És estiu, tothom es queixa del mateix, la crisi, la calor, els mosquits...
I jo que cada dia li trobo menys sentit a aquesta vida, que cada cop em mimetitzo més amb el meu amic d'alzira, i sovint somio en engegar-ho tot a la merda. Però despres hi penso i veig que no, que de tant en tant hi ha coses que valen la pena, que no cal tenir un objectiu clar per a ser feliç. I se que d'aqui un temps, quan miri enrera veure que ja està superat.
I mentres anar matant les hores amb qualsevol cosa, per no pensar massa, i seguir esperant... i que dificil és quan saps que el dia que l'espera s'acavi ho pasaràs malament i ningú et podrà aliviar les penes. I de moment només puc intentar mantenir-me a flot, ni enfonsada, ni pels aires. No se si em faig entendre. Tant se val.
