Els millors gravats de Roma, a Tàrraco
CARINA FILELLA. Tarragona
Giovanni Battista Piranesi (1720- 1778) és un dels grans noms de l'art del gravat. Amb un interès desbordant per la riquesa de Roma i amb una lluita aferrissada per defensar la supremacia d'aquesta ciutat en l'art constructiu del món antic, Piranesi és autor de la que és considerada la col·lecció de gravats més important de l'Estat, que permet recórrer els paratges i monuments més coneguts de la Ciutat Eterna. Una cinquantena dels seus gravats s'exposen des d'ahir al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), fruit de la col·laboració amb el Museu de Montserrat. Al costat de les obres, fetes amb una magnífica tècnica de clarobscur, el MNAT exposa peces diverses de Tàrraco, com ara escultures, capitells, columnes i inscripcions.
 |
 + Llibre de Piranesi sobre el Campo Marzio i una de les peces arqueològiques que s'exposen al MNAT. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ |
Al costat d'un gravat de Piranesi que mostra unes ruïnes amb l'estàtua de Minerva al centre, el MNAT hi ha col·locat el cap de l'escultura de la deessa Minerva que es conserva al museu. I al costat de gravats de capitells, es poden veure capitells romans reals localitzats a Tàrraco. Aquest és un dels objectius del muntatge que ahir es va inaugurar al MNAT, L'antiguitat clàssica a través dels gravats. Els Piranesi de Montserrat. Francesc Tarrats i Pilar Sada, director i responsable de difusió del museu tarragoní, van destacar que «del que es tracta és de lligar la imatge amb l'objecte real, amb la realitat de l'antiguitat clàssica».
L'exposició la formen una cinquantena dels 150 gravats de què consta la col·lecció completa de Giovanni Battista Piranesi, pertanyents al fons del Museu de Montserrat. Una col·lecció, considerada la més important de l'Estat, al costat de les de la Biblioteca Nacional de Madrid i de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, que permet recórrer els paratges i monuments més coneguts de Roma, la Ciutat Eterna, així com d'altres imatges de l'antiguitat clàssica. Aquesta exposició ja s'ha pogut veure a Oviedo, Sabadell, París i Andorra, tot i que en el cas de Tarragona s'ha enriquit amb l'exposició de capitells, escultures, inscripcions i altres peces localitzades a Tàrraco.
Per Artur Ramon, comissari de la mostra, la importància de l'obra de Piranesi és indiscutible. «És un dels gravadors més importants de la història de l'art», va dir ahir en la presentació de l'exposició. De Piranesi no només en destaca el seu virtuosisme en la tècnica del gravat, sinó també l'acurada visió que dóna la seva obra de la Roma que va viure. Són especialment bells els gravats que va fer del Coliseu, que es veu a vista d'ocell, «una vista impossible en una època en què encara no existia la fotografia», segons Artur Ramon.
De personalitat polièdrica, Piranesi va ser polèmic en el seu temps per la defensa, «amb arguments que avui serien insostenibles», de la supremacia de l'art romà sobre el grec.
UNA JOIA BIBLIOGRÀFICA
La col·lecció de gravats que conformen la mostra és una selecció de la riquíssima col·lecció adquirida per l'Abadia de Montserrat l'any 1908, a Roma, així com els continguts en el volum Il Campo Marzio della Antica Roma. De fet, el MNAT exposa la primera edició d'aquest llibre publicat el 1762, que, en paraules d'Artur Ramon, «és una autèntica joia bibliogràfica». El volum, en què Piranesi reconstrueix cronològicament el desenvolupament històric del Campo Marzio, esdevé un tractat essencial per comprendre aquella defensa que Piranesi va fer de Roma en temps que es discutia la seva supremacia a l'antiguitat. Atesa la impossibilitat de poder fullejar el llibre per qüestions de conservació, el MNAT ha inclòs en l'exposició un audiovisual que en mostra el contingut.
CONFERÈNCIES I LECTURES
Paral·lelament a la mostra, que es podrà veure al MNAT fins al 27 de gener del 2008, s'han organitzat diverses activitats paral·leles, com ara un cicle de conferències que encetarà dimarts que ve el mateix comissari de la mostra, i que també inclourà xerrades de Francesc Fontbona, director de la unitat gràfica de la Biblioteca de Catalunya (27 de novembre) i de Josep Anton Remolà, conservador del MNAT (4 de desembre). El museu també proposa un club de lectura, que consistirà en la lectura de Paseos por Roma, de Henri B. Stendhal, una novel·la directament relacionada amb l'exposició que posa lletra a la descripció visual dels gravats de Piranesi. A més de les visites guiades per a escolars i altres grups, el MNAT ha organitzat el taller Construeix l'urbs, viu la civitas, que acosta els participants a les característiques de l'urbanisme romà.
