PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CHINA - El desierto pone en peligro las pirámides de China

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 07:39

 

Image:Xixia tombs.JPG

FOTO.- http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Xixia_tombs.JPG

 

Yinchuan (China), 27 may (EFE).- Las antiguas civilizacioneschinas también construyeron pirámides para honrar a sus monarcasfallecidos, como en Egipto, y las que se conservan en la actualidad,

en la norteña región de Ningxia, se ven amenazadas por la desertización y la erosión del viento, que ya ha agrietado algunas.

Seis grandes pirámides, de unos 15 metros de altura, rodeadas pordecenas más pequeñas, emergen en los secos páramos de las afueras deYinchuan, la capital regional, donde hace mil años se encontraba elpoco conocido reino Xia del Oeste y donde hoy conviven musulmanes dela etnia Hui y chinos de la mayoría Han.

Las pirámides fueron descubiertas a finales de los años 70,durante las obras de construcción de un aeropuerto, y como recuerdo de ello,son sobrevoladas casi continuamente por aviones militareschinos que despegan y hacen maniobras aéreas desde una base cercana.

Visitadas por miles de turistas, las pirámides de arcilla no sondemasiado espectaculares y la lejanía entre unas y otras hacedifícil admirarlas, pero forman parte de la historia china ypermiten a los habitantes del país afirmar con orgullo que tambiénellos, como los aztecas, mayas o egipcios, erigieron monumentospiramidales.

 

(Segueix)


CALDES DE MALAVELLA - Troben restes de presència humana prehistòrica al Camp dels Ninots

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:25

 

 Foto: L.P
 


Fragments d'indústria lítica demostren que van habitar Caldes entre el plistocè mitjà i superior

ARIADNA TORRENTS. Caldes de Malavella
Les excavacions al jaciment arqueològic del Camp dels Ninots han permès recuperar enguany fragments d'indústria lítica i ascles. Les restes són un indicador evident de la presència d'homínids a Caldes entre el plistocè mitjà i superior. En la campanya també s'han trobat negatius de fulles, peixos, rèptils, ocells i rosegadors. Juntament amb les anàlisis de pol·len i de sòl, aquests fragments permetran conèixer més detalls del clima, la flora i la fauna del període paleolític. I l'estudi paleomagnètic que s'hi realitzarà pròximament ajudarà a definir les dimensions i la composició del volcà que hi havia hagut a la zona.

 

  Foto: L.P.


 A dalt, l'esquelet del rinoceront. A baix a l'esquerra, el negatiu d'una fulla i, a la dreta, el d'un peix. Foto: L.P.




L'equip d'excavació del Camp dels Ninots va donar a conèixer ahir les troballes de la campanya d'enguany. Durant el mes que han durat els treballs, s'han recuperat restes d'indústria lítica i ascles de quars i sílex. En concret s'han localitzat les restes de pedres que es picaven per obtenir-ne fragments punxeguts i tallants, les ascles. Aquesta troballa demostraria que els homínids havien habitat Caldes. Els fragments es podrien datar a partir de 20.000 o 30.000 anys d'antiguitat, tot i que la cronologia encara no és precisa.

Els coordinadors del projecte de recerca del Camp dels Ninots, Robert Sala, Gerard Campeny i Bruno Gómez, van mostrar també negatius de fulles, peixos, rèptils, ocells i rosegadors. Les restes han aparegut al mateix estrat en què van aparèixer l'esquelet d'un rinoceront i un bòvids en la campanya anterior. Els negatius i els estudis geològics permetran als científics conèixer com era l'ambient del paleolític. Saber amb precisió com era el clima i quina mena de flora i fauna hi vivia. Amb aquesta finalitat també s'han fet al jaciment estudis de la tipologia de pol·len que es troba a les capes de sòl que s'han excavat. I pròximament s'hi desenvoluparà un estudi paleomagnètic que ajudarà a definir les dimensions i la composició del volcà que hi havia a la zona.

 

 

Les troballes quedaran exposades temporalment al teatre municipal de Caldes, encara que l'objectiu és mostrar-les de manera permanent en el futur museu d'interpretació.

La campanya d'excavacions d'enguany va començar el 7 de maig passat i s'acabarà dissabte vinent. Hi han participat una quinzena d'arqueòlegs de les universitats Rovira i Virgili i de Girona, i estudiants del màster internacional d'arqueologia del quaternari que s'imparteix a la Rovira i Virgili.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2424145
 
 


 
Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducc


RABOS D'EMPORDA - Sant Quirze de Colera ja serà visitable a la tardor, amb una inversió de 2 milions d'euros

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:12



 Fotos: MIQUEL RUIZ

L'abadia benedictina s'integrarà així, segons Jordi Martinoy, en l'eix de grans joies del romànic empordanès

XAVIER CASTILLÓN.
Rabós d'Empordà
Sant Quirze de Colera ja serà visitable a partir de la tardor, gràcies a diferents intervencions per rehabilitar aquesta abadia benedictina i els seus accessos que, en el període 2002-2008, hauran representat una inversió d'uns 2 milions d'euros. Segons el delegat del Govern, Jordi Martinoy, Sant Quirze s'integrarà dins l'eix de grans joies del romànic empordanès.

Jordi Martinoy va visitar ahir el monestir de Sant Quirze de Colera acompanyat per l'alcaldessa en funcions de Rabós i presidenta del patronat de Sant Quirze, Rosa Maria Moret, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Miquel Sitjar, i el director dels Serveis Territorials de Política Territorial i Obres Públiques, Ramon Ceide. La visita va ser guiada i comentada per Joan Badia i Homs, un dels grans experts en el romànic català i membre també del patronat del monument, i l'arquitecte Joan Falgueras, que dirigeix la reforma.

Ramon Ceide va explicar que hi ha hagut una doble inversió des de l'any 2002. D'una banda, uns 800.000 euros que, a través de les convocatòries de l'1 per cent cultural, han quedat repartits en dos períodes: uns 400.000 euros, entre el 2002 i el 2004, repartits entre 150.000 euros de la Generalitat, 150.000 més de la Diputació i 100.000 de l'Ajuntament –als quals s'han de sumar, com una partida a part, destinada a treballs arqueològics, 150.000 euros més de la Diputació–, i uns 390.000 euros més per al període 2005-2008, repartits a parts iguals entre la Generalitat i la Diputació. La doble inversió a la qual es referia Ceide es completa amb els 300.000 euros destinats a soterrar les conduccions de les xarxes elèctriques i telefòniques. En aquest ambiciós projecte de recuperació d'un monestir que, segons Badia i Homs, té un dels claustres preromànics més antics d'Europa, també hi participa el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

 

 

 

 

Dos moments de la visita d'ahir a les obres de rehabilitació de Sant Quirze de Colera, amb una imatge

exterior i una d'interior del monestir, que aviat serà visitable. Foto: MIQUEL RUIZ

A més, la pista d'accés al monestir ha millorat substancialment, excepte en el seu últim tram, gràcies a una inversió de prop d'un milió d'euros per asfaltar-la i construir canalitzacions i sistemes de protecció mediambiental.

Amb totes aquestes accions, Sant Quirze de Colera ampliarà la ruta del romànic empordanès, en què també s'integren Sant Pere de Rodes i Sant Miquel de Fluvià, als quals també es podrà incorporar el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, que ja té un pla director per a la seva reforma. Per a Badia i Homs, fer visitable Sant Quirze de Colera representa «fer difusió d'un dels monuments més notables del nostre país». El 22 de juny, el patronat de Sant Quirze es reunirà per decidir quin model de gestió s'aplicarà per organitzar les visites al monument. Si s'ha decidit iniciar-les els caps de setmana de la tardor vinent, i no a l'estiu, ha estat sobretot per posar en marxa aquest procés d'una manera més suau i controlada que permeti reaccionar a temps si hi ha algun problema inesperat.

L'alcaldessa va insistir que es tindrà molta cura dels accessos i l'aparcament per «no malmetre el territori» en aquest paratge natural protegit de l'Albera. També es faran molts esforços per oferir al públic el màxim de documentació sobre aquest monestir de finals del segle VIII, on els treballs arqueològics han tret a la llum restes preromàniques anteriors a la consagració de la seva església, el 935; pintures murals del segle XII, i una làpida del 1622, encarregada per la família Mallol al que probablement també va ser l'autor d'un retaule del 1625 que actualment és a l'ermita de Sant Quirc, del segle XVIII, però que els visitants del monestir podrien veure gràcies a una reproducció fotogràfica.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2424135
 


09-06-2007 -Visita a l’església de Santa Maria de Bell-lloc, de Santa Coloma de Queralt

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 18:09

▪ Visita a l’església de Santa Maria de Bell-lloc, de Santa Coloma de Queralt

 

A càrrec de Joan-F Cabestany, membre de l’IEC.

 

Lloc: trobada davant la porta de l'església

Data: 9 de juny

Horari: 11 hores

Organització: IEC

 

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS (25 places): Tel. 93 324 85 80 o aaromanic@iec.cat.

EGIPTO - La verdad que sorprende detrás de la construcción de las grandes pirámides

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 08:57

Professor Michel Barsoum stands before one of the Egyptian

pyramids for which he has found evidence suggesting some of the stone blocks

were cast, not quarried. Credit: Michel Barsoum, Drexel University

 

Esto detrás del artículo de las escenas fue proporcionada a LiveScience en sociedad del National Science Foundation. "éste no es mi trabajo del día." Comienza tan Michel Barsoum como él contó de nuevo su saqueo en los misterios de las grandes pirámides de Egipto. Como investigador bien respetado en el campo de la cerámica, Barsoum nunca esperó que su carrera lo tomara abajo de una trayectoria de la historia, del archaeology, y de la ciencia "política", con los materiales in.As mezclado investigación un profesor distinguido en el departamento de la ciencia material y de la ingeniería en la universidad de Drexel, su rutina diaria consiste principalmente en estudiantes de enseñanza sobre cerámica, o la ejecución de la investigación sobre una nueva clase de materiales, las fases MÁXIMAS supuestas, que él y sus colegas descubrieron en los años 90. Este la cerámica moderna es labrable, termal-da una sacudida ele'ctrica resistente, y es conductores mejores del calor y de la electricidad que muchos metal-que les hacen a candidatos potenciales a uso en plantas de energía atómica, la industria del automóvil, motores de jet, y una gama de otros sistemas de mucha demanda.
 
 (Segueix)

5-6-2007 MNAR Presentación de la monografía Nº 35 de la Colección Cuadernos Emeritenses - Exposición Temporal: Artifex. Ingeniería romana en España - Presentación de los volúmenes de Studia Lusitania II

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 08:38

Presentación de la monografía Nº 35 de la Colección Cuadernos Emeritenses Terra sigillata hispánica tardía del Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, obra de D. José Manuel Jerez Linde

Exposición Temporal: Artifex. Ingeniería romana en España

La Exposición pretende dar a conocer el inmenso legado técnico del mundo romano, mostrando los saberes en diversos campos de la tecnología, y de manera muy especial sus aplicaciones a la ingeniería civil en Hispania. La muestra organizada por el CEHOPU y con la colaboración de la Subdirección General de Promoción de las Bellas Artes del Ministerio de Cultura, se inaugurará a finales de junio y permanecerá en el MNAR los meses de julio y agosto.Durante este periodo el Museo desarrollará actividades dirigidas a distintos tipos de público.

Presentación de los volúmenes de Studia Lusitania II, Escultura romana en Portugal. Uma Arte do quotidiano, del Prof. Dr. L. J. R. Gonçalves, de la Universidad de Lisboa.


«Anterior   1 2 3 4 5 6 7

Powered by LifeType