Catalans pel canvi
04 Agost, 2006 20:48
Publicat per csala,
General
Estorat, llegeixo al gratuït Mes Tarragona del dimecres dia 2 d’agost, a la plana 17, un article institucional de la Delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya en que fa totes les lloances possibles, i les impossibles, de Josep Montilla, candidat del PSC a presidir la Generalitat de Catalunya, article que, enviat pel PSC de Valls, és repeteix, fil per randa, al bloc de la Núria Segú. Considero una greu incorrecció signar en nom de la Institució un article a favor d’un candidat d’un grup polític determinat, i si bé, la persona i la institució a la que representes poden coincidir en la mateixa opinió, no és políticament correcte, si l’opinió fa referència al partit i al candidat del teu partit. Aquesta identificació de la institució i partit és un problema que ja és va percebre per part d’ERC i que els va costar fa poques setmanes una important amonestació. Però a més, m’ha sorprès el contingut, jo pensava que la Núria Segú era una ciutadana pel canvi, doncs mira, resulta que ara ja no. Fent una paràfrasis de Goethe, la Delegada diu, “els socialistes tornem a ser els primers a pensar on anem, en lloc de mirar d’on venim”, doncs això, venir, venir, ella ve dels Ciutadans pel canvi, i anar, anar, sembla que ha anat a parar al partit que fins fa poc feia de paraigües d’aquesta plataforma política, suposadament independent, que com tantes altres plataformes, suposadament independents, atiaven el foc polític, aquí i allà, en contra del govern de CiU. Ciutadans pel canvi, es definia com una associació cívico-política que pretenia un canvi profund en les formes de governar i de fer política a Catalunya, doncs mira, ho van aconseguir, si senyor, i el desastre ha estat tan gros, que no sé si l’absorció d’alguns integrants de la plataforma en alguns casos o el rebuig a pactar amb ells en altres, respon al presumpte engany de la independència de la Plataforma, o a la vergonya del resultat del canvi polític pregonat. I arribem al clímax de la transició del PSC cap a PSOE; els primers que ens havien de parlar de catalans, ens van aclaparar a parlar de ciutadans, i els que parlaven normalment de ciutadans, ara s’hi refereixen com a catalans, que per cert, catalans, catalans, ho som tots, i per això puc dir, quina barra!!, ells que tot el dia deien de CiU feia una política de patrimonialització de Catalunya, ara ells si la fan, i de tots els catalans. Jo proposo que engeguem CATALANS PEL CANVI. Ho sento, ho sento, però no em crec que tots els que habiteu en aquest país que és Catalunya, no hagueu percebut a hores d’ara, el desastre que han estat aquests 30 mesos de govern de tri-bi-partit, que el problema no era tan sols ERC, com ens han volgut fer creure aquestes darreres setmanes, qui no ha tingut cultura del govern de coalició ha estat el PSC, que, a les primeres de canvi, i quan més els convenia mostrar l’estabilitat del bipartit, i demostrar la seva capacitat de diàleg, s’han estimbat amb els comunistes pel Pla d’infraestructures, i que mentre ens plantificaven les meravelles per a la mobilitat que suposarien les carreteres i els trens per d’aquí a vint anys, ja feia vàries hores que a l’aeroport de El Prat, la mobilitat era més bé nul·la. Doncs res, ara és l’hora dels catalans, totalment d’acord, l’hora dels catalans pel canvi!!!!