Paraules i música
28 Desembre, 2005 16:14
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Reconec que la Diana Krall m’encanta. Per això, de
seguida que me n’he pogut sortir de fer funcionar el Castpost, la primera peça
que he pujat a Camena ha estat
d’ella. I no és casualitat que hagi triat precisament Boulevard of Broken
Dreams de l’àlbum All
For You (A Dedication To The Nat King Cole Trio), perquè van ser aquests
sons els que em van “inspirar” uns altres versos, fa temps. Recordeu el Bulevard
dels somnis perduts? Perduts o trencats, és el mateix. La llàstima és que
llavors no us vaig poder fer arribar la seva càlida veu i els acords del seu
piano. Aquest nou Boulevard
dels somnis no és res més que un replay de l’altre. I el procés ha
estat ben fàcil i ràpid. Es tracta de fer servir la tècnica del collage
(em sembla que abans, d’això, se’n deia plagi), has d’agafar dos o tres versos
coneguts, traduir-los a la teva manera i posar-los-hi una mica de farciment que
no grinyoli massa. Per exemple... Què hi ha que t’agradi molt? Palabras para
Julia, del José Agustín Goytisolo? Els primers versos fan: Tú no puedes
volver atrás/ porque la vida ya te empuja/ como un aullido interminable...
Més endavant: Nunca te entregues ni te apartes/ junto al camino, nunca
digas/ no puedo más y aquí me quedo... Ja tenim les cobertes, l’embolcall
de l’entrepà (en aquest cas, pa del bo), després hi posem una mica de
mortadel·la d’olives dins, encara que en el meu cas sigui de la barata, i ja
hem confeccionat un pastitx.
Ara podeu escoltar “Palabras para Julia”, de
veritat, les que va musicar el Paco Ibáñez. Aquí us deixo les dues versions que
a mi més m’agraden, la del Joan Manuel Serrat i la de la Lliliana Herrero, que,
per cert, és la que està a la BSO de Kamchatka, la
pel·lícula que dirigeix Marcelo Piñeyro i que tan bé interpreten Ricardo Darín
i Cecilia Roth. Si no l’heu vist, també us la recomano.
Posa un ritu a la teva vida
28 Desembre, 2005 00:11
Publicat per aladern,
tal com surt
-
Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora – va dir la guineu -.
Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a
ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A
les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat!
Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor...
Calen ritus.
-
Què és un ritu? – va dir el petit príncep.
-
També és una cosa massa oblidada – va dir la guineu -. És el que fa que
un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un
ritu, per exemple, entre els meus caçadors. Els dijous ballen amb les noies del
poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la
vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s’assemblarien
i jo no tindria mai vacances.
Uns dies abans de Nadal vaig poder assistir a
un bhakti, acompanyat d’uns amics entranyables i molt estimats per mi.
Ara no us explicaré què és un bhakti, només us diré que el text que jo
vaig triar per llegir, dins d’aquesta festa que fa de l’amor una pràctica, no
era pas un fragment del Bhagavad Gita ni de cap llibre d’aquells que
només li traiem la pols un cop a l’any quan busquem alguna frase adient per fer
una bonica postal nadalenca. No, què va! Vaig escollir una cosa més senzilla,
més propera i que gairebé tothom ha llegit cent cops, cadascú interpretant-ho a
la seva manera, és clar. Una pàgina d’El Petit Príncep, de
Saint-Exupéry, és el que vaig triar com a excusa per parlar del ritual i de la
rutina. Perquè, en el fons, es tracta d’això: en la nostra vida hi ha massa
rutina i poc ritual. Sí, sí..., mirem-nos atentament i amb valentia i analitzem
de quina manera fem les coses més dispars d’un dia qualsevol (i encara les dels
dies que haurien de ser especials de debò). Massa rutina, segur! Hem de mirar
també –o només- l’essencial dels actes i de les coses. Cal saber això: cada
moment és únic. Cada dia pel matí, per exemple, encén en sàndal, tanca el
ulls i escolta un moment el silenci dins teu. Una cosa que sembla fàcil de fer,
però que també requereix la seva pràctica. Un petit acte de conscienciació per
començar el dia amb la ment clara. Ja tindrem prou temps després per
amoïnar-nos i estressar-nos per mil i una foteses. Els grans canvis sempre
comencen amb un petit pas.
És molt el que puc (podem) donar, són molts
els sentiments que vaig tenir la sort de poder compartir l’altra dia. Ara
procuraré que aquella “llum” del bhakti, del Nadal, no s’esvaeixi
en quatre dies i em duri, almenys, fins que d’aquí a tres-cents seixanta-cinc
dies pugui tornar a dir que jo també us estimo, així mateix, tan lliurement i
plena com ho dic ara.