TARRAGONA - Géza Alföldy rep la medalla de la Ciutat de Tarragona pel seu estudi del patrimoni
medalla de mans de l'alcalde de Tarragona. Foto: M.M
|
|
CARINA FILELLA. Tarragona
Considerat un dels principals investigadors en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina i les estructures i el desenvolupament social romans, l'historiador i hispanista hongarès Géza Alföldy va rebre ahir de mans de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros la medalla de la Ciutat de Tarragona, en la categoria Argent, per la seva investigació al voltant del patrimoni de Tàrraco, especialment de les inscripcions romanes, sobre les quals ha publicat l'estudi més complet que existeix. Alföldy va agrair la distinció i va confessar el seu «entusiasme» per la ciutat antiga, però també per l'actual. «La medalla em fa realment un ciutadà tarragoní», va dir.
«És un guardó molt merescut. Segur que totes les persones que han rebut la medalla d'argent tenen mèrits suficients, però pocs amb la rigorositat del treball que ha demostrat Géza Alföldy». Amb aquestes paraules encetava l'alcalde de Tarragona l'acte d'entrega de la distinció a aquest historiador i hispanista hongarès, «el màxim coneixedor en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina», segons va recordar la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que va ser l'encarregada de glossar la figura de l'homenatjat.
Amb un saló de plens de l'ajuntament de Tarragona que va reunir els representants de les principals institucions relacionades amb el patrimoni de Tàrraco, Rossell va destacar la «vinculació inqüestionable i remarcable» d'Alföldy amb la ciutat. Gràcies a ell, per exemple, «es va treure l'entrellat» de la inscripció llatina més antiga d'Hispània, a la Torre Minerva; i també de la més llarga, a l'amfiteatre de Tàrraco, de 145 metres.
Géza Alföldy (Budapest, 1935), professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i doctor honoris causa múltiple (ja que ha rebut aquesta distinció acadèmica set vegades), va visitar per primer cop la ciutat de Tarragona l'any 1968.
Ahir va reconèixer que en aquell primer contacte amb la ciutat ja s'hi va sentir atret. Han estat 40 anys de dedicació a l'estudi dels vestigis romans de Tàrraco. De fet, entre la seva producció bibliogràfica hi destaca l'estudi més complet de les inscripcions romanes de la ciutat. I encara té ganes de continuar ja que, segons va anunciar la regidora Rossell, Alföldy emprèn ara la segona edició d'una de les obres cabdals que va coordinar, el Corpus Inscriptionum Latinarum.
El guardonat, que va obrir les festes de Santa Tecla del 1998, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1996 i l'any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seva col·laboració en la difusió i promoció de la llengua i la cultura catalanes. Ara s'hi suma la distinció que li concedeix la ciutat de Tarragona, a petició de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense: «És una de les distincions més grates de la meva vida», va dir. I va afegir: «Tarragona és per a mi la tercera pàtria, després de Budapest, la meva ciutat natal, i Heidelberg, on he estat catedràtic».
L'alcalde Ballesteros li va demanar «un últim esforç»: «Que continuï fent d'ambaixador de la nostra ciutat i ens continuï fent grans».
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2887106
