Barcavella

04 Setembre, 2007 17:22
Publicat per aladern, de versos i rimes

Un raig et resplendia per sobre la quilla llevada,

en aquella terra estranya on te m’havies perdut.

Era un raig de llum tènue i la veu era blana,

de la barca que s’enyorava d’un vell pescador.

Una veu cantava, dins l’altar de la murada,

els misteris del mar que solquen tantes naus.

Records de les tardes que hi havia alegria

quan el patró t’ancorava en un port dolç.

Solemnement, el plor d’un nen s’alçava,

sabia que a la mar no havies mai de tornar.

 

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs