Joan Clave Morell

Als pobles, en general, les forces vives, eren l’alcalde, el capellà, el metge, el jutge, el farmacèutic i el caporal de la guàrdia civil. En realitat els qui manaven però, eren els quatre més rics i l’alcalde que ells mateixos havien triat per la influència que tenien davant el governador civil de la província.

   A Vila-seca, anys enrere, s’emprava aquest terme, pel conjunt de persones que representaven les societats, i en casos excepcionals, l’alcalde els cridava per exposar-lis algun problema més greu dels habituals o els hi explicava els projectes que tenia l’Ajuntament. Quan venia el governador civil, al conjunt dels representants de les societats i dels estaments agraris, si afegia el Consell Local del Movimiento, que tenia un Cap, que a Vila-seca va ser durant molts anys en Josep Martorell, que alhora era el president de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos.

   L’any següent de la mort d’en Franco, a l’estiu, l’Alcalde ve fer una crida a les forces vives del poble, reunint-les a la sala d’actes les oficines municipals de Salou, per a exposar-los-hi els plans d’actuació que tenia l’Ajuntament, era com una mena d’obertura al poble ara que, naturalment, com a tot el país, hi havia expectació per la transició cap a la democràcia. Les forces vives, s’ho van escoltar i ho van comentar, acordant fer-ne comentaris, crítiques i suggeriments, que es van escriure, però no es van arribar a lliurar a les autoritats.

   En canvi a l’any següent, per un afer menys important, les forces vives de Vila-seca es van mobilitzar, i va ser quan van llegir al Diario Español del 4 d’octubre, que l’Ajuntament havia acordar canviar el nom d’alguns carrers imposats al final de la guerra civil, com el Generalísimo, José Antonio, Calvo Sotelo, General Mola, 15 de Enero, etc. i per fer-ho bé, segons ells, van acordar crear una comissió, per a que fes la tria dels carrers als que calia canviar el nom i posar-li el nom nou, diríem que, el nom democràtic.

   Les forces vives es van molestar i tot seguit es van auto-convocar per l’endemà a una reunió al Sindicat, que és com n’hem dit sempre de la Cooperativa Agrícola, a la que hi van assistir representants del Fènix, del Centre Catòlic, de l’Ateneu, de Las Vegas, de la Unió de Pagesos, de la Cooperativa Agrícola i de la Cambra Agrària.

   En aquesta reunió, a la que hi vam assistir 26 representants de les esmentades entitats, es va palesar la manca de consideració de l’Ajuntament amb les forces vives representants de les entitats locals, en un moment en que ja estava en procés el retorn a la democràcia, tenint en compte que ni els regidors, ni l’alcalde havien estat escollits mitjançant unes eleccions. (De fet s’havien fet eleccions per triar el terç familiar, tot i que eren unes eleccions amb minsa participació de poca credibilitat).

   Pel que fa al tema objecte de la reunió, s’acordà adreçar-se per escrit a l’Ajuntament, demanant la dissolució o no convocatòria de la pretesa comissió, i que, la tasca que havien de fer, fos assumida per les forces vives. Van signar la petició: pel Fènix, Joan Lluís Roigé; per l’Ateneu, Salvador Anton; pel Centre, Josep Graset; per Las Vegas, Josep Salvadó; per la Cooperativa, Jordi Rofes; per Unió de Pagesos, Josep Torredemé i per la Cambra Agraria, Josep Mª Riera. (Ja n’hi ha més de morts que de vius).

   Com era d’esperar, l’Ajuntament no en va fer ni cas ni cabal, fins i tot, dubto que responguessin a l’escrit de petició. Les forces vives a més a més, tenien un altre greuge en relació amb el tracte rebut per l’Ajuntament, i era que, mentre que els representants dels partits polítics, aleshores establerts al municipi, que eren, Convergència Democràtica de Catalunya, el PSOE i el PSUC, en tant que alguns dels seus membres, acudien a les sessions plenàries, se’ls informava dels acords i projectes municipals, i les forces vives reivindicaven per a les entitats que representaven, el mateix tracte pel cap baix. Tampoc els hi van fer cas.

   Però les forces vives es van seguir reunint per tractar de diferents afers del govern local especialment de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, del que hi havia diferents aspectes polèmics, i potser el que més, el Pla Parcial V-9 que afectava a les partides del terme dels Emprius i la Burguera, avui del terme de Salou.

   D’aquestes trobades en va sorgir la voluntat de fer una candidatura independent per quan es convoquessin eleccions municipals i les forces vives es van seguir reunint amb aquesta finalitat fins poc abans de la convocatòria, que el pacte de la pastera, -que és com entre ells s’anomenaven en pla de conya-, se n’anà en orris, i no hi hagué candidatura de les forces vives.

Continuació

                       Carrer Major

                       Plaça de Voltes

                       Carrer del Pou

                       Carrer de Sant Josep

                       Carrer del Carril

                       Carrer de l’Hort

                       Carrer de les Creus

   Ja que he fet esment al llibre, m’ha xocat molt una dada que es dona relativa al increment de la població a l’esmentat casc antic, ja que es diu que l’any 1996 hi havia censats 1.800 habitants i el 2013, és a dir disset anys després la població al mateix espai havia arribat a 4.022, creixement humà que és molt gran si es té en compte que les cases normals que son la majoria, son gairebé les mateixes i a les noves construccions de més volum, com a ca Virgili, a ca Guardiola i a cal Passamaner i adjunts, esdevenen una empenta insuficient. Potser s’han equivocat o jo ho compto malament. 

Abans em referia al contingut del llibre sobre la transformació del centre històric de Vila-seca en el que, entre altres objectius de la transformació del casc antic, s’esmentava l’impuls que calia donar al comerç que hi ha establert.

   Deixant clar d’antuvi que, considero que la transformació del centre històric de Vila-seca, és una actuació urbana molt ben feta, i la col·laboració dels veïns amb el programa “Vila-seca sigues coqueta” un encert.

   A l’esmentada publicació es diu que un dels objectius de les obres, encara que no pas el principal, era la de la revitalització del comerç que hi ha instal·lat i sobretot el que si podrà implantar amb la dinamització del moviment de persones pels carrers.

   Al marge d’aquesta voluntat i només per fer un exercici de la malmesa memòria, se m’acut fer una repassada a les botigues que jo he vist en aquest casc antic, i que al temps de la meva infància eren totes les del poble. No hi poso expressament els ferrers, fusters, etc. sinó el que comunament en diem botigues.

   A la primera columna del llistat hi ha una relació de les botigues que recordo, i a la de la dreta, les que hi ha avui mateix. Moltes de les tancades, ja fa molts anys que ho estan i a vegades al mateix local hi han hagut altres activitats, i en aquest cas, sempre procuro posar-hi la més vella.  

                                   Plaça de l’Església

                                  Carrer de la Font

                       Carrer Verge de la Pineda/Plaça dels Estudis

                       Carrer dels Ferrers

                       Carrer de Sant Pere

                       Carrer de Sant Antoni