Paraules i música

28 Desembre, 2005 16:14
Publicat per aladern, de versos i rimes

Reconec que la Diana Krall m’encanta. Per això, de seguida que me n’he pogut sortir de fer funcionar el Castpost, la primera peça que he pujat a Camena ha estat d’ella. I no és casualitat que hagi triat precisament Boulevard of Broken Dreams de l’àlbum All For You (A Dedication To The Nat King Cole Trio), perquè van ser aquests sons els que em van “inspirar” uns altres versos, fa temps. Recordeu el Bulevard dels somnis perduts? Perduts o trencats, és el mateix. La llàstima és que llavors no us vaig poder fer arribar la seva càlida veu i els acords del seu piano. Aquest nou Boulevard dels somnis no és res més que un replay de l’altre. I el procés ha estat ben fàcil i ràpid. Es tracta de fer servir la tècnica del collage (em sembla que abans, d’això, se’n deia plagi), has d’agafar dos o tres versos coneguts, traduir-los a la teva manera i posar-los-hi una mica de farciment que no grinyoli massa. Per exemple... Què hi ha que t’agradi molt? Palabras para Julia, del José Agustín Goytisolo? Els primers versos fan: Tú no puedes volver atrás/ porque la vida ya te empuja/ como un aullido interminable... Més endavant: Nunca te entregues ni te apartes/ junto al camino, nunca digas/ no puedo más y aquí me quedo... Ja tenim les cobertes, l’embolcall de l’entrepà (en aquest cas, pa del bo), després hi posem una mica de mortadel·la d’olives dins, encara que en el meu cas sigui de la barata, i ja hem confeccionat un pastitx.

Ara podeu escoltar “Palabras para Julia”, de veritat, les que va musicar el Paco Ibáñez. Aquí us deixo les dues versions que a mi més m’agraden, la del Joan Manuel Serrat i la de la Lliliana Herrero, que, per cert, és la que està a la BSO de Kamchatka, la pel·lícula que dirigeix Marcelo Piñeyro i que tan bé interpreten Ricardo Darín i Cecilia Roth. Si no l’heu vist, també us la recomano.

8 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Posa un ritu a la teva vida

28 Desembre, 2005 00:11
Publicat per aladern, tal com surt

- Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora – va dir la guineu -. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor... Calen ritus.

- Què és un ritu? – va dir el petit príncep.

- També és una cosa massa oblidada – va dir la guineu -. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. Els dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s’assemblarien i jo no tindria mai vacances.

Uns dies abans de Nadal vaig poder assistir a un bhakti, acompanyat d’uns amics entranyables i molt estimats per mi. Ara no us explicaré què és un bhakti, només us diré que el text que jo vaig triar per llegir, dins d’aquesta festa que fa de l’amor una pràctica, no era pas un fragment del Bhagavad Gita ni de cap llibre d’aquells que només li traiem la pols un cop a l’any quan busquem alguna frase adient per fer una bonica postal nadalenca. No, què va! Vaig escollir una cosa més senzilla, més propera i que gairebé tothom ha llegit cent cops, cadascú interpretant-ho a la seva manera, és clar. Una pàgina d’El Petit Príncep, de Saint-Exupéry, és el que vaig triar com a excusa per parlar del ritual i de la rutina. Perquè, en el fons, es tracta d’això: en la nostra vida hi ha massa rutina i poc ritual. Sí, sí..., mirem-nos atentament i amb valentia i analitzem de quina manera fem les coses més dispars d’un dia qualsevol (i encara les dels dies que haurien de ser especials de debò). Massa rutina, segur! Hem de mirar també –o només- l’essencial dels actes i de les coses. Cal saber això: cada moment és únic. Cada dia pel matí, per exemple, encén en sàndal, tanca el ulls i escolta un moment el silenci dins teu. Una cosa que sembla fàcil de fer, però que també requereix la seva pràctica. Un petit acte de conscienciació per començar el dia amb la ment clara. Ja tindrem prou temps després per amoïnar-nos i estressar-nos per mil i una foteses. Els grans canvis sempre comencen amb un petit pas.

És molt el que puc (podem) donar, són molts els sentiments que vaig tenir la sort de poder compartir l’altra dia. Ara procuraré que aquella “llum” del bhakti, del Nadal, no s’esvaeixi en quatre dies i em duri, almenys, fins que d’aquí a tres-cents seixanta-cinc dies pugui tornar a dir que jo també us estimo, així mateix, tan lliurement i plena com ho dic ara.

9 Comentaris | 0 RetroenllaçOs