Els professors Marc Sureda, Lluís Palahí, Sílvia Callavé i Sandra Font són els autors del volum L'església vella de Sant Vicenç, una monografia que permet situar el monument en un context espacial i històric a partir dels treballs d'excavació que es van iniciar l'any 2003, que van tenir una aturada el 2004 per qüestions de seguretat i d'estabilitat de les restes, i que no es van reprendre fins a l'any 2007. Aquella primera campanya, la va finançar l'Ajuntament de Tossa, i en la segona el finançament ha estat de la Fundació Caixa Catalunya, que, a més, ha aportat els recursos necessaris per poder editar la monografia. Lluís Palahí, en l'acte de presentació dels resultats de les excavacions, que es va fer ahir, va donar molta importància al fet que els resultats de les excavacions tinguin una via de difusió, perquè «l'arqueologia, sense difusió, està coixa». Palahí va dir que proliferen les excavacions, però que falten recursos per a la investigació, per tal de poder situar els resultats en el seu context, i per a la difusió, per tal de traslladar-los als ciutadans, perquè puguin copsar la importància d'aquesta feina, de manera que trobin sentit a la feina dels arqueòlegs.

Les excavacions han permès seguir l'evolució no només del monument, sinó també de la mateixa vila, ja que els canvis que s'anaven produint s'hi reflectien en forma d'ampliacions, afegits o canvis de distribució. Així, d'església altmedieval preromànica, d'una sola nau de forma quadrangular i fortificada, el segle X, és objecte d'una reforma en els segles XIV-XV –possiblement la construcció de l'edifici gòtic, amb capçalera poligonal de tres panys i nau única rectangular–, una primera ampliació el 1500, una segona ampliació del 1576 al 1613, i alguna modificació posterior. Les excavacions han permès posar la planta sencera de l'edifici al descobert, tot i que no han aportat indicis que permetin definir datacions precises per establir les fases evolutives de l'edifici, aspecte que s'ha complementat amb aportació documental. El creixement demogràfic i en importància de la població o la bonança econòmica del segle XVI –en què es van dur a terme les transformacions més importants–, tot queda reflectit en l'evolució de l'església, la qual es va anar ampliant amb capelles construïdes per prohoms, fins que al segle XVIII l'església va quedar petita i el cementiri havia perdut espai amb les reformes, de manera que va quedar obsoleta, i se'n va iniciar el procés de destrucció, una vegada construïda la nova església, a la plana. L'església vella va ser objecte d'espoli, promogut fins i tot des de l'Ajuntament (1832-33), que autoritzava l'espoliació dels murs per tal de construir noves defenses en el context de les guerres carlines. Ara bé, també és possible veure aquestes restes en diverses cases de la vila.

L'Ajuntament de Tossa va presentar fa uns anys un projecte per reconstruir l'església i convertir-la en un auditori. Aquest projecte va ser refusat per la Comissió de Patrimoni, i l'actual consistori ja l'ha descartat del tot. De moment, segons el regidor de Cultura de Tossa, Josep Colomer, s'han cobert les restes amb sorra perquè no es malmetin, i no es descarta programar algun concert a l'aire lliure a la zona, però encara no hi ha cap projecte definit.