PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

24 Nov, 2007


MONTBLANC - Una investigació replanteja la història de l'església de Santa Maria de Montblanc

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:24

La investigació de Joan Bosch se centra en la datació i en l'autoria de
la façana de Santa Maria de Montblanc. Foto: J. FERNÀNDEZ


La façana es va construir un segle abans de la data que es creia fins ara i l'autoria s'atribueix a l'escultor Agustí Pujol I

CARINA FILELLA.
Montblanc
Una investigació del professor Joan Bosch, que pròximament publicaran conjuntament el Museu Nacional d'Art de Catalunya i els departaments d'art de quatre universitats catalanes, replanteja la història de la façana de l'església de Santa Maria de Montblanc. L'investigador ha pogut determinar que la façana es va construir el 1590, i no a finals del segle XVII, tal i com es creia fins ara, i també en concreta la seva autoria, que seria de l'escultor Agustí Pujol I, el mateix que va fer el retaule de la Prioral de Sant Pere de Reus. Per Bosch, el fet que s'avanci la construcció de la façana gairebé un segle «dóna una normalitat arquitectònica al monument: fins ara es considerava barroca i això no es podia entendre, tenint en compte les seves característiques».

"Des del punt de vista del patrimoni cultural, la façana de l'església de Santa Maria de Montblanc passa a ser una de les més importants del Renaixement al país». Així ho apunta Joan Bosch, l'autor de la investigació que ha permès concretar dades sobre la història del monument i que en fan replantejar algunes concepcions. El seu treball de recerca, «amb hipòtesis ben fonamentades basades en indicis documentals i estilístics», endarrereix quasi un segle la datació de la façana, que s'hauria construït el 1590, i no l'any 1670, que és el que es creia fins ara. Aquest endarreriment en el temps de la construcció de la façana permet «posar en valor» i «entendre» millor el monument, «ja que fins ara es considerava barroca i no es podia entendre per les seves característiques». Per Bosc, la façana de Santa Maria de Montblanc «és un producte genuí d'època renaixentista». «Montblanc té, en realitat, una gran façana renaixentista. Proposo que deixem de pensar-la i presentar-la com una peça barroca», reitera l'investigador.

Joan Bosc és professor d'Art Modern de la Universitat de Girona i membre d'un grup de recerca que estudia el Renaixement i el barroc a Catalunya. En el seu estudi, compara la façana montblanquina amb l'antiga façana de l'església del Monestir de Montserrat: «actualment, la de Montserrat està molt retocada, però en les fotografies antigues que hem pogut veure, s'hi poden trobar moltes similituds amb la de Montblanc».



OBRA D'AGUSTÍ PUJOL I


Però Bosch va més enllà i també proposa una autoria per a la façana, que fins ara s'atribuïa a un grup de mestres artesans de Montblanc. Segons la seva investigació, el monument seria obra de l'escultor tortosí Agustí Pujol I, «pare del que seria el millor escultor català d'època moderna, Agustí Pujol II».

Agustí Pujol I (1550 - 1620) va ser un artista «molt vinculat a les terres tarragonines», tot i que va treballar en diversos monuments d'arreu de Catalunya. És l'autor, per exemple, de l'impressionant retaule de la Prioral de Sant Pere de Reus, i d'un Crist de la Catedral de Tarragona que en aquests moments es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. També va treballar a Vilafranca del Penedès (on va realitzar el retaule de Sant Miquel) i a ciutats com Vilanova i la Geltrú i Barcelona. Segons Joan Bosc, cap al 1590 li van encarregar la construcció de la façana de l'església montblanquina. De fet, Agustí Pujol apareix documentat a Montblanc els anys 1590-1594.

La història escrita fins ara d'aquest temple montblanquí assenyala que la gran façana gòtica de Santa Maria va ser destruïda durant la guerra dels Segadors –quan la Vila Ducal va ser ocupada en diverses ocasions–, i que per aquest motiu es va reconstruir i ara se'n pot veure una d'estil barroc. La hipòtesi de Bosc no nega aquest fet, però està convençut que «la destrucció només va afectar parcialment la façana, i no la va danyar fins al punt d'obligar-ne una reconstrucció total a la segona dècada del segle XVII. Crec que els danys van ser molt greus però els materials antics es van poder remuntar i aprofitar, substancialment». Per això, segons Bosch, «malgrat aquells greus danys, la façana de Santa Maria ha mantingut l'aspecte renaixentista que li va donar el mestre Agustí Pujol I de Tortosa». Segons aquesta hipòtesi, doncs, Montblanc, «recuperaria» una joia de l'arquitectura renaixentista.



LA MAJOR


L'església gòtica de Santa Maria la Major de Montblanc, de grans dimensions i que sembla haver estat concebuda com una catedral, està situada dalt d'un promontori des d'on es domina la ciutat vella de Montblanc. Va ser consagrada el 1548.L'interior de l'església és d'una sola nau amb capelles laterals i voltes de creueria. En destaca la gran imatge gòtica de la Mare de Déu del Cor, tallada en fusta policromada; el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé i l'orgue barroc, un dels més importants de Catalunya. Fa pocs mesos es va dur a terme una important restauració del temple, amb reformes a l'interior i també a l'exterior.
 
 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2641886

 


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe:



Powered by LifeType