EMPURIES - Troben fragments d'àmfora àtica a Empúries en el curs d'arqueologia
Les excavacions han permès arribar a les fases fundacionals del jaciment
DANI CHICANO. Empúries
La localització de fragments d'una àmfora àtica –provinent d'Atenes– datada en el segle VI aC ha estat un dels aspectes destacats de les excavacions que s'han fet aquest estiu al jaciment d'Empúries, en el marc del 61è Curs d'Arqueologia del MAC. Les excavacions també han permès arribar a les fases fundacionals del jaciment.
El curs l'han seguit gairebé una trentena d'arqueòlegs de l'Estat, França, Itàlia i el País Basc, la majoria especialitzats en arqueologia clàssica, que durant 21 dies han participat en les excavacions i en els seminaris i conferències organitzats. El tema del curs d'aquest any era Els contextos ceràmics d'època hel·lenística a la Mediterrània occidental (segles III-II aC).
La troballa més significativa de les excavacions ha estat els fragments d'una àmfora àtica amb figures negres que devia fer més de 50 cm d'alçada i que els arqueòlegs daten del segle VI aC. És molt possible que l'àmfora fos transportada des d'Atenes i es pot identificar que prové de l'entorn o del taller del pintor atenenc Exèquies. Els fragments tenen pintures interessants i són prou grossos perquè s'hi pugui identificar diverses figures que hi ha dibuixades. També s'han trobat altres peces de ceràmica de figures roges o de color invertit del segle V aC, peces metàl·liques i monedes.
D'altra banda, les excavacions han permès rebaixar els nivells excavats l'any passat a la zona de l'estoa –construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes– del sector de la neàpolis de la ciutat grega d'Emporion, i documentar el procés constructiu de l'edifici, del segle II aC. Com que aquesta zona fa pendent cap a la platja, s'han pogut excavar fases constructives anteriors, fins arribar en algun punt a les fases fundacionals, és a dir, a la ciutat grega original del segle VI aC. Això ha estat possible perquè, seguint els sistemes constructius de l'època, no es feien fonaments de tota la planta de l'edifici, sinó que només s'obrien rases allà on havien d'anar els murs, amb la qual cosa, en comptes d'excavar per fer els fonaments, el que es feia era arrasar el terreny i anivellar-lo, de manera que hi havia estructures que quedaven soterrades i que són les que ara permeten estudiar els sistemes constructius de l'època. Concretament, les restes trobades pertanyen a l'entramat urbà anterior a l'ampliació de l'àgora i a la construcció de l'estoa.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2496978
esto es lo mejor que me a pasado en la vida, gracias a esta pagina e podido hacer un trabajo muy xuli y diver.
Publicat per bombon de chocolate — 25 Nov 2008, 09:44