Posa un ritu a la teva vida
28 Desembre, 2005 00:11
Publicat per aladern,
tal com surt
-
Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora – va dir la guineu -.
Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a
ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A
les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat!
Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor...
Calen ritus.
-
Què és un ritu? – va dir el petit príncep.
-
També és una cosa massa oblidada – va dir la guineu -. És el que fa que
un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un
ritu, per exemple, entre els meus caçadors. Els dijous ballen amb les noies del
poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la
vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s’assemblarien
i jo no tindria mai vacances.
Uns dies abans de Nadal vaig poder assistir a
un bhakti, acompanyat d’uns amics entranyables i molt estimats per mi.
Ara no us explicaré què és un bhakti, només us diré que el text que jo
vaig triar per llegir, dins d’aquesta festa que fa de l’amor una pràctica, no
era pas un fragment del Bhagavad Gita ni de cap llibre d’aquells que
només li traiem la pols un cop a l’any quan busquem alguna frase adient per fer
una bonica postal nadalenca. No, què va! Vaig escollir una cosa més senzilla,
més propera i que gairebé tothom ha llegit cent cops, cadascú interpretant-ho a
la seva manera, és clar. Una pàgina d’El Petit Príncep, de
Saint-Exupéry, és el que vaig triar com a excusa per parlar del ritual i de la
rutina. Perquè, en el fons, es tracta d’això: en la nostra vida hi ha massa
rutina i poc ritual. Sí, sí..., mirem-nos atentament i amb valentia i analitzem
de quina manera fem les coses més dispars d’un dia qualsevol (i encara les dels
dies que haurien de ser especials de debò). Massa rutina, segur! Hem de mirar
també –o només- l’essencial dels actes i de les coses. Cal saber això: cada
moment és únic. Cada dia pel matí, per exemple, encén en sàndal, tanca el
ulls i escolta un moment el silenci dins teu. Una cosa que sembla fàcil de fer,
però que també requereix la seva pràctica. Un petit acte de conscienciació per
començar el dia amb la ment clara. Ja tindrem prou temps després per
amoïnar-nos i estressar-nos per mil i una foteses. Els grans canvis sempre
comencen amb un petit pas.
És molt el que puc (podem) donar, són molts
els sentiments que vaig tenir la sort de poder compartir l’altra dia. Ara
procuraré que aquella “llum” del bhakti, del Nadal, no s’esvaeixi
en quatre dies i em duri, almenys, fins que d’aquí a tres-cents seixanta-cinc
dies pugui tornar a dir que jo també us estimo, així mateix, tan lliurement i
plena com ho dic ara.
Comentaris
Saps Ramón aquest trosset del "petit prince" va ser la primera carta que li vaig escriure a una de les persones que ha estat més important en la meua vida (encara ho és malgart que ja no estem junts) quina casualitat. Crec que és una manera ben senzilla i clara de "compromís" aplicable a qualsevol nivell de les realcions humanes. Els ritus són molt importants i sovint els oblidem.
Espere que et dure molts dies aquesta mena de llum i ja ens explicaràs en què consisteix el "bhatki". :) Bon any amic :)
Publicat per joan 28 Des 2005, 11:29
M'ha agradat molt aquest trocet del "Petit príncep"... i el comentari també.
Crec que m'aniré passejant per aquí... :-)
Molta salut i bon any nou!
(I que no faltin els petits grans passos...)
Publicat per moon 28 Des 2005, 12:33
Ja ho veus, Joan, el món és un mocador i de vegades sembla que pensem i desitgem alhora. Jo li dono molta importància a les “petites coses”, no per quedar-me aferrat a res, sinó per poder comprendre millor les “més grans”. Sí, els petits canvis són els més importants.
Gràcies pels teus bons desitjos. Que tinguis una bona entrada al 2006!!
Publicat per Ramon 28 Des 2005, 12:56
El “Petit Príncep” jo diria que és un llibre que cada cop que el rellegeixes hi descobreixes nous matisos, noves propostes. És clar que, aquestes propostes, acostumen a ser molt “interiors”.
No sé si ens coneixíem, Moon. De totes maneres sigues benvinguda, i si puc llegir-te en algun lloc fes-m’ho saber.
Publicat per Ramon 28 Des 2005, 13:01
el petit príncep és, tal com dius, un llibre llegit per tothom alguna vegada a la seva vida. Jo el vaig redescobrir per un fet desafortunat que no ve el cas, però que fa que sempre que el rellegeixo o hi penso me'l fa recordar, i suposo que per això que les meves interpretacions hi van molt lligades..
de tota manera, espero saber fer això que ens animes a fer: escoltar el silenci dins nostre.. sembla un gran desig per tots nosaltres.
abraçades ramon
Publicat per aina 28 Des 2005, 13:48
Tots tenim fragments especials, Aina. El meu és quan diu: "El petit príncep tanca la flor cada nit sota la campana de vidre, i vigila bé el be... Aleshores sóc feliç. I totes les estrelles riuen suaument".
Jo també tinc una flor tancada en una campana de vidre, i en tinc cura, la rego cada dia i no la deixo mai sola. Però això ja és només per a mi sol...
Publicat per Ramon 28 Des 2005, 15:02
També et podria parlar de quan la guineu, després d’haver-la domesticat i a punt d’acomiadar-se, li diu al petit príncep: “Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món” i li regala l’últim secret: “L’essencial és invisible als ulls”.
El mateix vaig dir-li fa anys a una bona amiga que volia saber el perquè: Torna a mirar la meva rosa, entendràs per què és única al món. Perquè és la que he regat, he protegit i he escoltat en el silenci del meu cor. Perquè és la meva rosa, i això la fa única al món.
Publicat per Ramon 28 Des 2005, 16:01
Ostres que bonic Aladern...
M'ha agradat això que proposes de fer cada matí... crec que intentaré animar-me a fer-ho cada dia!
Gràcies!
Publicat per Unmei 28 Des 2005, 22:07
Molt més fàcil que anar al gimnàs o aprendre japonès ;)
Ja saps, Unmei, els propòsits de primers d'any... XD
Publicat per Ramon 28 Des 2005, 22:12