20.08.12
MUSEU DE L'APARTHEID
És un museu molt complert, en el que t’hi pots passar gairebé una jornada sencera de treball. Nosaltres, sense parar-nos a veure tots els vídeos que vas trobant i et van fent explicacions d’uns cinc minuts cada un, vam estar-hi com unes 3 hores. Però si realment vols parar esment en tot, necessites mínim 6 hores. Al carrer, just abans de trobar l’entrada del museu, veus els pilars en el que es fonamenta la Constitució. L’entrada ja t’insinua com pot ser un museu ple d’història
, d’una història que la majoria de sudafricans haguessin preferit no viure. Molts no la van sobreviure. Al començament del recorregut, et vas sentint fatal de ser blanc, i cridaries als quatre vents:”és la meva pell, però el meu cor és negre!” Mica en mica, t’adones que hi van haver blancs, que van estar lluitant, i alguns fins i tot morint, per la lluita contra l’apartheid (s’ha de dir que una minoria...). Ens vam quedar mirant un meeting que va fer el que era president de l’Apartheid en aquell moment, i sents com la sang et bull. A Sud-Àfrica va ser per color de la pell, però si no hagués hagut aquesta diferència tant clara, haguessin trobat alguna altra raó. Quan s’és dolent, s’és dolent (no he trobat cap altra paraula que no fos suau), i has de demostrar-ho tallant les ales a tot aquell que et pot fer ombra. Em va fer pensar molt en la situació dels rojos durant la dictadura franquista a Espanya, o els jueus en l’època nazi. I segurament sortirien molts més exemples, on uns il•luminats han decidit anar contra algú i han aconseguit infravalorar-los fins a tal punt de fer-los creure que no són ningú. Que no són, ni tant sols, res. Segons vam llegir a la guia, aquest museu no fa masses anys que està obert, però també creiem que és normal. L’abolició de l’apartheid fa tan sols una vintena d’anys que va succeir, i transformar un país, recollir la informació necessària per a omplir aquell macro-museu, no és cosa fàcil. Segurament que si haguessin tingut més terreny, l’haguessin omplert amb més material. Quan expliques l’història d’un país que ha viscut tants anys una repressió com aquella, deus pensar que potser no ho estàs plasmant tot en aquell museu, que potser et queden coses per expressar. El dia que vam anar-hi hi havia, a més, una exposició sobre la vida de Nelson Mandela, ex-president de la República de Sud-Àfrica i un dels personatges clau en la lluita contra l’apartheid. Militava l’ANC, partit que encara ara governa des de les primeres eleccions democràtiques al país. Molts militants de l’ANC van acabar torturats o executats en presons, o morts en atemptats. Vull dir que des de llavors, sempre que hi ha eleccions, guanyen. I prou! Quan vingueu a veure’ns ja el visitareu. De debò, val la pena. Per més informació: www.apartheidmuseum.org