PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CHINA - (*) Descubierta una ciudad de 5000 años de antigüedad -10.06.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 20:07

 

  

Los arqueólogos descubrieron recientemente las ruinas de una antigua ciudad, siguiendo la línea media del río Yangtze.  El 565500-metros cuadrados ciudad se calcula que se remontan 5000 años.


  La ciudad, seis kilómetros al sudeste de la ciudad de Xiaogan, provincia de Hubei, fue construido durante la Nueva Edad de Piedra.  Liu Hui, jefe del equipo de arqueólogos, dijo que la ciudad, que mide 870 metros de largo por 650 metros de ancho, estaba bien preservado en sus partes septentrional y meridional.

  La forma de un rectángulo, la ciudad ofrece bloques residenciales, zonas tumba y tierras de cultivo.  A juzgar por el barro en las ruinas, la tierra se ha plantado con los arrozales. Los arqueólogos también descubrieron piezas de cerámica, utensilios de cocina y contenedores.

  Junto con la ciudad, más de 10 reliquias También se encontraron en medio del río Yangtze.

(China.org.cn)
 
 
http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=1758

 



02-07-2008 - XVIII Curso de Verano MNAR-UNED Mérida: Ciencia y Tecnología en el mundo antiguo

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 19:49

El curso, dedicado monográficamente a la ciencia y tecnología en el mundo romano, se centrará en analizar la visión científica de facetas como la minería, la edilicia romana, la medicina, así como una visión general de las ciencias y técnicas que llegaron desde Oriente. En esta edición la actividad tendrá como marco, la muestra temporal Artifex. Ingeniería romana en España.
Dirección:
Prof. Dra. P. Fernández Uriel. Titular de Historia Antigua de la Universidad Nacional de Educación a Distancia.
Prof. Dra. T. Nogales Basarrate. Museo Nacional de Arte Romano. Profesora-Tutora de la UNED.
Organizan:
UNED. Centro Regional de Mérida
Museo Nacional de Arte Romano
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Colaboran:
Amigos del Museo
Fundación de Estudios Romanos


Un archivo de Zaragoza guarda documentos históricos de Lleida

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:32

 

El Archivo Provincial de Zaragoza conserva documentos procedentes de las baronías leridanas de Erill, Guimerà, Mur, Orcau, Peramola, Pinós y la Portella. Se trata de unos papeles –aunque por poco numerosos no menos importantes– que llegaron a Zaragoza con la donación del Archivo Ducal de Híjar. La colección agrupa documentos de esta casa nobiliaria aragonesa que poseyó diversos dominios en Lleida en época moderna. Como en el caso del Museu de Lleida, las fronteras no tienen nada que ver con la unidad de archivo, una cuestión que no admite ninguna duda.

 

El Museu de Lleida no es la única institución que cuenta con obras que no pertenecen estrictamente a los límites geográficos de sus comarcas. El de Lleida, como la mayoría de museos, exhibe obras que proceden de lugares que ahora ya no forman parte de sus fronteras. Y es que las colecciones artísticas y documentales responden a razones muy dispares, como demuestra el Archivo Provincial de Zaragoza, que entre sus fondos cuenta con documentos procedentes de las baronías leridanas de Mur, Guimerà, Orcau, Erill, Peramola, Pinós y La Portella.
La legitimidad de este centro es indudable, una duda que muchas veces sí que se cierne sobre el museo fundado en 1893 por el obispo Messeguer para salvaguardar el arte de sus parroquias. Es más, aunque los documentos que forman parte de este centro –aunque no muy numerosos– son un elemento importante para estudiar la vida económica de las baronías leridanas, los papeles llegaron al archivo de forma totalmente legítima. Los legajos forman parte del Archivo Ducal de Híjar, un fondo que agrupa los documentos relacionados con las actividades de esta casa nobiliaria aragonesa que, en época moderna, tuvo posesiones en los señoríos de Erill, Guimerà, Mur, Orcau, Peramola, Pinós y La Portella, ya fuera por la compra de dominios en otras zonas o a través de enlaces matrimoniales. En el año 1987, don Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate, duque consorte de Alba y de Híjar, donó este fondo al Archivo Provincial de Zaragoza, que lo presenta como un patrimonio válido para estudiar no sólo la historia de Aragón “sino para la de otros muchos lugares cuyos fondos, en mayor o menor medida, conserva”.
La mayoría de los documentos de Lleida que se conservan en este archivo son censos de época moderna que permiten reconstruir gran parte de la vida económica en el mundo rural de estas zonas. En algunos casos, como los documentos procedentes de Erill, Guimerà, Mur, Orcau y Pinós, también se citan papeles que se remontan hasta los siglos XI y XII.
La coherencia en temas de archivística aconseja que los documentos se agrupen en colecciones. La unidad señorial del ducado de Híjar –entre los que se encuentran los papeles procedentes de algunas baronías de Lleida– no admite discusión, independientemente de que las fronteras no sean las mismas. Y es que la historia ha dado casos como el del Archivo Provincial de Zaragoza o del Museu de Lleida, ambos legítimos y muy habituales en todos los archivos y museos.

Diocesà

Si el Archivo Ducal de la Casa de Híjar se confeccionó a través de los documentos que formaban parte de sus posesiones, el Museu de Lleida también se formó de manera similar. Y es que fue el obispo Messeguer quien salvó el patrimonio de su diócesis –también el de las parroquias de la Franja– del expolio y de las ventas fraudulentas a los anticuarios.
El obispo Messeguer, como se refleja en su diario de visitas pastorales que en setiembre publicará Pagès Editors, visitaba sus parroquias y compraba obras de arte y retablos que los sacerdotes habían reconvertido, a veces, en puertas de sacristía. Lo hacía con dos objetivos: salvaguardar el arte sacro y utilizar estas obras como fórmula para explicar la historia sagrada a los seminaristas, siguiendo las directrices del Papa de Roma.
En algunos casos, el obispo Messeguer también superaba las ofertas económicas de los anticuarios que acudían a las parroquias en busca de unas obras que, por aquel entonces, a nadie parecían importar. Fruto de este trabajo, Messeguer confeccionó un importante museo que se ha convertido en un referente del arte sacro.

 

 

http://www.lamanyana.es/

SANT PERE PESCADOR - Els arqueòlegs del CASC estudien el vaixell bèl·lic «Triunfante» a Sant Pere

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Algunes restes del Triunfante han estat recuperades is'exposen actualment al

Museu Marítim de Barcelona, com aquest tros de roda. Foto: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

 


La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar

LAURA PORTAL.
Sant Pere Pescador
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.


UNA D'ESPIES


La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.


1756-1795


Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

 

FINAL TRIST


Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.
 
Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888624


SANT PERE PESCADOR - Els arqueòlegs del CASC estudien el vaixell bèl·lic «Triunfante» a Sant Pere

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Algunes restes del Triunfante han estat recuperades is'exposen actualment al

Museu Marítim de Barcelona, com aquest tros de roda. Foto: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

 


La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar

LAURA PORTAL.
Sant Pere Pescador
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.


UNA D'ESPIES


La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.


1756-1795


Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

 

FINAL TRIST


Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.
 
Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888624


Montblanc - El primer volum de la «Història de la Conca de Barberà» es dedica a l'art - 09.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:46


N.R..
Montblanc

Han fet falta gairebé 500 pàgines per explicar i il·lustrar sobre paper l'evolució de l'art a la Conca de Barberà. Història de la Conca de Barberà. Història de l'art és, doncs, el primer volum d'una extensa col·lecció que vol descriure minuciosament la història de la comarca i des de tots els àmbits. Coordinada pels historiadors Joan Fuguet i Carme Plaza, aquesta publicació fa un recorregut des de l'art romànic fins al contemporani, l'argenteria, l'arquitectura industrial i l'arquitectura popular.Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten.

Vint historiadors i arqueòlegs han participat en la publicació del primer volum de la Història de la Conca de Barberà. Història de l'art, que vol ser «una recopilació sintètica d'estudis sobre la producció artística» des de l'època medieval fins a l'actualitat, segons els coordinadors de l'obra, Joan Fuguet i Carme Plaza.

En gairebé 500 pàgines, els articles que el lector hi podrà trobar estan explicats de forma didàctica però rigorosa. Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten, però que s'entén si es té en compte que Montblanc va ser una de les principals ciutats del Principat durant els segles XIV i XV. En l'apartat dedicat al monestir de Poblet s'hi ha hagut de dedicar «una extensió ponderada» però que «permet tenir una visió global del monument».

L'arquitectura, la pintura i l'escultura són els elements cabdals a través dels quals es tramen els diferents capítols, dels quals també destaca el referent a l'època moderna (segles XVI-XVIII) en què es destaca el palau dels Queralt a Santa Coloma i la construcció i reforma de gran part de l'arquitectura religiosa i civil. La tercera gran època d'esplendor de la comarca, igual com a la resta de Catalunya, va ser durant el modernisme, època en què neix el cooperativisme. En l'apartat d'arquitectura industrial hi ha espai per als pous de gel, molins paperers i hidràulics, i en el de l'arquitectura popular, les barraques de pedra seca, marges i pous d'aigua.

Aquest primer volum ha estat editat conjuntament pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Cossetània Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el Centre d'Estudis de la Conca de Barberà.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888509


MEXICO - Restos arqueológicos bajo un populoso barrio de Ciudad de México - 11.06.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:53

 

 

Restos arqueológicos bajo un populoso barrio de Ciudad de México
 
Autor de la imagen: Meliton Tapia
 

Arqueólogos mexicanos hallaron numerosos restos de origen azteca y colonial durante una excavación en el populoso barrio de Tepito, en el centro de Ciudad de México, informó hoy el Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH).

 La institución indicó que entre los restos aztecas localizados están un entierro infantil, platos y recipientes, sahumadores (instrumentos para ahumar), fragmentos de navajas de obsidiana y hueso e instrumentos musicales.

El INAH indicó que estos hallazgos fueron localizados durante las obras de construcción de un centro comunitario en un terreno de 7.000 metros cuadrados del barrio de Tepito, una zona popular y comercial donde se distribuyen productos de contrabando y piratas y conocida por su inseguridad

 El arqueólogo Francisco Ortuño Cos, subdirector de protección de la Dirección de Salvamento Arqueológico (DSA), precisó que uno de los objetos más importantes es el entierro infantil con su ofrenda, que consta de dos cajetes (cazuelas pequeñas) y tres cuentas, una de ellas de obsidiana pulida en forma de cabeza de pato y otros materiales.

El experto destacó que el entierro se encontró completo gracias a la profundidad en que estaba colocado por debajo de una estructura prehispánica, aproximadamente a 1,80 metros.

Añadió que los restos del niño son analizados por antropólogos forenses para determinar su edad y sexo. Entre los demás hallazgos están fragmentos de cajetes y molcajetes (matraz de piedra para moler especias); cuencos y platos con diseños zoomorfos y fitomorfos que representan águilas, serpientes, flores y grecas; malacates para hilar; figuras de distintas deidades de la cultura azteca, y fragmentos de sahumadores e instrumentos musicales como flautas y sonajas.

También se han encontrado núcleos y navajas pequeñas de obsidiana, manos de metate (piedra para moler) y agujas hechas de hueso o espinas de pescado, de la época que va de 1100 a 1521 y estructuras arquitectónicas de uso residencial con cimentaciones de piedra y lodo con apisonados de tierra.

Respecto a las piezas del periodo colonial, destacan recipientes de arcilla utilizados para líquidos en hospitales y conventos, de los cuales, algunos presentan monogramas con letras del alfabeto griego, flores y figuras geométricas.

Además surgieron restos de estructuras arquitectónicas relacionadas con casas construidas durante la primera mitad del siglo XIX.El INAH explicó que el predio donde se realizan las excavaciones es de alto potencial arqueológico de origen azteca, y que las excavaciones arqueológicas proseguirán los próximos tres meses, ya que se cree que aún puede descubrirse mucho más.
 
 
http://www.lavozdegalicia.es/cultura/2008/06/03/00031212485722156272421.htm

 

 


Powered by LifeType