PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


VIMBODI - Troben a Vimbodí un gravat de pedra i una punta de llança feta amb os de 13.000 anys d'antiguitat -17.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:21


En el mateix jaciment, un equip de l'IPHES també hi ha trobat una punta de llança feta amb os, del mateix període 

El director de l'excavació, Manuel Vaquero, ha manifestat que, 'a més del gravat del cavall, hi ha dues pedres més d'esquist a les quals, a primer cop d'ull, sembla que s'observin unes línies que es podrien correspondre a les traces d'algun altre gravat'. Segons Vaquero, 'són unes pedres planes que estan molt brutes i fins que no tinguem més avançada la neteja no ho podrem mirar bé'.

De moment, amb la plaqueta del cavall, el Molí del Salt, segons l'IPHES, es consolida com el jaciment amb la col·lecció més nombrosa de peces d'art moble, amb un total de 10 peces.

A més del gravat, la campanya d'enguany ha posat al descobert una punta de llança feta amb os que utilitzarien per caçar els homínids que van viure al Molí del Salt fa uns 13.000 anys, al Paleolític superior. L'any passat va aparèixer una altra molt similar. 'Aquesta fita també és molt importat, perquè restes d'indústria òssia són molt difícils de trobar', assegura Vaquero.

El jaciment del Molí del Salt està situat al municipi de Vimbodí. Les intervencions arqueològiques es van iniciar l'any 1999, amb l'excavació d'un sondeig de 3 metres quadrats per conèixer l'estratigrafia del jaciment. L'excavació en extensió va començar el 2001 i continua en l'actualitat.

Les excavacions fetes fins ara han proporcionat un abundant registre lític i ossi. L'objectiu de la intervenció en el jaciment és conèixer la seqüència de canvi cultural que va caracteritzar les comunitats de caçadors-recol·lectors durant la fi del Plistocè i els inicis de l'Holocè al sud de Catalunya. L'any que ve es compliran 10 anys dels treballs arqueològics al Molí del Salt.
 
 
 
http://www.diaridetarragona.com/revista/004425/troben/vimbodi/
gravat/pedra/punta/llana/feta/amb/13000/anys/dantiguitat


VILADECANS - El cementiri català dels mamuts - 16.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:13
Troben a Viladecans, al Baix Llobregat, un dels jaciments prehistòrics d'aquests animals més importants i abundants del sud d'Europa

LAURA PORTAL. Viladecans

 Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

 Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

 Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

+ Els arqueòlegs treballant en el jaciment de la riera de Sant Llorenç. S'hi poden veure ullals de proboscidis i un dels fèmurs que s'han trobat. Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

Els mamuts també vivien a Catalunya. Ja s'havien trobat indicis de la presència d'aquests animals en troballes anteriors, com ara la de la primavera de l'any passat a la Boella, al Camp de Tarragona. Però des d'aquesta mateixa setmana, els investigadors catalans tenen un punt clau per a la investigació dels proboscidis. Es tracta del jaciment de la riera de Sant Llorenç a Viladecans, on s'han trobat les restes de diversos mamuts i elefants. Exactament, l'equip dirigit per Montse Sanz i Eva Estela, ha pogut trobar 30 defenses, altrament dit ullals superiors, de proboscidis, tot i que l'espècie encara està per concretar, a falta de proves determinants.



UN ULLAL DE 3,4 METRES

D'aquestes trenta defenses, n'hi ha deu de dimensions considerables. La més gran fa tres metres i quaranta centímetres, i les altres nou mesuren entre dos metres i mig i dos metres. També s'ha trobat un fèmur de proboscidi de dimensions considerables.

Des del mes de gener, un grup de cinc arqueòlegs, de l'empresa Arqueocat i del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, han estat treballant en aquest jaciment, que ja es considera el més important del sud d'Europa d'aquestes característiques i d'aquesta cronologia.



400 RESTES


En total, s'han trobat prop de 400 peces de fauna. Han aparegut restes de rinoceronts, cabres, cavalls, cérvols i bòvids, a més dels proboscidis. La cronologia es calcula entre 100.000 i 20.000 anys.

Els arqueòlegs també han pogut localitzar restes d'indústria lítica, que donen a entendre que l'home del paleolític va passar pel jaciment, però per caçar-hi i per alimentar-se, no com a assentament estable.

Segons explica una de les directores, Montse Sanz, el jaciment té una potència de deu metres i les proves geològiques que s'hi han fet donen cronologies entre 20.000 i 100.000 anys d'antiguitat, tot i que estan a l'espera dels resultats d'anàlisis, estudis i proves que afinin més les edats de les diferents restes trobades. L'extensió que ocupa és d'uns 2.500 metres i Sanz considera que encara s'hi podrien fer més troballes, ja que les que s'han descobert han aparegut de manera aïllada. De fet, els treballs s'han fet amb maquinària, perquè l'extensió era massa gran per fer-la de manera manual.

Les característiques del terreny han estat condicionades per la riera de Sant Llorenç i per dues més, de menors, que podrien haver tingut l'efecte d'arrossegament en les restes. Això podria haver provocat que l'aigua s'hagués endut restes més petites i no hagués pogut arrossegar les grosses. Tot i això, s'han conservat esquelets, gairebé sencers, d'animals més petits, com és el cas d'un èquid, al qual li faltaven les extremitats. També ha aparegut un fragment del crani d'un carnívor, encara per determinar.

La campanya en aquest jaciment no s'allargarà gaire més, de moment, tot i que, segons va apuntar l'arqueòloga, l'Ajuntament de Viladecans ha manifestat la intenció que s'hi continuïn les tasques de recerca.



PER QUÈ ES VAN EXTINGIR


L'estudi del jaciment permetrà conèixer més coses sobre la vida i l'evolució d'aquests animals, ja que les restes tenen una àmplia cronologia, així com conèixer més bé quines causes van fer extingir els darrers proboscidis just després de l'última glaciació, fa uns 12.000 anys. L'estudi dels sediments permetrà també conèixer quin era el paisatge i l'entorn de la zona en aquella època i com va anar evolucionant.

Les restes han aparegut a conseqüència de les excavacions de fins a 20 metres de profunditat que ha portat a terme l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a la zona on es construeix una bassa de laminació.

La importància de la troballa recau en el fet que és la primera vegada a Catalunya i al conjunt de la península ibèrica que es troben tantes restes de proboscidis, la categoria de mamífers dels mamuts i els elefants, en un sol jaciment.



L'HÀBITAT DELS MAMUTS

Fins ara la majoria de restes s'havien trobat de manera aïllada, i en molts casos en coves prehistòriques on els humans havien traslladat els animals caçats. En aquest cas, es tracta d'un jaciment a l'aire lliure de l'època paleolítica on, per les seves condicions i la presència d'aigua, es preveu que els animals es movien de manera natural i on també anaven per morir.

La zona de Can Guardiola, com també s'anomena el jaciment, és a tocar del límit de Viladecans amb els termes municipals de Gavà i Sant Climent de Llobregat. Una zona on, l'agost del 2006, l'ACA va començar les obres per construir-hi una bassa de laminació per evitar inundacions a la zona de les aigües procedents de la riera de Sant Llorenç. Les obres, però, van tenir des del primer moment un seguiment per experts perquè és una zona sensible a possibles troballes arqueològiques. Anteriorment ja s'hi havien trobat restes de l'època medieval i és a prop de les coves prehistòriques de Gavà. Les peces trobades s'han traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on els tècnics les tractaran per a la seva conservació i posteriorment el seu estudi.

D'altra banda, tant la Generalitat com l'Ajuntament estudiaran la creació, en un futur, d'un centre d'interpretació i divulgació cultural de primer nivell que doni a conèixer la troballa.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2896995

PERU - Cuatro sitios arqueológicos están recuperados en Cañar -16.06.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:00

 

 

 

 El Baño del Inca. La vegetación escondía el sitio a 3 200 metros sobre el nivel del mar, en El Tambo. Ampliar Imagen  

Foto:EL COMERCIO DE LIMA, GDA

Redacción Cuenca

Un manto verde cubría hasta hace dos semanas la riqueza arqueológica de Coyoctor (Cañar). La vegetación ocultaba los vestigios del Baño del Inca, un sitio ubicado a 3  200 metros sobre el nivel del mar, en el cantón El Tambo.

Allí un equipo de arqueólogos, restauradores  y personal de limpieza inició una   investigación, rescate y puesta en valor del complejo. Se trata de un montículo natural de arenisca y  piedra relativamente suave para el tallado.

Esto les permitió a los cañaris e  incas tallar  figuras, en bajos relieves, de lagartos, sapos... relacionadas con  temas religiosos. También se descubrió un sistema de canales, graderíos, cuartos y bañeras. 

Para  Gerardo Castro, del Instituto de Patrimonio Cultural del Austro, aún no se define el uso que ambas   culturas dieron a este espacio.

Señala además  que el sitio tenía  problemas de conservación por su    fragilidad.  Para rescatar el promontorio (colina natural) se realizó un levantamiento topográfico. Luego se limpió manualmente cada una de las capas de tierra para tener  mejor visibilidad y se liberó de hongos y líquenes.  Allí  se hallaron  graderías, construcciones con formas geométricas y excavaciones protegidas con piedras.

Así,  la topografía de Coyoctor cambió y se rescató un 40% de la zona de vestigios. Los investigadores dibujaron al detalle el sitio para  tener un plano general de Coyoctor y la descripción de cada uno de los elementos hallados.

Según Eduardo Crespo, presidente   de la Casa de la Cultura de Cañar, a este aporte de los investigadores  se suman los descubrimientos en Zhin, ubicados   cerca de la parroquia  Taday (Azogues).

Allí, como en Coyoctor,  existían pocos antecedentes de otras investigaciones. En Zhin  la intervención mostró terrazas y se  elabora el plano topográfico para comprender su  patrón urbano.

La idea es conocer si la terracería era para habitación, agricultura, edificios administrativos, plazoletas u otros elementos. En ese sitio se ejecutaron  labores de limpieza manual para dejar expuestos los muros que conforman las plataformas y terrazas.

El arqueólogo Antonio Carrillo dice que hay tres tipos de muros. Uno  construido con piedras en forma de cuño, colocadas en forma vertical e hileras (cañari). Otro de carácter inca edificado con piedras rectangulares canteadas (cortadas) y talladas. Y  estructuras construidas con piedra rústica.

La  investigación se amplió a otros sitios de Cañar como el cerro de Cojitambo, al norte de Azogues. En sus faldas se trabaja en la interpretación de  materiales arqueológicos: cerámica, basamentos de casas y áreas funerarias.

En el sitio  se toman las muestras de las osamentas para el análisis morfométrico (dimensiones y características) que se realiza en la Universidad de la Península  de Santa Elena. Pero, el mayor reto de los arqueólogos  es la laguna de Culebrillas,  a 40 minutos del cantón cañarense de  El Tambo.

El mes pasado ya se realizaron las primeras pruebas de inmersión en este sitio. El objetivo es ejecutar estudios topográficos, dibujos y mediciones.

En la primera inmersión,  los buzos dirigidos por José Chancay y el restaurador Carlos Pacheco rescataron un aríbalo inca (vasija).

10   expertos

El equipo  de investigadores de los sitios arqueológicos de Cañar está integrado por  10 profesionales. Entre arqueólogos, restauradores, buzos...

En el proyecto  interviene el Instituto de Patrimonio Cultural del Austro, la Casa de la Cultura de Cañar y el Municipio de El Tambo.

En la  recuperación arqueológica se invierten  USD 45 000. El objetivo es diseñar en corto plazo el plan de manejo de estos sitios y convertirlos en atractivos turísticos.  

 

http://www.elcomercio.com/noticiaEC.asp?id_noticia=199112&id_seccion=7

Powered by LifeType