Erdrag

Entusiasme sospitós

erdrag | 31 Maig, 2007 12:50

Adjunto un article que m'han passat i que recomano molt especialment:

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

Carles Capdevila

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007.

Eleccions passades

erdrag | 30 Maig, 2007 12:31

Així ha quedat la composició de l'Ajuntament de Reus. Més o menys tothom s'ha mantingut o ha pujat, excepte Esquerra que és, sense cap mena de dubte, la gran derrotada d'aquestes eleccions. Podia haver estat pitjor, és clar, però això no és excusa per a conformar-se. També podem donar les culpes als altres: problemes d'àmbit nacional, problemes de la gent que no ha sabut veure la feina feta, problema dels socialistes, problema... El problema és del grup de gent que ha estat treballant, des d'Esquerra, per aquesta ciutat, és a dir: el Grup Municipal d'ERC, i també de la gent que s'ha presentat, per Esquerra, per a treballar per aquesta ciutat: la llista. Està clar que la culpa és de la feina feta i de les propostes per fer feina nova.

Més enllà de les culpes, cosa poc important a hores d'ara, el que cal és mirar endavant, mirar què cal fer, i com s'ha de fer. No sé si la millor opció ara és govern o oposició, el que està clar és que si Esquerra entra al govern ho ha de fer posant-se d'acord amb la resta de partits per un model de ciutat, compartint responsabilitats de govern i posant-se d'acord. No pot tornar a passar que hi hagi illes de poder i que hi hagi regidories que facin coses que altres regidors desconeguin o hi estiguin en contra. Cal un acord global i que els tres partits comparteixin un mínim acord sobre tot el que faci el consistori.

I, si Esquerra es queda a l'oposició ha de ser per impossibilitat d'aconseguir això que he dit, ja que si un partit es presenta a unes eleccions és per a governar una ciutat. No val quedar-se a l'oposició com a estratègia electoral. Si s'està a l'oposició ha de ser de forma constructiva, treballant fort i dia a dia, col·laborant amb l'equip de govern en allò que calgui i intentant que es facin les coses de la millor manera possible, segons Esquerra.

A partir d'aquí, deixar-se estar de personalismes estúpids i posar-se a treballar de valent, no només de cara a la galeria.

Reflexió

erdrag | 26 Maig, 2007 21:18

Avui és jornada de reflexió, i jo estic a casa, reflexionant, i una mica empiocat, tot sigui dit de passada, però res greu, eh, espero ja demà estar perfectament.Doncs això, avui és jornada de reflexió, i a banda de reflexionar sobre el meu vot, cosa que sempre va bé de fer, i tot i militar activament en un partit, és molt necessari fer, per higiene democràtica i per no votar una cosa senzillament perquè és el mateix de sempre, o perquè són les sigles que m’agraden. Cal reflexionar sobre el projecte que hi ha al darrere, les propostes que fan, més enllà de les idees estrella electoralistes, les persones, les idees que defensen, etc. I, a partir d’aquí, decidir el vot, amb consciència i si no hi ha res que ens acabi de convèncer, votar el menys dolent o votar en blanc, però sobretot, anar a votar.

Com anava dient, a banda de reflexionar sobre el meu vot pensava en que tot això és higiene democràtica, és qualitat d’una societat que fa defensa i bandera de la llibertat. Precisament, una llibertat que en aquestes eleccions, i ja fa un temps, s’ha intentat negar a moltíssima gent. Llistes anul·lades a Euskal Herria, sota l’únic argument que hi ha gent que militava a un partit polític (quan era legal, com qualsevol altre); peticions per activa i per passiva a un partit perquè no es presenti a una part del nostre país; boicot de determinats mitjans de comunicació a determinades opcions polítiques, fins i tot des de mitjans públics; prohibició d’actes organitzats per la societat civil; i un llarg, llarguíssim, etcètera.
Tot plegat fa que la gent es desanimi i vegi les eleccions tan sols com un acte més del sainet que protagonitzen alguns polítics. I això fa pena. Després es queixen de que la gent no vagi a votar.
Perquè no es pot presentar tothom i que la gent decideixi a qui vol i a qui no? Perquè determinats partits es creuen amb el dret (i fins i tot se’ls hi permet fer-ho) de decidir el què ha de pensar, veure, fer i votar la societat?
Que potser és que saben que si la gent realment pogués pensar i decidir lliurement haurien perdut tota la seva quota de poder que tenen ara?

Doncs això, demà tots a votar, i sobretot, a votar perquè canviïn moltes coses, per higienitzar la política arreu dels Països Catalans i a tot l’estat espanyol.

Visca la democràcia,
visca la república !

Educació per a la ciutadania i els drets humans a l’escola

erdrag | 23 Maig, 2007 21:01

Segons sembla, al nou currículum que començarà a entrar en vigor en alguns cursos el curs vinent hi haurà una nova assignatura que, pel que fa a l’etapa de primària, tan sols s’impartirà a 5è.
La valoració d’aquest fet la puc fer senzillament com a persona, com a membre de la societat catalana, o bé com a mestre. En la primera opció he de dir que, informat tan sols pel que he llegit a la premsa, crec que pot ser una bona opció, ja que segurament els nostres infants i joves d’avui els falten molts valors de cultura democràtica, molts valors per a conviure en la societat, que, de fet, falten a moltes de les persones que formen les societats dels nostres pobles, ciutats i barris. Crec que l’escola i la família han de ser, junts i coordinats, els principals agents socialitzadors de l’individu, per la qual cosa, cal que els continguts d’aquesta nova àrea curricular quedin interioritzats, no tan sols en la seva vessant teòrica, sinó que es portin a la pràctica en les accions habituals dels nostres adolescents i joves.
Com a mestre, evidentment que no contradiré res del que he dit, però he de fer algunes puntualitzacions més. Primerament dir que és molt perillós el fet d’incorporar una assignatura tan sols en un curs acadèmic, d’1 sola hora a la setmana i amb uns continguts tan poc “avaluables” a partir d’un examen, la qual cosa pot provocar que sigui l’hora de relax, l’assignatura “maria”, i el pobre mestre que li toqui ja pot calçar-se si el grup és un xic problemàtic.
Crec que aquests continguts, interessants, haurien de donar-se de forma transversal en totes les àrees ja que és un contingut per a educar i no pas per a ensenyar i, potser fer-hi més èmfasi a l’àrea de medi social, com ja es fa ara. Per exemple: quan s’explica el sistema d’elecció de l’alcalde, el mestre ja fa pensar en la necessitat de votar i de participar de la vida col·lectiva per a fer avançar la societat. O quan es parla dels drets humans, el mestre ja fa analitzar-los i reflexionar als alumnes sobre el tema.
Per altra banda, als mestres ens cansa bastant que cada cop que apareix a l’actualitat alguna problemàtica social, la solució d’aquesta es derivi cap a l’escola: “tot és culpa de l’escola”, tot es soluciona encomanant a l’escola que ho resolgui. En canvi, ningú es para a pensar com estem educant, en general, els nostres infants i adolescents des de casa, què n’esperem d’ells les famílies i quin tracte els donem quan surten de l’escola.
I, finalment, dir que això, com tantes coses, és una imposició feta des del govern espanyol, sense que des del Departament d’Educació de la Generalitat s’hi hagi pogut dir res, tot i tenir les competències exclusives en educació.

En resum: una bona idea però una dolenta posada en pràctica. Ara cal esperar a veure com funcionarà a la realitat.

Reflexions sobre tot el que està passant

erdrag | 16 Maig, 2007 23:21

Avui he assistit a la concentració a favor de l'aclariment dels fets de diumenge passat a la nostra ciutat.
Com que no hi era quan va passar tot plegat, m'abstindré de valorar ambdues versions (que no s'assemblen en res).

Vull comentar algunes coses que no acabo d'entendre:
- Perquè no s'ha suspès de sou i feina l'agent implicat mentre no s'aclareixen els fets? Suposant que el Sr. Ortiz tingués raó i se li hagués disparat accidentalment l'arma, perquè se li permet continuar portant arma a un agent que ni tan sols la sap controlar?
- Perquè si els fets es succeïren al Passeig Mata, el tret va ser a la plaça del "condesito"?
- Perquè l'Ajuntament fa un comunicat amenaçant a tothom qui posi en dubte la versió de la policia de ser portat als jutjats? Això fa un regidor suposadament socialista? Tornem en temps passats on no es podia criticar al poder?
- Fa 3 anys ens trobàvem més o menys els mateixos també al Mercadal amb cassoles a les mans per a reclamar al govern (de Madrid i llavors d'un altre color), que ens informés de la veritat, que ens digués el què havia passat i que no ens informés només parcialment o senzillament ens desinformés, recordant que qui havia de dir què havia passat, finalment, era un jutge. Avui reclamàvem el mateix, però a un govern diferent i d'un color diferent. Avui, però, hi faltàvem uns quants dels que hi eren llavors: avui faltaven totes les cares que aquests dies veiem per la ciutat: faltaven els caps de llista dels partits polítics.
Els uns perquè en són els responsables, els altres perquè també governen i creuen que millor no criticar a la mà que els alimenta, i els de més enllà perquè haguéssin preferit que en comptes d'un tret se n'haguéssin fet uns quants més (o això sembla quan reclamen més sensació de seguretat).
Que hi faltés segons qui, m'ho esperava, però que hi faltessin els candidats de partits com Esquerra o ICV m'ha sorprès molt ingratament. Acabo de llegir que un dels candidats s'ha excusat dient que tenia un altre acte a la mateixa hora. No el podia retrassar 20 minuts per això? Quin poc interès doncs...

Finalment, només comentar una anècdota: anant cap a la plaça m'he trobat amb dos coneguts (destacats membres de les Joventuts Socialistes) que m'han donat un consell: "Gerard, no et barregis amb aquest tipus de gent" Doncs, senyors que us feu anomenar socialistes i defensors de les classes populars, amb qui ens hem de barrejar segons vosaltres? Amb qui m'he d'ajuntar? Amb tota la munió d'amics i coneguts que m'he trobat a la plaça? O amb aquells que callen quan més caldria parlar? Amb els joves (i no tant joves) de la ciutat, o amb aquells que pretenen ser els nostres representants mentre ens critiquen?

Ja estem en campanya

erdrag | 13 Maig, 2007 13:45

Ja fa uns dies que estem en campanya electoral. Els reusencs podrem triar entre 9 opcions polítiques diferents: des dels partits tradicionals d'àmbit nacional o local, a experiments com l'Ariel i la CORI, o el grup feixista i racista Democracia Nacional.
Al gràfic podeu veure l'evolució de la representació ciutadana a l'Ajuntament des de les primeres eleccions democràtiques post-franquistes. Com es pot observar, el vot a Reus ha evolucionat poc, és a dir: els reusencs som bastant fixes a l'hora de decidir el nostre vot, per la qual cosa cal un esforç molt gran per a provocar canvis en l'electorat, així com és important el vot jove que entra a votar per primer o segon cop.

Per a votar cal informar-se, i una de les moltes opcions per a fer-ho és llegir-se els programes electorals que presenten els diferents partits (cosa que poquíssima gent fa).
L'interès que els partits tenen per una ciutat en concret es demostra en el programa i llegint si les propostes són només per a Reus o si han fet un "copiar i enganxar" del programa nacional canviant allà on posa "la teva ciutat" i posant-hi "Reus".

A la xarxa hi he trobat disponible tot això:
- partits amb programa específic per a Reus:
Esquerra, PSC, CORI i PRIM-FIC.
- partits només amb un programa electoral genèric a nivell nacional, sense res específic per a la nostra ciutat:
CiU, ICV, PP, Ciutadans.
- partits sense cap programa electoral disponible:
Democracia Nacional.

Trapezi: l'art i la cultura al carrer.

erdrag | 10 Maig, 2007 19:44

Avui toca parlar, inevitablement, del Trapezi, la fira del circ de Catalunya que cada any s'esdevé en aquestes dates a la ciutat de Reus.

El Trapezi és, en l'àmbit del circ, l'esdeveniment més rellevant del país i on s'apleguen artistes d'arreu d'Europa.

Realment fa gust sortir pel carrer i trobar-te espectacles a cada racó de carrer, a cada plaça, a cada indret. És una bonica sensació, pròpia de les ciutats mediterrànies, de portar la vida al carrer, de conquerir entre tots l'espai públic, de socialitzar-se a la fresca, tot compartint, fent xerinola, gaudint de l'estona. És allò tant bonic del clima.

Cal, però, recuperar aquest espai per al gran públic, no només les placetes del centre de la ciutat, sinó tot l'espai urbà, cal fer més vida al carrer, cal recuperar el carrer!

Quin país volem?

erdrag | 09 Maig, 2007 11:52

Jo vull un país lliure, independent, que no estigui sotmès a ningú i que pugui decidir sobiranament el què vol i fer cap a on vol anar.
Compte! Però això no vol dir tan sols aconseguir la independència política d’Espanya, sinó que vol dir mil coses més: vull un país lliure, que no estigui sotmès al poder de les grans multinacionals, on es protegeixi el petit comerç, el negoci familiar, on els ciutadans ens puguem moure lliurement sense haver de passar pel peatge cada cop que agafem el cotxe, o que senzillament ens puguem moure lliurement sense cotxe, amb transport públic. Que ens puguem moure lliurement de casa dels pares a casa nostra, sense haver-nos d’hipotecar de per vida per un pis que s’ha de mirar amb lupa. Per a esdevenir lliures cal ser primer forts i estar cohesionats, cal que la ciutadania es senti membre i partícip d’una comunitat (diguem-ne poble, ciutat, barri...), cal que siguem una societat culta, amb recursos per a esdevenir-ho, amb biblioteques, amb molts més diners per a l’educació pública, amb propostes culturals de primer ordre, promocionant la cultura pròpia i alhora portant la cultura forània més important cap aquí. Cal que disposem de la millor sanitat pública, cal.. calen moltes coses.

Mai serem un país lliure si no som un país fort i cohesionat.

I, precisament, parlant de cohesió, cal que tothom qui viu aquí es senti a gust aquí. Cal que acollim a la nova immigració i que la gent que va arribar aquí fa anys deixi de sentir-se i de ser considerada immigrant. Cal que entre tots conquerim l’espai públic per a convertir-lo en espai de diàleg, de trobada, de compartir, per convertir-lo en un espai lliure i de tots.

Ahir llegia unes declaracions a la premsa del Carles i l’Albert (candidats de CiU a Reus) en què feien èmfasi en els problemes que genera (segons ells) la immigració a Reus, acusant a l’ajuntament de prioritzar els immigrants per sobre dels autòctons, acusant al govern municipal de deixar de destinar recursos pels autòctons per destinar-los als immigrants.

Primer els diria que la condició d’immigrant es perd quan una persona s’estableix i s’integra en un indret, per la qual cosa el que cal fer des de l’ajuntament és treballar perquè aquest fet tingui lloc el més aviat millor. Segon, això és totalment fals i només és un acte de populisme per a aconseguir vot racista (estil Le Pen), i tercer, si pretenien aconseguir vots amb aquest tema ho tenen difícil, ja que el PP se us ha avançat.

CiU ens té acostumats a parlar-nos sempre del país, a fer-nos creure que són els únics que volen un país lliure. Quin país volen posant la gent d’aquí els uns en contra dels altres? Quin país volen generant odi i crispació entre els reusencs? Quin país volen...?

Volen un país millor per a tots? O volen un país on uns quants estiguin millor?

I, amb quina gent ho pretenen aconseguir això? Mirant la llista de CiU a Reus hi veig diferents noms que se’ls podria acusar de moltes coses, però precisament de catalanistes o de defensors del país i la gent no pas, mai.

I, per acabar, un acudit del Faro de fa uns mesos sobre polítiques d'acollida a la immigració: (allà on hi posa classe política, entengui's determinats partits).

Cartells incògnita

erdrag | 05 Maig, 2007 14:16

Recentment han aparegut a Reus aquests cartells sense firmar.
Ningú sap de què són, què anuncien. De comentaris se'n senten de ben diversos, però no hi ha ningú que afirmi saber-ho del cert. Sembla per tant que haurem d'esperar per a saber a què es refereixen, què és el que està apunt d'arribar i que aquests cartells ens avisen de la seva imminència.
Què és això que està apunt d'arribar a la nostra ciutat? Serà alguna cosa que ja ha arribat a d'altres indrets? O serà algú pròpiament reusenc? Serà alguna cosa bona, o més aviat dolenta? Serà positiu pels interessos dels reusencs? O potser caldrà treballar perquè mai arribi a la nostra ciutat?
Esperem treure'n l'entrellat de tot plegat ben aviat.

Escòcia i França: models en algunes coses.

erdrag | 05 Maig, 2007 00:11

Avui vull parlar de política internacional. Per una banda, és inevitable fer referència a Escòcia, un país reconegut mundialment tot i que sense estat.
En les eleccions d’ahir va guanyar per primer cop a la història l’SNP (Partit Nacional Escocès), tot i que per la mínima, per un diputat de diferència, als laboristes, partit que ha governat sempre el país. Les expectatives eren molt més altes i fins i tot s’havia parlat d’una possible independència d’Escòcia en 3 o 4 anys vista. Fins i tot sembla que el Regne Unit traslladarà a territori anglès uns míssils de defensa que té en territori escocès.
Tot i que potser no cal destapar el cava encara, està clar que aquesta és una molt bona notícia cap a la independència, ja que, com és sabut, no hi ha cap país al món que hagi aconseguit la independència on els partits independentistes no estiguessin al govern.
Caldrà esperar a veure què passa, tot i que vist des de fora sembla molt interessant.

D’altra banda, l’altre pol d’atenció electoral a Europa és França, amb la 2a volta a la cantonada. Lluny de fer cap anàlisi polític de la situació al país, que desconec bastant, només em pronunciaré contra el candidat de la dreta, sense atrevir-me a posicionar a favor de Ségoléne, tot i que està clar que si no vull la dreta, he de voler la candidata.
El comentari en relació a aquestes eleccions el vull fer en relació al debat electoral de l’altre dia a la televisió. Al nostre país, a part de poder-se seguir en directe pel 3/24, també es pogué veure en versió original a l’institut francès de BCN. Sorprenia veure el ple absolut de la sala, sobretot de gent jove, i fins i tot de turistes que passaven per BCN i no s’ho volgueren perdre. Tots responien, en ser entrevistats, que abans de votar s’han d’informar, i que per això volien seguir el debat, per a formar-se un criteri a partir del que proposa cadascú.
He dit sorprenia si ho comparem amb la realitat política al nostre país, on em costa d’imaginar una situació similar per les eleccions catalanes. Per molt que ens pesi, Europa ens porta molts anys d’avantatge en qualitat democràtica, especialment si parlem de política espanyola. Per sort a Catalunya estem una mica millor.

Èric i l'Exèrcit del Fènix: una obra amagada.

erdrag | 02 Maig, 2007 10:37

Tot i que encara no he tingut l'oportunitat d'anar-la a veure, avui vull comentar sobre com una obra com aquesta, de plena actualitat ha estat totalment silenciada i ignorada pels principals mitjans de comunicació del país. És patètic que encara avui passi allò que ja passava amb el franquisme, consistent a fer creure que no existeix allò que no agrada. Patètic. Però més patètic és encara l'actitud del PP. Us poso a continuació un text que m'ha arribat per correu electrònic, extret de la web de l'obra teatral:

____________________________________________

Èric i l'Exèrcit del Fènix de Víctor Alexandre i direcció de Pere Planella

Una obra que parla de Catalunya, de la seva llengua i dels seus drets nacionals.
Veieu-la al Teatre Borràs. Barcelona.
www.ericielfenix.cat

El Partit Popular torna a atacar "Èric i l'Exèrcit del Fènix"

Després d'afirmar que l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix s'hauria d'haver prohibit per ser "políticament definida" i perquè tot el que es diu en ella constitueix "un acte polític", el Partit Popular, a través del regidor Alfredo Bergua, ha tornat a atacar aquesta obra. Ara ho ha fet amb noves acusacions al contingut i a l'autor. En concret considera que no s'hauria de permetre que l'autor, Víctor Alexandre, "faci exaltació pública de les seves idees a través del teatre" i blasma que es "satiritzin i ridiculitzin les actuacions judicials i s'assenyalin les e mpreses que no etiqueten en llengua catalana". Paradoxalment, en aquest mateix atac, el Partit Popular es defineix com "un partit polític que respecta l'Estat de dret, els principis democràtics i la llibertat ideològica i de pensament".

La resposta de la companyia, a través de Víctor Alexandre, no s'ha fet esperar: "Per començar", -diu Alexandre- "l'obra esmentada narra uns fets absolutament reals d'assetjament moral i polític a un menor per part de l'Estat espanyol, uns fets que un dia arribaran al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i al Tribunal de Justícia de les Nacions Unides. Però si el que indigna el PP és la línia netament independentista de la narració, he de dir que sí, que l'obra té un clar accent independentista per la senzilla raó que jo en sóc, d'independentista, i també ho són els personatges reals en què es basa. I els independentistes, val a dir-ho, també paguem impostos en aquest país. Haver de defensar la llibertat d'expressió mitjançant una obvietat com aquesta només s'explica per la impotència intel·lectual del censor, perquè només la impotència intel·lectual pot gosar prohibir l'estrena d'una obra amb el pretext que "expressa les idees polítiques de l'autor" (!). I quines idees hauria d'expressar, si no? Les idees del Partit Popular? Les idees que aquest partit considera "normals"? Quines són les idees "normals"? Quines idees, en definitiva, no són polítiques?".

Finalment, en la seva resposta, Alexandre acaba dient que "les idees, a desgrat del Partit Popular, són les que són, i, sempre que no s'expressin per mitjà de la violència, hem de conviure amb elles des del respecte. En el seu desvergonyiment, però, el PP gosa dir que respecta les meves idees com a autor per bé que ell mai no m'hauria permès expressar-les. Deu ser per això que el PP és un parti t marginal a Catalunya, perquè els catalans no volem franquistes emmascarats en el govern del nostre país. En aquest sentit, el director Pere Planella i jo som molt conscients que si el Partit Popular governés, Èric i l'Exèrcit del Fènix no s'hauria pogut estrenar. Prohibir, reprimir i perseguir és el primer que fan els dictadors, els absolutistes i els franquistes quan arriben al poder."

Les mal anomenades llistes blanques

erdrag | 01 Maig, 2007 20:11

Situem-nos en un poble relativament petit, és igual quin, on un grup de persones estan preparant una candidatura per a les eleccions municipals. Potser alguna d’aquestes persones és militant d’un determinat partit, o potser no, tan li fa. Aquestes persones comparteixen una ideologia semblant, però el més important és que comparteixen la idea de com ha de ser el seu poble, de què necessita i què no.
Aquestes persones no es plantegen de presentar-se sota les sigles d’un partit ja que no volen que sigui la candidatura del partit al poble, sinó que són un grup de persones que treballen de forma independent pel poble, tot i que potser si que en algun moment poden necessitar algun tipus d’assessorament o ajuda.

Tenen clar que volen treballar pel poble, des de la independència i llibertat de no estar lligats a ningú, però alhora saben que necessiten representació al consell comarcal i la diputació, ja que allí s’hi decideixen moltes coses que afecten al dia a dia del poble, especialment dels pobles petits, i això no ho poden fer sols. És en aquest moment que decideixen associar-se, vincular-se a un partit, de forma que la llista continua sent totalment independent pel que fa al poble, però té un suport i un recolzament necessari, alhora que podrà aconseguir moltes més coses pel poble des d’institucions com són els consells i les diputacions.

D’això se’n diu llista associada, i això, totalment legal, evidentment, CiU ho ha portat a la fiscalia perquè no els agrada. Però, diguem-ho tot, senyors de convergència, la majoria d’aquestes llistes són de poblets petits on fins ara hi havia llista única de convergència i ara, finalment, algú al poble s’ha atrevit a plantar cara.
Això passa principalment amb llistes associades al PSC o a Esquerra, i en menor mesura a ICV.

El que més sobta de tot plegat és que també ICV critiqui PSC i Esquerra per utilitzar aquest sistema, quan ells fan exactament el mateix. Cada dia se’ls hi veu més el llautó als senyors i senyores d’iniciativa.

A la foto: Prades, l'únic municipi del Baix Camp on es presenta una candidatura associada a Esquerra: Units per Prades.