Enlloc
15 Setembre, 2007 11:14
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Barana rovellada: Dónes al buit.
Reposes al replà minso del record.
T’aboques al cel, al no-res absolut.
Rodoles, rònega, pel segle dinou.
El carreró fosc et rosega fins a l’os.
El vent, com una vella grunyent,
xerrica el ferro amb veu de corb.
Peta el fuet de la cruel metàfora
que et vol treure del repòs absolut.
Inútilment, la vida s’escruix i crida.
Els braços et van semblant branques
d’un arbre molt alt. Ferruginós rovell:
Te m’has tornat un alicorn sense veu.
4 Comentaris |
0 RetroenllaçOs