre la necessitat de tot això, qui sóc jo per intentar-ho?.  

 

  Però quan, cada quatre anys, arriba l’hora d’anar a votar, jo només penso que no estic decidint si m’agrada o no que hi hagin 785 cadires al Parlament europeu. No estic decidint si em semblen o no excessives les despeses que comporta omplir aquestes cadires. Tot això ja es va decidir en un altre moment. Les 785 cadires s’ompliran de culs, voti jo o no voti. L’única diferència és que si no m’acosto a les urnes la cadira la pot ocupar un cul aliè als meus interessos, que desconegui la realitat cultural catalana o que sigui indiferent als problemes socials i econòmics que patim. Potser serà un cul prim que s’engreixarà per adaptar-s’hi, a la cadira, o un cul gros que intentarà evitar els hàbits sedentaris per encabir-s’hi. Tant se val. Com que els culs parlen tots igual, en aquest exemple, potser no s’escaurà el problema de la llengua, però queden per defensar molts altres temes que afecten a Catalunya i, no ens enganyem, a cadascun de nosaltres.

 

  Per tant m’està bé que sigui historiador perquè pugui explicar tot el que sap de nosaltres al món; m’està bé que sigui mestre perquè no defalleixi davant d’alumnes hostils: m’està bé que sigui d’esquerres perquè sumi suports a favor de polítiques socials i de benestar i m’està bé que sigui independentista perquè argumenti amb passió una realitat desconeguda a Europa. I, digueu-me ingènua, però cul per cul, un que conegui i que pugui estovar, si s’escau.