25
Maig, 2023
15:40
La setmana passada va morir Mercè Marin, vídua d’en Pere
Molas Saladié, i per allò de que el meu cervell avui està disposat
a recordar les coses d’anys enrere més que no pas les més
recents, en aquell dia una colla d’alumnes de les aules de la
Gent Gran de la URV a Vila-seca, visitàvem el Castell, em vin-
gué a la memòria la relació que vaig tenir amb un dels fills del
comte Sicart.
Quan jo era estudiant a l’Escola d’Agricultura de Barcelona
entre els anys 1962 i 1966, igual que tots els demés estudiants,
ens coincidien amb els que ens tocava fer el servei militar ales-
hores obligatori, però amb l’avantatge pels estudiants, que
podien acollir-se a fer les anomenades “milícies universitàries”
que es feien als dos estius després dels dos últims cursos de la
carrera i es completaven amb quatre mesos després. Els dos
estius es feien al campament dels Castillejos a l’Arbolí els del
districte universitari de Barcelona, i acabat l’aprenentatge mili-
tar sortien amb el títol d’alferes o de sergent segons el nivell
d’aprenentatge.
Amb la meva lleva, els que hauríem de començar a l´estiu del
1965, es va iniciar una modalitat diferent en aquest servei mili-
tar estudiantil, potser perquè ja hi havia masses alferessos i ser-
gents o ves a saber per quina altra raó, el cert és que es va afegir
al que havien estat fins aleshores les “milícies universitàries”
una altra modalitat dita “excedents de la I.P.S.” als que passats
els dos estius els hi donarien el grau de caporal de primera, és a
dir, classe de tropa, segons el llenguatge militar.
Un temps abans de l’inici del primer estiu militar, es van fer
les proves de selecció per si anaven a “milícies” o als “exce-
dents” i a mi em va tocar anar als segons, tot i que la majoria
dels companys dels meu curs van anar als Castillejos. Quan ja
érem al campament de Talarn on aplegaren gent de tots els dis-
trictes universitaris de l’estat, van treure’n la conclusió de que la
majoria dels “excedents” estaven mes o menys compromesos
amb l’oposició al règim. En aquest sentit puc dir que un dels
meus companys de curs més implicat amb l’oposició, l’enviaren
a fer la mili a l’Africa.
Així que vaig passar els dos estius a Talarn el primer i a Hoyo
de Manzanares vora Madrid, el segon. A les tardes ens feien
classes de formació militar i a l’acabar l’estiu, van fer la llista
amb les notes de cada secció des de la més alta fins a la pitjor.
L’ordre serviria pel dret a triar la caserna i lloc on es podrien
anar a fer els quatre mesos de mili restant, i això tenia per a la
majoria l’interès de poder triar la destinació, precisament en un
moment crític doncs havent acabat els estudis havíem de cercar
un lloc de treball.
Jo que era poc aimant de la milícia, vaig resultar ser el penúl-
tim de la llista de la meva secció pel que vaig veure que tenia
mal parat anar a la caserna de Tarragona que era on volia anar,
segons havia demanat a la paperassa per a triar la destinació. Al
cap d’uns dies va sortir les llistes d’on havíem d’anar i... oh
sorpresa, jo podia anar a Tarragona del 20 de desembre de 1966
al 20 d’abril de 1967. No ho podia entendre perquè, malgrat la
meva posició al final de la llista de mèrits, era dels pocs que
estaven destinats a la caserna que volien en primera instància.
Quelcom havia passat per poder gaudir d’aquest “miracle”.
El pare i Pere Moles eren amics i veïns i sovint en Pere, ales-
hores alcalde, li preguntava per mi. El pare li va dir la meva pre-
ocupació i... vet-ho-aquí la solució.
I vaig fer els quatre mesos a la caserna de Tarragona i allí vaig
conèixer el Josep Maria Sicart que també hi era i, com que ell
venia cada tarda cap a Vila-seca al castell on tenia un germà que
si havia posat una granja de gallines, així cada tarda venia amb
ell amb el Seat 1500 que tenia a disposició. Ho vaig recordar a
l’esmentada visita al castell de la setmana passada i ho vaig
explicar a alguns dels companys de l’Aula.
25
Maig, 2023
09:53
VIIIè CENTENARI DE SANT BERNAT CALVÓ
Enviat per jclave sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
En el temps que vaig ser alcalde, la major part de la dedica-
ció era, naturalment, abocada a la gestió administrativa, i
només de tant en tant sorgia un esdeveniment que et feia
sortir de la rutina. Un d’aquests fou la celebració del 8è Cen-
tenari del naixement de Sant Bernat Calvó a finals d’octubre
de 1980.
Es tractava d’un esdeveniment de caire religiós i per tant la
programació i protagonisme dels actes corresponia a la
parròquia i per això es va formar una Comissió pro VIIIè
centenari del Naixement de Sant Bernat Calvó que presidia
el senyor rector de la parròquia Mn. Ricard Cabré, que va
elaborar un programa, en el que, a més dels actes pròpiament
religiosos, el dia 27 es faria la presentació del llibre “Sant
Bernat Calvó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic” d’Eufe-
mià Fort, que era el num. 7 de les monografies editades per
l’Agrupació Cultural, acte que presidiria l’arquebisbe de
Tarragona Josep Pont i Gol, i que clouria amb un concert de
la Coral Sant Esteve.
L’Ajuntament post franquista, havia acordat que contrària-
ment al que havia fet durant els 40 anys passats, no anar en
corporació a les celebracions religioses (misses i processons)
i potser per aquest motiu no va participar en la programació
del Centenari, només assistia a les reunions un regidor que
va actuar més a títol personal que com a representant.
Pel que vaig saber després, es veu que la Comissió vila-
secana es va posar en contacte amb altres entitats de manera
que, l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, les Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, l’Agrupació Cultural de Vila-
seca i Salou, l’Associació d’Estudis Reusencs i el Patronat
d’Estudis Ausonencs de Vic van fer un convit per la pre-
sentació del llibre “Sant Bernat Calvó i el seu temps” de
Joan Maria Pujals el 20 d’abril de 1980, acte al que vaig ser
convidat i vaig assistir-hi com un ciutadà més, ja que no vaig
ser invitat a intervenir.
Al cap de pocs dies vaig rebre una carta de l’alcalde de Vic
Ramon Montañà Salvans dient-me que el proper 1r. de juny,
el Patronat d’Estudis Ausonencs havia organitzat un acte
amb motiu del 8è centenari del naixement de Sant Bernat
Calvó, al que l’Ajuntament de Vic si havia afegit, acordant
posar el nom de Sant Bernat a una nova avinguda de la ciutat
de Vic i convidava al nostre Ajuntament per a que, ambdues
corporacions descobrissin una placa amb el nom de Sant
Bernat.
Vaig donar compte del convit a la Comissió Permanent
amb el prec de que els regidors que poguessin si afegissin,
agraint la invitació i aprofitant per lliurar els dos llibres re-
centment publicats al Patronat d’Estudis Ausonencs així com
lliurar a l’Alcalde un escut d’or del nostre municipi. Aprofi-
tàrem per lliurar-li una copia de l’acord municipal del 1974
pel qual es va posar el nom de Vic a un carrer de Vila-seca.
A la data assenyalada, i després d’una missa a la catedral
vigatana, una bona colla de vila-secans i vigatans s’aplega-
ren en una sala adjunta per fer un acte formal d’amistança-
ment en el qual a més d’unes breus intervencions dels ens
organitzadors, hi vàrem parlar l’alcalde de Vic i jo. De les
poques intervencions en actes oficials que vaig fer sent alcal-
de, d’aquesta en tinc un molt bon record, entre altres coses
perquè al contrari del que solia fer sempre de improvisar, en
aquest cas, me la vaig preparar a consciència, i de la qual
recordo haver rebut sinceres felicitacions d’alguns vila-
secans precisament d’àmbit polític contrari al meu.
Per cert que el maig del 2011, els vila-secans nats el 1943,
vam fer una excursió de cap de setmana com hem anat fent
des que vam complir eles 50 anys, fent una curta estada a la
ciutat de Vic. En un moment determinat la Fina i jo ens vam
allunyar de la colla per anar a veure, l’avinguda de Sant
Bernat Calvó i en concret la cantonada on havíem destapat la
placa de marbre amb el nom del Sant, i ens vàrem trobar que
havia desaparegut.
Aquests dos actes no estaven prevists al programa que va
divulgar la Comissió parroquial, com tampoc hi havia l’en-
comanar la creació d’un monument a Sant Bernat a Antoni
Mas, feta en principi per subscripció popular, i l’Ajuntament
va assumir el compromís de pagar del cost que no quedés
coberta per la subscripció. La inauguració a la plaça de Vol-
tas es va fer el dissabte 25 d’octubre i fou presidida per l’ho-
norable Miquel Coll i Alentorn, conseller adjunt a la presi-
dència de la Generalitat, el qual ens va oferir com a comple-
ment una conferència sobre l’entorn històric de Catalunya en
temps de Sant Bernat.
Després vam anar a sopar amb les respectives parelles, i
sense que m’ho pogués pensar, vam xerrar molta estona, po-
guent descobrir moltes intimitats de la parella barcelonina.
I en el conjunt de tot aquest aconteixement en un principi
ple de mals-entesos, no sé si volguts o sobtats, entre els orga-
nitzadors i l’Ajuntament, es va poder constatar que, amb
bona voluntat es superen els entrebancs i les coses, si es vol,
acaben sortint bé.
