El passat  16 de desembre des de l’Ajuntament de Vila-seca es van organitzar uns actes en memòria de les víctimes de la Guerra Civil. Han posat un monument fet pet Beatrice Bizot al parc de la Riera, molt bonic i tot seguit unes plaques al carrer davant de les cases bombardejades. Després conferencies de Ginés Puente i de Pedro Otiña i tot seguit obertura d’una exposició amb el títol de “Ruixats de foc”, col·lecció de posters sobre els bombardejos al Camp de Tarragona durant la guerra civil.

 

    Encara que la jornada estava dedicada a la memòria de les víctimes de la guerra civil, en realitat ha sigut directament dedicada als afectats pels bombardejos del 28 de desembre de 1938, i més concretament als de carrer de Sant Antoni que aleshores era carrer Pi i Margall.

 

    A l’últim dels posters de “Ruixats pel foc” hi trobem el següent quadre:

 
Cronologia dels bombardejos a Vila-seca

Num. Data               Hora  Victimes      Avions 

1           2.08.37      20,15                                   2

2           9.12.37      16,20                                   2

3         14.03.38     19,50                                   1

4         30.03.38     19,30            1                1

5         13.04.38     15,15            2            3

6         16.04.38     9,10              3

7         20.04.38     3,10              3

8           6.06.38      17,15                                   10

9           2.11.38      19,50            2                    1

10        5.11.38      13,00             6                  32

11        5.11.38      19,45                      

12        6.11.38      21,00                                   1

13      20.12.38     10,05                                   18

14      20.12.05     10,05                                   36

15      20.12.38     19,12                                   1

16      20.12.38     19,04                12              1


   Pel que fa a les víctimes, m’he repassat els llibres “Història de Vila-seca” de Josep Morell, també el del mateix autor i la Pineda Vaquer, així com, el que amb el mateix títol en son autors Salvador Anton i Andreu Faro i  “El camp d’aviació de la Pineda” de Pedro Otiña. En tots aquests llibres consten 11 morts el bombardeig del 28 de desembre de 1938 i només al

d’Anton i Faro fan esment a una dotzena morts passats uns dies. Rosa Garrabè Clavé fou qui va morir al mes següent i era la mare del nen Jaume Meix Garrabè de 9 anys que va morir a l’acte, no havent-li servit la cuirassa de protecció que li van fer sa mare i la seva germana Dolors.

 

   El 28 de desembre de 2013 els de “Vila-seca per la Independència” van commemorar el 75è aniversari de la caiguda de les bombes assassines i en aquesta coincidència uns quants vila-secans entre els quals jo també hi vaig participar, vam fer un grup a Facebook per parlar d’aquesta malifeta. De les aportacions dels participants, vam poder posar noms a les

víctimes: A la casa num. 45, van morir a mes de les dues germanes esmentades i el fill d’una d’elles, la Maria Clavé Planas, germana del meu pare. A la placa que si va posar el passat dia 16 de desembre hi consta que foren 3 el nombre de víctimes. La mare, que també hi anava a aprendre a cosir em va explicar que quan van xisclar les sirenes d’alarma, totes les noies aprenentes marxaren corrents i la Maria, quan va arribar a la plaça de Flix se’n va recordar que no s’havia acomiadat de la seva tia i

tornà enrere i allí la casa de la seva tia li caigué al damunt.

 

   A la casa nums. 61 i 63, hi havia un taller del carreter Esteve Carreté, on com era costum hi anaven a passar vetlla els pagesos, i allí foren morts a mes del fill de l’amo de la casa, de nom també Esteve, en Jacint Saltó Tous, Anton Fabregat Ventura, Climent Solé Maseras i Anton Vidal Solé. A la placa posada a la vorera i consta que el nombre de víctimes fou de 8, per tant me’n manquen tres  que podrien ser Emilia Porqueras Casas, Rosa Vidal Genovès i Pere Morell Roigé. 

 

   Al llibre esmentat de Pedro Otiña hi constaque dels afectats per les bombes del dia 29 de desembre, en foren rescatats pels socorristes, tres homes i una dona que era l’Antonieta Tost que va passar un bon tràngol, que em va explicar un vespre a “la Formigueta” ja fa uns quants anys. Al mateix llibre també és l’únic on si troben referencies dels altres bombardeigs que van fer-se sobre Salou, el Cap de Salou i el camp d’aviació de la Pineda, de les quals víctimes no n’he trobat cap referencia.