És bastant normal que alguns pobles i ciutats facin distincions a algun dels seus
ciutadans o personatges relacionats  com a mostra de reconeixement o agraïment
per alguna actuació afavoridora. Habitualment la iniciativa surt de l’Ajuntament
però a vegades té un àmbit més ample i llavors el Consistori s’afegeix a un col·lec-
tiu. En altres ocasions pot passar que sigui un organisme extern qui atorgui una dis-
tinció a un ciutadà del poble sigui o no membre de l’Ajuntament.
    No recordava que a Vila-seca s’haguessin fet distincions a ningú, per això he reme-
nat papers i arxius i he vist que, alguna cosa hi ha, i aprofitaré per posar-ho en aquest
blog, que és la següent relació.

   Al ple del 4 d’abril de 1950 es nomena fill adoptiu de Vila-seca a Francisco Labadie
Otermin, governador civil de Tarragona.
   Al ple del 29 de febrer de 1952 es nomena alcaldesa de Vila-seca a la Verge de Fà-
tima, una imatge de la qual, vindria al poble al cap d’unes setmanes. No sé si es podia
prendre aquest acord si tenim en compte que aleshores els alcaldes eren nomenats
pel governador civil. 
   Nomenament de Josep Miró Ollé que havia sigut rector de la parròquia i ara era a
la residència de les Germanetes dels pobres de Reus, com fill adoptiu, al plenari del
29 de gener de 1959. 
   Al ple del 2 de gener de 1961 es dona compte que a proposta del governador civil
Golzález-Sama, pel Ministeri de la Governació es concedeix a l’alcalde recentment
cessat Joan Morell, la “Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros” acordant-se que li
vingui a posar l’esmentat governador.
   Governador que havia ajudat molt a Vila-seca en els 10 anys que ho va ser i ara és
traslladat a Pontevedra, per això l’alcalde proposa al ple del 10 de març de 1961
posar el seu nom a l’avinguda d’arribada a Salou des de Tarragona, que els regidors
aprovaren per unanimitat. Anys després es va canviar el nom pel de Carles Buhigas.
Per cert que aquest home es va aprofitar per a construir-se un xalet a la partida dels
Muntanyals on no es podia edificar legalment. 
    Al ple del 31 de març i amb motiu dels “XXV años de paz” s’acorda per aclamació
nomenar a Franco alcalde honorario i perpetuo de este municipio. Encara ho deu ser
ara.
    Amb motiu del “Día del vila-secà absent” acordat al ple de 24 d’agost de 1965
l’Ajuntament acorda atorgar una distinció (no especificada) a Rafael Fernández Mar-
tínez, governador civil de Tarragona, a Antoni Torroja Miret i la seva muller Assump-
ció Sampons, a Mn. Lluís Batlle Salvat rector de la Parroquia des de 1959, a Mn. Josep
Miró Ollé rector que el va precedir, i a Josep Maria Sentís Simeón del que no tinc idea
de qui era, ni pel motiu que se’l va distingir, i que, segons la Viquipedia era un militar
carlí nascut a Riudoms i que aleshores era procurador a les Cortes i membre del
Consejo Nacional del Movimiento.
    Uns dies després, a la sessió plenària del 8 de setembre  s’acorda imposar l’escut
d’or del municipi a Antoni Pedrol Rius famós advocat reusenc, Mn. Ramon Munta-
nyola rector de la Parróquia de Salou, José Vila Cardona del Sindicat de Iniciatives i
Turisme de Salou, al Camping Salou, a la immobiliària Pinosmar i als periodistes
Wenceslao Andreu, Antonio Alasà conegut com Màximo Burxa, José Roca García i
Daniel de la Fuente Torrón.
    Al ple del 8 de setembre de 1966 hi consta la felicitació a Josep Malapeira, Felix
Gacho i Josep Piqué Jornet (que no sé qui és ni surt al Google) per la concessió de la
“medalla de la pau”, que no devia ser la que atorgava la ONU, tenint en compte que
aquesta, va començar a lliurar-les l’any 1971.
    L’11 de setembre de 1967 en sessió plenària s’acorda: demanar a (?) per posar el nom de Franco a la plaça de la “font lluminosa”, així com per posar el nom de Rafael Fernández Martínez a l’avinguda de Vila-seca a Salou, que aleshores estava en cons-trucció. Al febrer de l’any següent es va donar compte d’haver-se autoritzat posar el nom de Franco, però crec que, afortunadament, no es va arribar a posar, ni el del governador, tampoc.
   Al ple del 18 de juliol de 1969, es dona compte que a Ramon March l’alcalde li ha sigut concedida la medalla al mèrit turístic.
   Finalment, a l’arquitecte senyor Ubach el plenari de l’Ajuntament del 6 de novem-
bre de 1974 li atorguen una medalla i alhora el nomenen “arquitecte honorari”. 
   Crec que les he ressenyat totes, però com per l’edat ja no estic segur de quasi res,
demano disculpes si m’he deixat algú.