José
María Bermúdez, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga, durant la roda de
premsa de presentació del molar, divendres 29 de juny, a Atapuerca -
Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre
La jornada del 27 de juny tot just acabava de començar. Com és habitual, a les 9 del matí els membres de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) s’incorporaven als seus treballs als diferents jaciments, tal com van fer els destinats a la Sima del Elefante. “Va ser molt ràpid, no feia ni 10 minuts que havia començat a excavar al nivell 9 i de cop i volta veig que em surt una dent. De seguida ho vaig comentar als experts que tenia a prop meu, vam cridar a l’Eudald Carbonell, al José María Bermúdez, i a més investigadors que es trobaven en altres jaciments de la Sierra; entre tots vam poder confirmar que es tractava d’un molar humà”, explica la protagonista de la descoberta, Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Premolar
d'una espècie anterior a l'Homo antecessor descoberta el 27 de juny a
la Sima del Elefante a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
“Aquesta
troballa esdevinguda a TE9 és molt important perquè és la prova
definitiva de la presència humana a la Sierra d’Atapuerca fa, almenys,
1,2 milions d’anys”, assegura Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca. Carbonell explica: “en
anys anteriors havíem trobat indústria lítica que avalava aquesta
antiguitat, i si hi ha instruments de pedra, hem de pensar que hi ha
hagut homínids que els han fabricat, però mai no havíem descobert restes humanes en aquest jaciment”.
Rosa
Huguet, investigadora de l'IPHES - URV responsable de la troballa, amb
el premolar protagonista a la Sima del Elefante - Crèdit foto: Jordi
Mestre
En el mateix sentit, Rosa Huguet, que tot just fa unes setmanes va llegir la seva tesi doctoral a la URV basada en les ocupacions humanes a Atapuerca i Orce, assenyala: “a
la tesi ja defensava presència d’homínids a Atapuerca fa 1,2 milions
d’anys, però m’havia fonamentat en les marques de tall que havia
observat en restes de fauna, que haurien estat consumides per aquests
homínids, i en la indústria lítica apareguda. El
fet que ara hagi sortit aquest molar és una prova directa que avala
l’ocupació humana a la Sima del Elefante en aquell període”.
Aquesta dent és exactament un P4, un premolar inferior molt ben conservat i que s’atribuiria a un adult. Sobre l’espècie d’homínid a la qual podria pertànyer, Carbonell ha apuntat: “no ho sabem encara, però es tractaria en tot cas d’un
ancestre de l’Homo antecessor. Seria una espècie anterior a aquesta,
per tant, s’avançaria en 400.000 anys l’arribada dels primers pobladors
europeus”. Fins el 27 de juny, l’homínid més antic que hauria entrat a Europa era l’Homo antecessor, descobert també a Atapuerca, però en aquest cas a Gran Dolina, amb una antiguitat d’uns 800.000 anys”.
L'equip
que aquests dies treballa a la Sima del Elefante amb dos dels
codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell i José María
Bermúdez - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Les datacions de les restes arqueològiques sempre és una feina àrdua, que es recolza en diferents tècniques. En aquest cas, Carbonell ha manifestat: “de moment hem emprat les dades bioestratigràfiques del nivell on ha aparegut el molar; la presència del micromamífer Allophaiomys lavocati ens indica una antiguitat de més d’1,2 milions d’anys. Alhora, les primeres proves de paleomagnetisme que hem efectuat ens parlen d’una polaritat inversa”.
Hi ha hagut èpoques en que el nord magnètic s’ha orientat cap al sud
geogràfic, i al revés; les roques ens informen de l’estat d’aquesta
polaritat i, per tant, de l’antiguitat dels fòssils.
Carbonell ha remarcat que “farem més proves de paleomagnetisme perquè pensem que fins i tot podríem anar més enllà dels 1,2 milions d’anys.
De moment, però, els jaciments d’Atapuerca refermen la seva importància
com un indret clau per a l’estudi de l’evolució humana, perquè tenim restes de les seqüències de diferents espècies d’homínids, d’1.2 milions d’anys, de 800.000 i de 500.000 anys”.
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes
