PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Halladas 25 monedas de plata del siglo XV en centro hanseático de Nóvgorod -

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:58

Moscú, 27 may (EFE).- Arqueólogos hallaron hoy en la ciudad rusa de Veliki Nóvgorod, en el noroeste del país, 25 monedas de plata del siglo XV.

Estas monedas, compuestas cada una por aproximadamente 0,94 gramos de plata, fueron acuñadas durante el periodo de máximo desarrollo económico y político de la ciudad, entre los años 1440 y 1450, indicó Serguéi Troyanovski, director del centro de investigaciones arqueológicas.

"Es la primera vez que se encuentra un tesoro como éste. A juzgar por todo, las monedas estaban envueltas en un trapo que en el transcurso de casi seis siglos se redujo a polvo", precisó.

Según Troyanovski, "en los últimos 75 años de investigaciones arqueológicas en Nóvgorod se han descubierto seis tesoros de monedas, con piezas bizantinas, árabes y de Europa Occidental".

"Nóvgorod fue durante esos años el principal centro del comercio internacional y punto de apoyo de la Liga Hanseática", recordó el director, citado por las agencias.

Subrayó, además, que el hallazgo completará la colección numismática de carácter único que se conserva en el Museo Estatal de Nóvgorod, considerada una de las más importantes del país.

Las monedas, ennegrecidas y del tamaño de los actuales kópeks (piezas minúsculas), presentan las efigies de Santa Sofía y dignatarios de Nóvgorod.

El tesoro fue descubierto durante unas obras de tendido de las tuberías de agua de la ciudad.

Sin embargo, la expedición no quiso revelar el lugar exacto del hallazgo para evitar que actúen "arqueólogos aficionados" que comercian con antigüedades.EFE

egw/si/ig

 

http://latino.msn.com/noticias/articles/ArticlePage.aspx?cp-documentid=7740432 



CHINA - (*) Descubierta una ciudad de 5000 años de antigüedad -10.06.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 20:07

 

  

Los arqueólogos descubrieron recientemente las ruinas de una antigua ciudad, siguiendo la línea media del río Yangtze.  El 565500-metros cuadrados ciudad se calcula que se remontan 5000 años.


  La ciudad, seis kilómetros al sudeste de la ciudad de Xiaogan, provincia de Hubei, fue construido durante la Nueva Edad de Piedra.  Liu Hui, jefe del equipo de arqueólogos, dijo que la ciudad, que mide 870 metros de largo por 650 metros de ancho, estaba bien preservado en sus partes septentrional y meridional.

  La forma de un rectángulo, la ciudad ofrece bloques residenciales, zonas tumba y tierras de cultivo.  A juzgar por el barro en las ruinas, la tierra se ha plantado con los arrozales. Los arqueólogos también descubrieron piezas de cerámica, utensilios de cocina y contenedores.

  Junto con la ciudad, más de 10 reliquias También se encontraron en medio del río Yangtze.

(China.org.cn)
 
 
http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=1758

 



02-07-2008 - XVIII Curso de Verano MNAR-UNED Mérida: Ciencia y Tecnología en el mundo antiguo

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 19:49

El curso, dedicado monográficamente a la ciencia y tecnología en el mundo romano, se centrará en analizar la visión científica de facetas como la minería, la edilicia romana, la medicina, así como una visión general de las ciencias y técnicas que llegaron desde Oriente. En esta edición la actividad tendrá como marco, la muestra temporal Artifex. Ingeniería romana en España.
Dirección:
Prof. Dra. P. Fernández Uriel. Titular de Historia Antigua de la Universidad Nacional de Educación a Distancia.
Prof. Dra. T. Nogales Basarrate. Museo Nacional de Arte Romano. Profesora-Tutora de la UNED.
Organizan:
UNED. Centro Regional de Mérida
Museo Nacional de Arte Romano
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Colaboran:
Amigos del Museo
Fundación de Estudios Romanos


Un archivo de Zaragoza guarda documentos históricos de Lleida

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:32

 

El Archivo Provincial de Zaragoza conserva documentos procedentes de las baronías leridanas de Erill, Guimerà, Mur, Orcau, Peramola, Pinós y la Portella. Se trata de unos papeles –aunque por poco numerosos no menos importantes– que llegaron a Zaragoza con la donación del Archivo Ducal de Híjar. La colección agrupa documentos de esta casa nobiliaria aragonesa que poseyó diversos dominios en Lleida en época moderna. Como en el caso del Museu de Lleida, las fronteras no tienen nada que ver con la unidad de archivo, una cuestión que no admite ninguna duda.

 

El Museu de Lleida no es la única institución que cuenta con obras que no pertenecen estrictamente a los límites geográficos de sus comarcas. El de Lleida, como la mayoría de museos, exhibe obras que proceden de lugares que ahora ya no forman parte de sus fronteras. Y es que las colecciones artísticas y documentales responden a razones muy dispares, como demuestra el Archivo Provincial de Zaragoza, que entre sus fondos cuenta con documentos procedentes de las baronías leridanas de Mur, Guimerà, Orcau, Erill, Peramola, Pinós y La Portella.
La legitimidad de este centro es indudable, una duda que muchas veces sí que se cierne sobre el museo fundado en 1893 por el obispo Messeguer para salvaguardar el arte de sus parroquias. Es más, aunque los documentos que forman parte de este centro –aunque no muy numerosos– son un elemento importante para estudiar la vida económica de las baronías leridanas, los papeles llegaron al archivo de forma totalmente legítima. Los legajos forman parte del Archivo Ducal de Híjar, un fondo que agrupa los documentos relacionados con las actividades de esta casa nobiliaria aragonesa que, en época moderna, tuvo posesiones en los señoríos de Erill, Guimerà, Mur, Orcau, Peramola, Pinós y La Portella, ya fuera por la compra de dominios en otras zonas o a través de enlaces matrimoniales. En el año 1987, don Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate, duque consorte de Alba y de Híjar, donó este fondo al Archivo Provincial de Zaragoza, que lo presenta como un patrimonio válido para estudiar no sólo la historia de Aragón “sino para la de otros muchos lugares cuyos fondos, en mayor o menor medida, conserva”.
La mayoría de los documentos de Lleida que se conservan en este archivo son censos de época moderna que permiten reconstruir gran parte de la vida económica en el mundo rural de estas zonas. En algunos casos, como los documentos procedentes de Erill, Guimerà, Mur, Orcau y Pinós, también se citan papeles que se remontan hasta los siglos XI y XII.
La coherencia en temas de archivística aconseja que los documentos se agrupen en colecciones. La unidad señorial del ducado de Híjar –entre los que se encuentran los papeles procedentes de algunas baronías de Lleida– no admite discusión, independientemente de que las fronteras no sean las mismas. Y es que la historia ha dado casos como el del Archivo Provincial de Zaragoza o del Museu de Lleida, ambos legítimos y muy habituales en todos los archivos y museos.

Diocesà

Si el Archivo Ducal de la Casa de Híjar se confeccionó a través de los documentos que formaban parte de sus posesiones, el Museu de Lleida también se formó de manera similar. Y es que fue el obispo Messeguer quien salvó el patrimonio de su diócesis –también el de las parroquias de la Franja– del expolio y de las ventas fraudulentas a los anticuarios.
El obispo Messeguer, como se refleja en su diario de visitas pastorales que en setiembre publicará Pagès Editors, visitaba sus parroquias y compraba obras de arte y retablos que los sacerdotes habían reconvertido, a veces, en puertas de sacristía. Lo hacía con dos objetivos: salvaguardar el arte sacro y utilizar estas obras como fórmula para explicar la historia sagrada a los seminaristas, siguiendo las directrices del Papa de Roma.
En algunos casos, el obispo Messeguer también superaba las ofertas económicas de los anticuarios que acudían a las parroquias en busca de unas obras que, por aquel entonces, a nadie parecían importar. Fruto de este trabajo, Messeguer confeccionó un importante museo que se ha convertido en un referente del arte sacro.

 

 

http://www.lamanyana.es/

SANT PERE PESCADOR - Els arqueòlegs del CASC estudien el vaixell bèl·lic «Triunfante» a Sant Pere

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Algunes restes del Triunfante han estat recuperades is'exposen actualment al

Museu Marítim de Barcelona, com aquest tros de roda. Foto: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

 


La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar

LAURA PORTAL.
Sant Pere Pescador
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.


UNA D'ESPIES


La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.


1756-1795


Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

 

FINAL TRIST


Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.
 
Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888624


SANT PERE PESCADOR - Els arqueòlegs del CASC estudien el vaixell bèl·lic «Triunfante» a Sant Pere

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Algunes restes del Triunfante han estat recuperades is'exposen actualment al

Museu Marítim de Barcelona, com aquest tros de roda. Foto: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

 


La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar

LAURA PORTAL.
Sant Pere Pescador
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.


UNA D'ESPIES


La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.


1756-1795


Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

 

FINAL TRIST


Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.
 
Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888624


Montblanc - El primer volum de la «Història de la Conca de Barberà» es dedica a l'art - 09.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:46


N.R..
Montblanc

Han fet falta gairebé 500 pàgines per explicar i il·lustrar sobre paper l'evolució de l'art a la Conca de Barberà. Història de la Conca de Barberà. Història de l'art és, doncs, el primer volum d'una extensa col·lecció que vol descriure minuciosament la història de la comarca i des de tots els àmbits. Coordinada pels historiadors Joan Fuguet i Carme Plaza, aquesta publicació fa un recorregut des de l'art romànic fins al contemporani, l'argenteria, l'arquitectura industrial i l'arquitectura popular.Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten.

Vint historiadors i arqueòlegs han participat en la publicació del primer volum de la Història de la Conca de Barberà. Història de l'art, que vol ser «una recopilació sintètica d'estudis sobre la producció artística» des de l'època medieval fins a l'actualitat, segons els coordinadors de l'obra, Joan Fuguet i Carme Plaza.

En gairebé 500 pàgines, els articles que el lector hi podrà trobar estan explicats de forma didàctica però rigorosa. Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten, però que s'entén si es té en compte que Montblanc va ser una de les principals ciutats del Principat durant els segles XIV i XV. En l'apartat dedicat al monestir de Poblet s'hi ha hagut de dedicar «una extensió ponderada» però que «permet tenir una visió global del monument».

L'arquitectura, la pintura i l'escultura són els elements cabdals a través dels quals es tramen els diferents capítols, dels quals també destaca el referent a l'època moderna (segles XVI-XVIII) en què es destaca el palau dels Queralt a Santa Coloma i la construcció i reforma de gran part de l'arquitectura religiosa i civil. La tercera gran època d'esplendor de la comarca, igual com a la resta de Catalunya, va ser durant el modernisme, època en què neix el cooperativisme. En l'apartat d'arquitectura industrial hi ha espai per als pous de gel, molins paperers i hidràulics, i en el de l'arquitectura popular, les barraques de pedra seca, marges i pous d'aigua.

Aquest primer volum ha estat editat conjuntament pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Cossetània Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el Centre d'Estudis de la Conca de Barberà.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888509


MEXICO - Restos arqueológicos bajo un populoso barrio de Ciudad de México - 11.06.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:53

 

 

Restos arqueológicos bajo un populoso barrio de Ciudad de México
 
Autor de la imagen: Meliton Tapia
 

Arqueólogos mexicanos hallaron numerosos restos de origen azteca y colonial durante una excavación en el populoso barrio de Tepito, en el centro de Ciudad de México, informó hoy el Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH).

 La institución indicó que entre los restos aztecas localizados están un entierro infantil, platos y recipientes, sahumadores (instrumentos para ahumar), fragmentos de navajas de obsidiana y hueso e instrumentos musicales.

El INAH indicó que estos hallazgos fueron localizados durante las obras de construcción de un centro comunitario en un terreno de 7.000 metros cuadrados del barrio de Tepito, una zona popular y comercial donde se distribuyen productos de contrabando y piratas y conocida por su inseguridad

 El arqueólogo Francisco Ortuño Cos, subdirector de protección de la Dirección de Salvamento Arqueológico (DSA), precisó que uno de los objetos más importantes es el entierro infantil con su ofrenda, que consta de dos cajetes (cazuelas pequeñas) y tres cuentas, una de ellas de obsidiana pulida en forma de cabeza de pato y otros materiales.

El experto destacó que el entierro se encontró completo gracias a la profundidad en que estaba colocado por debajo de una estructura prehispánica, aproximadamente a 1,80 metros.

Añadió que los restos del niño son analizados por antropólogos forenses para determinar su edad y sexo. Entre los demás hallazgos están fragmentos de cajetes y molcajetes (matraz de piedra para moler especias); cuencos y platos con diseños zoomorfos y fitomorfos que representan águilas, serpientes, flores y grecas; malacates para hilar; figuras de distintas deidades de la cultura azteca, y fragmentos de sahumadores e instrumentos musicales como flautas y sonajas.

También se han encontrado núcleos y navajas pequeñas de obsidiana, manos de metate (piedra para moler) y agujas hechas de hueso o espinas de pescado, de la época que va de 1100 a 1521 y estructuras arquitectónicas de uso residencial con cimentaciones de piedra y lodo con apisonados de tierra.

Respecto a las piezas del periodo colonial, destacan recipientes de arcilla utilizados para líquidos en hospitales y conventos, de los cuales, algunos presentan monogramas con letras del alfabeto griego, flores y figuras geométricas.

Además surgieron restos de estructuras arquitectónicas relacionadas con casas construidas durante la primera mitad del siglo XIX.El INAH explicó que el predio donde se realizan las excavaciones es de alto potencial arqueológico de origen azteca, y que las excavaciones arqueológicas proseguirán los próximos tres meses, ya que se cree que aún puede descubrirse mucho más.
 
 
http://www.lavozdegalicia.es/cultura/2008/06/03/00031212485722156272421.htm

 

 



PERU - Hallan un templo en Perú tan antiguo como las pirámides de Egipto

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55

 

 

Podría tratarse de los vestigios de la cuna de una civilización del norte del país

Lima. (EFE).- El hallazgo de un templo de adobe de 4.500 años de antigüedad en la región de Lambayeque supone la revelación del origen de las culturas del norte de Perú, como la Moche a la que pertenece el gran "Señor de Sipán", dijo hoy su descubridor, el arqueólogo Ignacio Alva.

Seguir leyendo noticia

"Hemos descubierto los orígenes del templo primigenio de la región de Lambayeque y uno de los templos más antiguos de Perú. La importancia (del hallazgo) es haber encontrado los orígenes de la cultura de la gran región de Lambayeque", precisó Alva.

El templo de barro, de aproximadamente 20 metros de lado, pertenece a la primera de tres etapas de construcción de una enorme edificación piramidal, en el cerro Ventarrón, en la provincia de Chiclayo, unos 780 kilómetros al norte de Lima.

 

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080606/53475355097.html

 



Agustí Alcoberro.: «Cal remodelar progressivament el museu i incorporar-hi més peces històriques»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:30

 

+ Agustí Alcoberro, aquesta setmana al Museu d'Història de Catalunya. Foto: QUIM PUIGAgustí Alcoberro.: 
«Cal remodelar progressivament el museu i incorporar-hi més peces històriques»


Agustí Alcoberro (Pals, 1958) ha agafat el relleu a Jaume Sobrequés en la direcció del Museu d'Història de Catalunya. El seu model de museu no difereix gaire del que ja és ara, però sí té una clara intenció de tirar endavant, poc a poc, una renovació de l'exposició permanent

-Vostè està vinculat al museu des dels seus inicis. Però una cosa és col·laborar-hi i l'altra, ben diferent, tenir-ne la màxima responsabilitat. Quin museu s'ha trobat?
-«El que més destacaria és el capital humà. M'he trobat amb un personal amb moltes ganes de treballar, molt identificat amb el museu i molt il·lusionat. Això m'ha acabat d'engrescar.»

-I què és el primer que el va engrescar quan el Departament de Cultura li va proposar la direcció?
-«Tu ho has dit abans: la meva trajectòria m'ha portat fins aquí. Vaig estar treballant amb l'equip de la comissionada Carme-Laura Gil que va muntar el museu. Em vaig encarregar de tota la part d'història moderna i de la unificació de tots els textos, de tots els plafons de les sales de l'exposició permanent. I després hi he continuat vinculat, en totes les èpoques, en diferents activitats. Les últimes han estat el comissariat de les exposicions Per bruixa i metzinera i Catalunya i la guerra de Successió. En conclusió, el projecte del Museu d'Història de Catalunya m'ha engrescat sempre, crec que té aquest punt just de cruïlla entre la investigació històrica, la divulgació, la didàctica i fins i tot la creació.»

-Què creu que pot aportar com a director?
-«Espero crear un estil, una manera de fer. Vull tenir vinculació amb museus d'història d'altres països; de fet, ja estem preparant coses conjuntament. La marca Museu d'Història de Catalunya avui ja ho pot fer, no pas fa uns anys. S'ha fet un molt bon treball. Vull incidir també en els monuments. El museu gestiona en aquests moments un gran nombre de monuments de tot el país, des de Sant Pere de Rodes fins a Miravet, i probablement és un àmbit que fins ara no estava prou ben coordinat o no prou ben relacionat amb el museu. Es tracta d'intentar generar sinergies: és a dir, quan muntem una exposició nova aquí al museu s'ha de traduir, sempre, en una exposició itinerant que pugui recórrer el territori. I qui diu això diu també altres iniciatives que es puguin desplegar en el territori.»

-Vol fer més vius els monuments, entenc.
-«Més vius i més vinculats a la casa central. Per exemple, quan vam muntar l'exposició Catalunya i la guerra de Successió vam crear la ruta 1714 que travessa cinc monuments diferents del museu. Hem de cuidar més el territori.»

-Vostè en prové.
-«Sí, sóc fill de Pals i les meves arrels paternes estan a la comarca del Montsià. Per tant, tinc vinculació amb les dues puntes del principat. La meva visió del país no és barcelonocèntrica, no.»

-Digui'm més projectes de futur.
-«La nostra idea és que el que s'acaba d'inaugurar ara, fa tot just uns dies, que és la primera intervenció sobre l'exposició permanent amb la creació d'una nova sala, no s'aturi aquí. Quan es va idear el museu, els anys 1995 i 1996, es va fer un projecte molt potent des del punt de vista de les noves tecnologies, molt interactiu, molt didàctic. Però les noves tecnologies en aquests últims dotze anys han fet un salt considerable i, per tant, cal de manera més o menys progressiva anar remodelant sales, cal donar-los un nou to. No d'avui per demà, però cal anar refent el discurs de les sales. I això, en la mesura del que sigui possible, també hauria d'anar acompanyat d'ampliar la col·lecció de peces històriques pròpies del museu. Volem exposar algunes peces que tenim de donacions de ciutadans anònims i no tan anònims.»

-A l'exposició permanent actual n'hi ha poquíssimes.
-«Sí, però al magatzem en comencem a tenir unes quantes de molt interessants. Ara ja estem preparats per anar eixamplant el patrimoni material del museu.»

-Deixarà de ser, doncs, un museu sense col·lecció, com ha sigut fins ara?
-«Un museu no s'improvisa. Aquest museu va néixer molt de pressa, va ser una aposta forta, i molt correcta em sembla a mi. Inspirat en alguns dels museus més moderns del moment, va néixer com un museu de nova generació, en el sentit que no és exactament un museu d'obres d'art. Actualment, aquest model de museu ja no sorprèn tant.»

- Quan hi ha un relleu, la pregunta és obligada: continuïtat o trencament amb el seu predecessor, Jaume Sobrequés?
- «Home, la història per definició és el joc subtil dels canvis i les continuïtats. Si no hi hagués canvis no hi hauria història, seria una cosa estructural i parada. I si només hi hagués canvis, tampoc no hi hauria una raó de ser. Crec que el museu s'ha treballat molt bé. Té un prestigi que no tenia inicialment i, per tant, és l'hora de plantejar-se un salt important.»

-Abans parlava de l'ampliació, recent inaugurada, de l'exposició permanent. És un projecte de l'anterior director que vostè s'ha trobat fet. L'hauria plantejat igual o diferent?
-«La línia amb què s'ha fet és la mateixa línia fundacional del museu, que és acostar la realitat social des d'un plantejament històric ampli i utilitzant noves tecnologies. I, molt important, s'adreça a públics ben diversos. Aquí tenim un públic escolar, però també tenim cada vegada més un públic turista. I no hem de renunciar mai a tenir el públic adult del país.»

-Els escolars són majoria, és bo o dolent?
-«Hem aconseguit que el museu tingui un seguit d'infraestructures i serveis dirigits a la comunitat d'historiadors i en general al món universitari. Si et mires l'agenda del museu de qualsevol dia, hi ha una continuïtat d'actes, des de congressos, seminaris, trobades, presentacions de llibres... Aquesta línia sí que aporta gent cada dia. Pel que fa a l'exposició permanent, el repte que tenim és que no sigui una exposició d'una sola visita, sinó que la gent hi torni continuament. I això vol dir dues coses: anar renovant l'exposició permanent, com deia, i anar renovant també les seves lectures. L'exposició admet diferents rutes, diferents recorreguts per les mateixes peces.»

-Quan començarà la renovació?
-«A la tardor veurem els primers resultats. Potser abans i tot.»

-Quina opinió té del Pla de Museus?
-«La idea de construir un gran museu nacional que englobi història, arqueologia i etnologia la veig bé. No és cap contradicció. Té més avantatges que inconvenients.»

MARIA PALAU

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2887623
 



Encuentran 700 herramientas de piedra de hace 400.000 años en un yacimiento de La Riba (Tarragona)

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:05

 

 

Un equipo de arqueólogos ha encontrado 700 nuevas herramientas e instrumentos de piedra en el yacimiento de la Cansaladeta, en La Riba (Tarragona), que permitirán estudiar la evolución tecnológica de hace entre 500.000 y 300.000 años, según informó el Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES).

La campaña realizada en el yacimiento durante el mes de mayo ha permitido poner al descubierto un estrato de unos 400.000 años de antigüedad, similar a TD 10 de Gran Dolina, en Atapuerca (Burgos). Los codirectores de la excavación, Josep Maria Vergès y Andreu Ollé, dijeron que los niveles son "comparables" por el rango temporal, la riqueza y secuencias de talla muy completas.

Los 700 instrumentos de piedra ayudarán a comprender la variabilidad tecnológica del Pleistoceno medio, especialmente los procesos de cambio que llevan de los grandes instrumentos a la obtención de astillas a partir de núcleos preparados para elaborar herramientas especializadas.

Estos instrumentos de piedra, explicó Vergès, están elaborados con materia prima recogida en el río Francolí, que se encontraba a 30 metros de distancia. La mayoría de las piezas están elaboradas con sílex, pese a que hay algunas hechas con cuarcita y cuarzo.

El investigador destacó que el yacimiento de la Cansadaleta es "bueno para estudiar los cambios tecnológicos, porque se dan 11 niveles de ocupaciones humanas de forma continuada que permiten observar las transformaciones", con una secuencia que va del millón de años a los 300.000 años, cosa "poca frecuente" en la Península Ibérica.

La situación en áreas geográficas diferentes de los yacimientos TD 10 en Atapuerca y la Cansaladeta permitirá saber si entre un lugar y otro "existen diferencias o no, y por qué", aunque "en principio parecen muy similares".

La primera acción en la Cansaladeta se realizó en 1999, con una intervención de urgencia para comprobar la potencialidad del yacimiento, y desde 2002 se excava cada año.

 

http://www.solociencia.com/noticias/0806/06122636.htm

 



CASSA DE LA SELVA - L'Ajuntament de Cassà demana voluntaris per a l'excavació de Puig del Castell

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:02


L.P.. Cassà de la Selva.
L'Ajuntament de Cassà de la Selva ha obert la convocatòria de voluntaris per a la nova campanya d'excavacions al jaciment ibèric al Puig del Castell. Les inscripcions s'acaben el dia 13 i estan obertes a nois i noies de més de catorze anys, interessats en col·laborar en l'excavació arqueològica. L'Ajuntament posa a disposició dels voluntaris un microbús que surt de davant l'edifici de l'antiga estació de Cassà i els porta al peu del jaciment, situat a les Gavarres. Aquest any la campanya s'allargarà durant quinze dies, del 30 de juny a l'11 de juliol, i estarà dirigida per l'arqueòloga Natàlia Colomeda de l'empresa Janus. Aquesta és la vuitena campanya d'excavació i fins ara s'han descobert 150 metres de muralles, amb una altura màxima de metre i mig; s'han delimitat diverses cases adossades a la muralla, l'excavació de les quals és prioritària en aquesta campanya. A banda de fragments de ceràmica que van apareixent, també es va descobrir, durant la campanya anterior, una llar de foc. Al llarg d'aquestes campanyes hi han passat uns 200 voluntaris. Aquestes campanyes tenen dos objectius, la recuperació del patrimoni històric i també conscienciar els joves de la necessitat de respectar i recuperar, el patrimoni.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885439

MEXICO - Hallados restos arqueológicos del pasado azteca en una zona marginal de México - 07.06.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:00

 

Hallados restos arqueológicos del pasado azteca en una zona marginal de México
Vista de una muñeca que data de la época colonial de hoy, 5 de junio de 2008,
de las cuales han sido descubiertas varias piezas en un solar del predio de Jesús Carranza 33 antes
llamado "La Fortaleza" en el popular barrio bravo de Tepito de la Ciudad de México /   EFE/Mario Guzmán

 

 

La zona, que albergaba un importante mercado de drogas, armas y piratería, escondía en su subsuelo yacimientos de enorme valor

México. (EFE).- Un solar del barrio marginal de Tepito, en Ciudad de México, que hasta hace un año albergaba un importante mercado de drogas, armas y piratería, escondía en su subsuelo restos arqueológicos que demuestran el humilde pasado de sus habitantes aztecas y de la época colonial.En febrero de 2007 el gobierno capitalino desmanteló en ese área, conocido como "La Fortaleza", un conjunto de 144 viviendas populares en el que se comercializaban a diario un promedio de ocho kilos de cocaína y media tonelada de marihuana.

Situado en Tepito, uno de los principales centros capitalinos de contrabando y piratería, en el inmueble se hallaron entre otros objetos cajas fuertes, muros falsos, peculiares murales con Pancho Villa fumando droga, reservas con botellas de cognac y champán, e incluso algún jacuzzi.

Un año y medio después, el solar de 7.000 metros cuadrados, ya vacío, estaba preparado para convertirse en un centro comunitario de atención a las necesidades del barrio, que se calcula atenderá a 50.000 personas por año.

Pero para ello debía someterse primero a un "salvamento" arqueológico a manos del Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH), ya que, como la gran mayoría de los terrenos del Centro Histórico de Ciudad de México, su subsuelo esconde un manantial de historia.

Hallados restos arqueológicos del pasado azteca en una zona marginal de México
Vista general de las excavaciones en un solar del predio de Jesús Carranza 33 antes llamado
"La Fortaleza" en el popular barrio bravo de Tepito de la Ciudad de México /EFE/Mario Guzmán

El INAH, que comenzó sus trabajos en abril de este año, ha encontrado ya un entierro completo de un niño de entre 4 y 5 años acompañado de dos cajetes -similares a platos hondos-, y un collar con tres cuentas, una de ellas de obsidiana pulida en forma de cabeza de pato, algo típico en los enterramientos infantiles aztecas.

Los restos del niño son analizados por antropólogos forenses para determinar su edad exacta y sexo. El arqueólogo responsable de la zona, Jorge Cabrera, explicó a EFE que era típico de esta cultura enterrar a las mujeres debajo del fogón del hogar y a los niños cerca.

Cabrera y su equipo han hallado también un basurero asociado probablemente a la familia del pequeño, en el que han aparecido pequeños objetos de gran importancia arqueológica porque muestran cómo se vivía a finales del siglo XV en esta zona acuífera. Fragmentos de cajetes y molcajetes (matraz de piedra para moler especias); cuencos y platos con diseños que representan águilas, serpientes, flores y grecas; malacates para hilar; fragmentos de sahumadores (utensilios para ahumar), flautas y sonajas, así como figuras de distintas deidades de la cultura azteca son algunos de estos restos.

Asimismo, al excavar se han encontrado elementos constructivos de las casas prehispánicas, como adobe y piedras talladas. También han sido descubierto núcleos y navajas pequeñas de obsidiana, manos de metate (piedra para moler), agujas hechas de hueso o espinas de pescado, y punzones para la construcción de redes de la época que va de 1100 a 1521, además de restos de peces.

Hallados restos arqueológicos del pasado azteca en una zona marginal de México
Vista de restos datados de la época precolombina los cuales han sido descubiertos durante
una serie de excavaciones realizadas en el popular barrio bravo de Tepito de la Ciudad de
México que escondía en su subsuelo restos arqueológicos de sus habitantes aztecas y de la
época de la colonia /EFE/Mario Guzmán
 

Cabrera indicó que todos estos utensilios revelan que esta región era humilde y vivía de la pesca o de actividades relacionadas con el lago. La capital mexicana fue fundada en 1521 y cimentada sobre el centro de la gran Tenochtitlan, ciudad y centro ceremonial azteca, que se encontraba asentada en un islote y las riveras de un gran lago.

La colonia española también llegó a la región donde se encuentra actualmente Tepito, como revela el relleno hallado, utilizado para desecar la rivera del lago durante dos siglos, compuesto es su mayoría por lebrillos, que son cuencos de barro utilizados por los hospitales y los conventos para contener líquidos.

Éstos poseen monogramas y letras del alfabeto griego, flores y figuras geométricas en el fondo asociadas a cofradías o a los propios conventos.

Sobre éstos se encuentran los cimientos de los edificios construidos en la zona durante los siglos XVII y XVIII, aunque la mayoría fueron derruidos en el terremoto de 1985, en el que murieron al menos 10.000 personas, y fueron sustituidos por nuevos edificios, como el de la "Fortaleza".

Como curiosidad, los arqueólogos hallaron también varios restos que señalan la presencia de una fábrica de cristal -probablemente canicas- en las cercanías. En los trabajos de campo, que seguirán los próximos tres meses, Cabrera confía en hallar más entierros humanos.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080605/53475181733.html

 



TARRAGONA - Géza Alföldy rep la medalla de la Ciutat de Tarragona pel seu estudi del patrimoni


 Géza Alföldy, en el moment de rebre la

medalla de mans de l'alcalde de Tarragona. Foto: M.M 


És l'autor de la investigació més completa de les inscripcions romanes de la ciutat

CARINA FILELLA.
Tarragona
Considerat un dels principals investigadors en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina i les estructures i el desenvolupament social romans, l'historiador i hispanista hongarès Géza Alföldy va rebre ahir de mans de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros la medalla de la Ciutat de Tarragona, en la categoria Argent, per la seva investigació al voltant del patrimoni de Tàrraco, especialment de les inscripcions romanes, sobre les quals ha publicat l'estudi més complet que existeix. Alföldy va agrair la distinció i va confessar el seu «entusiasme» per la ciutat antiga, però també per l'actual. «La medalla em fa realment un ciutadà tarragoní», va dir.

«És un guardó molt merescut. Segur que totes les persones que han rebut la medalla d'argent tenen mèrits suficients, però pocs amb la rigorositat del treball que ha demostrat Géza Alföldy». Amb aquestes paraules encetava l'alcalde de Tarragona l'acte d'entrega de la distinció a aquest historiador i hispanista hongarès, «el màxim coneixedor en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina», segons va recordar la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que va ser l'encarregada de glossar la figura de l'homenatjat.

Amb un saló de plens de l'ajuntament de Tarragona que va reunir els representants de les principals institucions relacionades amb el patrimoni de Tàrraco, Rossell va destacar la «vinculació inqüestionable i remarcable» d'Alföldy amb la ciutat. Gràcies a ell, per exemple, «es va treure l'entrellat» de la inscripció llatina més antiga d'Hispània, a la Torre Minerva; i també de la més llarga, a l'amfiteatre de Tàrraco, de 145 metres.

Géza Alföldy (Budapest, 1935), professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i doctor honoris causa múltiple (ja que ha rebut aquesta distinció acadèmica set vegades), va visitar per primer cop la ciutat de Tarragona l'any 1968.

Ahir va reconèixer que en aquell primer contacte amb la ciutat ja s'hi va sentir atret. Han estat 40 anys de dedicació a l'estudi dels vestigis romans de Tàrraco. De fet, entre la seva producció bibliogràfica hi destaca l'estudi més complet de les inscripcions romanes de la ciutat. I encara té ganes de continuar ja que, segons va anunciar la regidora Rossell, Alföldy emprèn ara la segona edició d'una de les obres cabdals que va coordinar, el Corpus Inscriptionum Latinarum.

El guardonat, que va obrir les festes de Santa Tecla del 1998, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1996 i l'any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seva col·laboració en la difusió i promoció de la llengua i la cultura catalanes. Ara s'hi suma la distinció que li concedeix la ciutat de Tarragona, a petició de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense: «És una de les distincions més grates de la meva vida», va dir. I va afegir: «Tarragona és per a mi la tercera pàtria, després de Budapest, la meva ciutat natal, i Heidelberg, on he estat catedràtic».

L'alcalde Ballesteros li va demanar «un últim esforç»: «Que continuï fent d'ambaixador de la nostra ciutat i ens continuï fent grans».

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2887106


Olot homenatja els ciutadans que van protegir el patrimoni durant la Guerra Civil - 07-06-08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:05


EL PUNT. Olot.
Històries anònimes, l'exposició que inaugura avui el Museu de la Garrotxa a Can Trincheria (19.30 h), rememora el treball de protecció dels voluntaris civils que van salvar el patrimoni artístic durant l'incendi d'esglésies dels primers mesos de la Guerra Civil. La mostra parteix del testimoni de l'historiador olotí Joaquim Danés, i descriu el destí de les obres que es guardaven a les esglésies del Carme, el Tura i Sant Esteve. També avui, però a la Sala 15 del Museu de la Garrotxa (20 h), s'inaugura Històries, amb els projectes dels alumnes de l'Escola d'Art d'Olot Núria Bartrina, Neus Font, Joan Gol i Manel Puche.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885442 

Powered by LifeType