PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


PERU - Hallan un templo en Perú tan antiguo como las pirámides de Egipto

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55

 

 

Podría tratarse de los vestigios de la cuna de una civilización del norte del país

Lima. (EFE).- El hallazgo de un templo de adobe de 4.500 años de antigüedad en la región de Lambayeque supone la revelación del origen de las culturas del norte de Perú, como la Moche a la que pertenece el gran "Señor de Sipán", dijo hoy su descubridor, el arqueólogo Ignacio Alva.

Seguir leyendo noticia

"Hemos descubierto los orígenes del templo primigenio de la región de Lambayeque y uno de los templos más antiguos de Perú. La importancia (del hallazgo) es haber encontrado los orígenes de la cultura de la gran región de Lambayeque", precisó Alva.

El templo de barro, de aproximadamente 20 metros de lado, pertenece a la primera de tres etapas de construcción de una enorme edificación piramidal, en el cerro Ventarrón, en la provincia de Chiclayo, unos 780 kilómetros al norte de Lima.

 

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080606/53475355097.html

 



Agustí Alcoberro.: «Cal remodelar progressivament el museu i incorporar-hi més peces històriques»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:30

 

+ Agustí Alcoberro, aquesta setmana al Museu d'Història de Catalunya. Foto: QUIM PUIGAgustí Alcoberro.: 
«Cal remodelar progressivament el museu i incorporar-hi més peces històriques»


Agustí Alcoberro (Pals, 1958) ha agafat el relleu a Jaume Sobrequés en la direcció del Museu d'Història de Catalunya. El seu model de museu no difereix gaire del que ja és ara, però sí té una clara intenció de tirar endavant, poc a poc, una renovació de l'exposició permanent

-Vostè està vinculat al museu des dels seus inicis. Però una cosa és col·laborar-hi i l'altra, ben diferent, tenir-ne la màxima responsabilitat. Quin museu s'ha trobat?
-«El que més destacaria és el capital humà. M'he trobat amb un personal amb moltes ganes de treballar, molt identificat amb el museu i molt il·lusionat. Això m'ha acabat d'engrescar.»

-I què és el primer que el va engrescar quan el Departament de Cultura li va proposar la direcció?
-«Tu ho has dit abans: la meva trajectòria m'ha portat fins aquí. Vaig estar treballant amb l'equip de la comissionada Carme-Laura Gil que va muntar el museu. Em vaig encarregar de tota la part d'història moderna i de la unificació de tots els textos, de tots els plafons de les sales de l'exposició permanent. I després hi he continuat vinculat, en totes les èpoques, en diferents activitats. Les últimes han estat el comissariat de les exposicions Per bruixa i metzinera i Catalunya i la guerra de Successió. En conclusió, el projecte del Museu d'Història de Catalunya m'ha engrescat sempre, crec que té aquest punt just de cruïlla entre la investigació històrica, la divulgació, la didàctica i fins i tot la creació.»

-Què creu que pot aportar com a director?
-«Espero crear un estil, una manera de fer. Vull tenir vinculació amb museus d'història d'altres països; de fet, ja estem preparant coses conjuntament. La marca Museu d'Història de Catalunya avui ja ho pot fer, no pas fa uns anys. S'ha fet un molt bon treball. Vull incidir també en els monuments. El museu gestiona en aquests moments un gran nombre de monuments de tot el país, des de Sant Pere de Rodes fins a Miravet, i probablement és un àmbit que fins ara no estava prou ben coordinat o no prou ben relacionat amb el museu. Es tracta d'intentar generar sinergies: és a dir, quan muntem una exposició nova aquí al museu s'ha de traduir, sempre, en una exposició itinerant que pugui recórrer el territori. I qui diu això diu també altres iniciatives que es puguin desplegar en el territori.»

-Vol fer més vius els monuments, entenc.
-«Més vius i més vinculats a la casa central. Per exemple, quan vam muntar l'exposició Catalunya i la guerra de Successió vam crear la ruta 1714 que travessa cinc monuments diferents del museu. Hem de cuidar més el territori.»

-Vostè en prové.
-«Sí, sóc fill de Pals i les meves arrels paternes estan a la comarca del Montsià. Per tant, tinc vinculació amb les dues puntes del principat. La meva visió del país no és barcelonocèntrica, no.»

-Digui'm més projectes de futur.
-«La nostra idea és que el que s'acaba d'inaugurar ara, fa tot just uns dies, que és la primera intervenció sobre l'exposició permanent amb la creació d'una nova sala, no s'aturi aquí. Quan es va idear el museu, els anys 1995 i 1996, es va fer un projecte molt potent des del punt de vista de les noves tecnologies, molt interactiu, molt didàctic. Però les noves tecnologies en aquests últims dotze anys han fet un salt considerable i, per tant, cal de manera més o menys progressiva anar remodelant sales, cal donar-los un nou to. No d'avui per demà, però cal anar refent el discurs de les sales. I això, en la mesura del que sigui possible, també hauria d'anar acompanyat d'ampliar la col·lecció de peces històriques pròpies del museu. Volem exposar algunes peces que tenim de donacions de ciutadans anònims i no tan anònims.»

-A l'exposició permanent actual n'hi ha poquíssimes.
-«Sí, però al magatzem en comencem a tenir unes quantes de molt interessants. Ara ja estem preparats per anar eixamplant el patrimoni material del museu.»

-Deixarà de ser, doncs, un museu sense col·lecció, com ha sigut fins ara?
-«Un museu no s'improvisa. Aquest museu va néixer molt de pressa, va ser una aposta forta, i molt correcta em sembla a mi. Inspirat en alguns dels museus més moderns del moment, va néixer com un museu de nova generació, en el sentit que no és exactament un museu d'obres d'art. Actualment, aquest model de museu ja no sorprèn tant.»

- Quan hi ha un relleu, la pregunta és obligada: continuïtat o trencament amb el seu predecessor, Jaume Sobrequés?
- «Home, la història per definició és el joc subtil dels canvis i les continuïtats. Si no hi hagués canvis no hi hauria història, seria una cosa estructural i parada. I si només hi hagués canvis, tampoc no hi hauria una raó de ser. Crec que el museu s'ha treballat molt bé. Té un prestigi que no tenia inicialment i, per tant, és l'hora de plantejar-se un salt important.»

-Abans parlava de l'ampliació, recent inaugurada, de l'exposició permanent. És un projecte de l'anterior director que vostè s'ha trobat fet. L'hauria plantejat igual o diferent?
-«La línia amb què s'ha fet és la mateixa línia fundacional del museu, que és acostar la realitat social des d'un plantejament històric ampli i utilitzant noves tecnologies. I, molt important, s'adreça a públics ben diversos. Aquí tenim un públic escolar, però també tenim cada vegada més un públic turista. I no hem de renunciar mai a tenir el públic adult del país.»

-Els escolars són majoria, és bo o dolent?
-«Hem aconseguit que el museu tingui un seguit d'infraestructures i serveis dirigits a la comunitat d'historiadors i en general al món universitari. Si et mires l'agenda del museu de qualsevol dia, hi ha una continuïtat d'actes, des de congressos, seminaris, trobades, presentacions de llibres... Aquesta línia sí que aporta gent cada dia. Pel que fa a l'exposició permanent, el repte que tenim és que no sigui una exposició d'una sola visita, sinó que la gent hi torni continuament. I això vol dir dues coses: anar renovant l'exposició permanent, com deia, i anar renovant també les seves lectures. L'exposició admet diferents rutes, diferents recorreguts per les mateixes peces.»

-Quan començarà la renovació?
-«A la tardor veurem els primers resultats. Potser abans i tot.»

-Quina opinió té del Pla de Museus?
-«La idea de construir un gran museu nacional que englobi història, arqueologia i etnologia la veig bé. No és cap contradicció. Té més avantatges que inconvenients.»

MARIA PALAU

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2887623
 


Powered by LifeType