Manel Martínez

Aquest any 2010 que avui finalitza s'han complert 100 anys des de la inauguració de la casa forestal de la Pena, situada al capdamunt del Bosc de Poblet dins del terme de Vimbodí i Poblet.

Sens dubte l'indret de La Pena, és un dels meus preferits. Ben segur que si un dia em perdo, hem podreu trobar per allà dalt.

Estem al mes de desembre i davant d'un nou any. Desitjo salut per a tothom !!!

Noguer nevat a Prenafeta - Montblanc

El mateix noguer a l'estiu.

El passat dijous 16 de desembre es va realitzar una roda de premsa al col·legi de periodistes de Lleida per presentar els llibres de les obres guanyadores dels premis de la Fundació Món Rural.

Premi d'assaig: Apicultura tradicional a la Conca de Barberà, de Manel Martínez

Premi de narrativa: Les tombes buides, de Marc Masdeu

Tots dos llibres ha estat publicats per Cossetània Edicions i ja es poden trobar a les llibreries.

Fotografies de la bassa de la Pena, situada al 900 m. dins del bosc de Poblet.

Si la Conca de Barberà vol conservar el seu paisatge no entenc que fan tmolins de vent a dalt de les seves serres. Per més inri encara, resulta que la major part estan col·locats fora de la Conca, sent els possibles beneficis pels pobles de les comarques veïnes. Que bonic que és posar la merda i tot allò que no es vol a prop, al costat de la casa dels altres.

Al barranc de Castellfollit, dins del Paratge Natural de Poblet al terme de Vimbodí i Poblet podem trobar uns quants exemplars de castanyers centenaris. Amb tota possibilitat aquests castanyers deurien ser plantats pels monjos o els seus arrendataris de la granja cistercenca de Castellfollit, que trobarem al mateix indret, i que avui els monjos actuals la fan servir com a casa de repòs.

Les formes d'aquests centenaris castanyers són molt capritxoses i ens obren a imaginar-nos fullets amagats dins de les seves soques.

Finestres grans o petites, amb reixes o sense, de porticons o de vidres. La varietat és molt gran. Encarades a migdia finestres més grans, encarades a nord finestres més petites. Donen llum, serveixen per ventilar, però sempre amb alguna utilitat, mai una finestra per tan sols fer bonic.

Aquí veiem el mas de la Llana al terme de Vallclara. Molt a prop seu hi ha un altre mas de Vallclara de molta anomenada: el mas d'Anglès. Aquests dos masos es troben a tocar del terme municipal de Vimbodí i Poblet on també trobem masos propers com el mas de Moragues, mas de la Salut, mas de Dalt, mas de Baix, mas del Carreras, mas del Huguet, si bé alguns d'ells avui ja poca empremta queda. Tot aquest conjunt de masos eren habitats, no pas tants anys enrere. Ben segur que entre els habitants de tots aquests masos deuria haver molta germanor.

Al mas de la Llana encara es conserven els cups pel vi i el forn de pa. També hi va haver una bòbila, on es fabricaven teules, rajoles i altres materials.

El mas i molí de la Farga el trobarem al terme municipal de Montblanc, al costat del riu Francolí.

Brocs amb forma de dracs, fets de ferro colat, treuen aigua per la boca en comptes de foc.

Els podrem trobar en diferents fonts situades al voltants del monestir de Poblet, si bé els dracs de la font de l'Abat Siscar són els més vistosos per les restes ferruginoses de les seves aigües procedents de la mina d'aigua que abans alimentava la font de la Magnèsia, situada uns metres més amunt, a la cruïlla de la pista de la Pena, i que avui dia resta oblidada i sense aigua.