Primaveres
22 Agost, 2008 09:54
Publicat per aladern,
general
Amb tota l’obstinada fe de Dubček i amb la dramatúrgia de Václav Havel, no es pot aturar el bàrbar acer eslau quan surt irat del Volga. Tenim estepes per segar dins l’ànima, salvatgement cobertes de cossos mutilats, de cultura de la destrucció, d’espant desmesurat. És alt el punt de fusió dels matrassos on cíclicament es calcinen les primaveres. D’aquí el pes de les argolles dels Urals. Però aquell que ha bullit a la caldera de l’estatalitat, davant de qualsevol europeu, és un màrtir o un home respectat.
Baixar de la figuera
16 Agost, 2008 10:12
Publicat per aladern,
general
Baixar de la figuera, venir de l’hort: no saber, algú, de què s’està parlant. No és de qüestions de llengua, de què volia parlar, sinó d’aquests fruit melífer i libidinós que ens arriba (o ens hauria d’arribar) ben avançat l’agost. Ben mirat, avui dia la fruita ha perdut l’encant estacional, sobretot si vivim a prop d’un hipermercat ben aprovisionat. Ara mateix, la Montserrat Roig ja no ens podria regalar un títol tan suggeridor com és “El temps de les cireres”, ja que de cireres n’hi ha tot l’any. I de gairebé tota la fruita que vulgueu. A mi, què voleu que us digui? Per molt que em delectin, no em sedueix gens tastar exotisme vingut de l’altra punta del món. Ho trobo fora de lloc i del temps, francament. No té ni punt de comparació a poder baixar a l’hort, de bon matí, i resseguir un a un tots els fruiters que conreem durant l’any esperant amb delit el temps de la collita, el temps de les cireres o el temps de les figues, com les que ara mateix ens arriben, negres o blanques per fora, roges i carnoses per dins, madurades al seu punt pel mateix sol que també ens ha torrat la pell, sota el mateix cel on respirem i ens escarrassem per viure cada dia. Trobo que hi ha plaers que són incomparables, ara toca menjar figues, Té!
A trenc d'alba
15 Agost, 2008 10:15
Publicat per aladern,
e-mocions
Dorms. De nits sé on és el teu cos. No fa gaire em deies que al meu costat no se t’ennueguen les hores, i no em cal res més per conciliar-me una felicitat menuda. Mig desvetllat se’m traspua la son. Sento un soroll qui sap on i noto que la finestra és oberta per l’estremiment que em produeix una sobtada brisca que em recorre la pell nua. M’aixeco a ajustar vidrieres i portes batents. Camino com d’esma per un vague despoblat just sentint cantar el primer gall. Acabada la ronda matinera, me’n torno prudent al llit esborronat de cap a peus. Quin plaer inesperat, a mitjan agost, poder-se tapar amb un llençol fi i notar que m’abraça la tèbia escalfor del teu cos!
Guerra i vergonya
14 Agost, 2008 10:49
Publicat per aladern,
general
Si Lev Tolstoi aixequés el cap, dubto que a hores d’ara gosés escriure que després de la guerra pot venir la pau. En l’idioma rus, el del dèspota, tirà i pitjors coses que podríem dir-li, Vladímir Putin, les paraules “pau” i “món” són homònimes i s’escriuen de la mateixa manera, però el mateix Tolstoi va traduir inequívocament al francès La Guerre et la Paix. No obstant, de sobres és sabut que tots els dictadors s’han apropiat de la paraula “món” i han bandejat del seu vocabulari la paraula “pau”.
Al vesper del Caucas ha tornat a esclatar la guerra, i com sempre qui més la pateix és la població civil, d’una banda i de l’altra. Terroritzar la població, massacres brutals i indiscriminades, neteja ètnica... tot són delictes de guerra tipificats per la justícia internacional. Però que no s’equivoqui ningú, cap dels culpables compareixerà, ni ara ni mai, davant el TPI de La Haya. Els actors/genocides són prou importants i tot plegat només es tracta d’una partida d’escacs a nivell regional; Rússia passa comptes al pati de casa seva i la comunitat internacional mira cap a una altra banda. I mentrestant nosaltres què fem? Molt senzill: els uns es preocupen de les sagrades vacances, als altres els amoïna més la crisi financera, i la resta ni saben ni volen saber què passa perquè el seu cervell està dopat per una comèdia que en diuen “olimpíades”. La paraula “vergonya” la trobo massa suau per qualificar-nos tots plegats. No sé si som prou conscients que la vergonya d’avui, demà pot convertir-se en planys.
Atzagaiada
13 Agost, 2008 18:42
Publicat per aladern,
general
Si aquell “podemos” que cridaven fa no res els veïns del costat –tot i que al final es van sortir amb la seva- ja em semblava arrogant i impertinent, l’actual “a por ellos!” el trobo fora de tota mida i incongruent amb l’esperit que hauria de presidir els Jocs. Clar que... si el baró de Coubertin aixequés el cap!
“A por ellos” és un eslògan gens adient en una cita olímpica i enlloc, prepotent, que voreja l’insult i que diu molt poc a favor dels meus (i vostres) veïns. Per acabar de reblar el clau i tocar-me més els nassos, fan servir un altaveu descomunal que sufraguem entre tots; nosaltres, els qui no som com ells, els que més paguem segons s’ha oficialitzat fa poc. Més que sentir vergonya aliena, el que tot plegat em produeix són nàusees.