A trenc d'alba
15 Agost, 2008 10:15
Publicat per aladern,
e-mocions
Dorms. De nits sé on és el teu cos. No fa gaire em deies que al meu costat no se t’ennueguen les hores, i no em cal res més per conciliar-me una felicitat menuda. Mig desvetllat se’m traspua la son. Sento un soroll qui sap on i noto que la finestra és oberta per l’estremiment que em produeix una sobtada brisca que em recorre la pell nua. M’aixeco a ajustar vidrieres i portes batents. Camino com d’esma per un vague despoblat just sentint cantar el primer gall. Acabada la ronda matinera, me’n torno prudent al llit esborronat de cap a peus. Quin plaer inesperat, a mitjan agost, poder-se tapar amb un llençol fi i notar que m’abraça la tèbia escalfor del teu cos!
2 Comentaris |
0 RetroenllaçOs