PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


PORTUGAL - Arqueólogos alemanes descubren villa romana en el sur de Portugal

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:49

 

 

Arqueólogos alemanes de la universidad de Jena, al este del país, han descubierto en un campo cerca de la localidad portuguesa de Silves, en la región sureña del Algarve, los restos de los muros de una villa romana.

Un portavoz de la universidad Friedrich Schiller de Jena informó hoy de que en los cimientos de la casa se han encontrado restos de cerámica y monedas que permiten datar el uso del edificio desde poco antes del comienzo de nuestra era hasta el siglo V.

"El descubrimiento es bastante sorprendente, ya que la región no se consideraba hasta ahora como parte de la zona colonizada por los romanos", señaló Dennis Graen, jefe de las excavaciones.

Explicó que la historia de Silves se remonta a hace unos 3.000 años y que, tras ser habitada por fenicios y cartagineses, fue conquistada por los romanos.

Tras su conquista por los moros se convirtió en la capital de la región del Algarve, dijo Graen, quien comentó que se conoce muy poco de la historia romana en esa zona de la antigua Lusitania.

Añadió que se conocían algunas villas a lo largo de la costa, pero que no se había descubierto hasta el momento ningún asentamiento como el de Silves, en el interior de la región.

El arqueólogo alemán explicó que el equipo científico fue llamado por la administración pública portuguesa de la zona tras salir a la luz en un sembrado restos de cerámica y mosaico.

Investigaciones geomagnéticas permitieron descubrir posteriormente el perfil de un edificio de tres alas y las excavaciones sacaron a la luz muros exteriores masivos, que rodeaban los muros interiores del edificio.

Los arqueólogos alemanes consideran que el hallazgo apunta a un asentamiento romano de cierta relevancia, ya que se han encontrado restos de cerámica con dibujos muy trabajados procedentes de Galia y el norte de África.

Asimismo se han encontrado broches de bronce, restos de frescos murales, miles de teselas de mosaico, monedas con la efigie del emperador Constantino y ánforas.

Los expertos alemanes esperan determinar con nuevas excavaciones si el lugar estaba habitado por romanos o por gentes locales que se habían romanizado.

 

 

http://www.adn.es/internacional/20091123/NWS-1366-Arqueologos-Portugal-

descubren-alemanes-romana.html



CHINA - (*) Un cementerio de Zhou del Este en Shengang en la ciudad de Xiangfan, provincia de Hubei,

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:28

 

    

 

 En abril de 2009, un cementerio de Zhou Oriental fue descubierto en el recinto de la carretera de Hangyu en el Hi-tech Shengang Zona Industrial de la ciudad de Xiangfan, provincia de Hubei. A finales de junio, se inició la excavación salvación. Un estudio preliminar saca a la luz de más de 80 tumbas de la élite pequeña y plebeyos. Las tumbas están densamente poblado y todas las de tamaño pequeño. Algunas de ellas disponen de la misma orientación y el tamaño y la proximidad entre sí, lo que sugiere que los ocupantes han sido parejas. En el pasado, casi un millar de tumbas de la élite de maestranza y los comuneros ya han sido excavados, que abarcan desde la dinastía Zhou Occidental de Han, pero la mayoría pertenecen al reino de Chu. Entre los cerca de mil piezas de artefactos, la mayoría son piezas de alfarería, pero hay pocos jades y vasijas de bronce.


    
Entre las tumbas expuestos durante la excavación de la salvación, el más notable es una grande, que se encuentra a 1 km de la capital del Estado de Deng, un pequeño estado de la colección Primavera-Período de Otoño. La tumba tiene más de 4 m de largo, más de 3 m de ancho, y más de 3 m de profundidad. Contiene una cámara externa, pero dos ataúdes interior. Todos los artefactos cincuenta vasijas de bronce y jade. Las mercancías de bronce, incluida Ding, gui, fou, pan, vosotros, constituyen un conjunto completo. Otros objetos de bronce son armas, carros y accesorios de caballos, y herramientas. Además, hay una docena de jades, incluyendo los tipos de disco, de arco, y el tubo.
   

 

 


      
El estilo de los artefactos sugiere que acompaña a la tumba es un medio de Primavera-Otoño de época, o alrededor de 650BC, que un poco posterior a la anexión de Chu de Deng. El ocupante puede haber sido un rango medio de élite, el de arriba en este cementerio, que podría haber pertenecido a un linaje. El descubrimiento se iluminará la conexión cultural entre los Estados Chu y Deng.

 

 

 

http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=2208

CHINA - (*) Ruinas de la ciudad la dinastía Han descubierto en Mongolia Interior

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:26

Fecha :2009-11-20 14:44:00
 
De la Dinastía Han (206 aC-220 dC), las ruinas de la ciudad se han descubierto en el Condado de Wuyuan, Hetao normal, de Mongolia Interior. Se dice que la escala de las ruinas de la ciudad se ve raramente en Hetao Plain.

Las ruinas de la ciudad se encuentran en la ciudad de Taal Wuyuan Condado, la Ciudad de Bayannaoer en Mongolia Interior y una vez cubierto de pastizales. La muralla de la ciudad fue de unos 2 km de largo y 1 km de ancho y se compone de tierra comprimida. El muro oriental es de 2 metros de alto y muy conservadas, mientras que, la pared sur ya ha colapsado y es ahora una base de carretera, a 80 centímetros de altura sobre el nivel del suelo. Fragmentos de cerámica con motivos exquisita están dispersos cercanos.

De acuerdo con un arqueólogo, un gran número de tumbas incluyendo más de 300 tumbas fueron encontrados previamente a 2 kilómetros de la recién encontrado ruinas de la ciudad. Se puede deducir la existencia de toda una ciudad aquí en la dinastía Han, con la zona que viven en la parte sur y el cementerio en la parte norte.
 
 
http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=2215

SARDENYA - Su Nuraxi, el nurag més monumental de Sardenya (Barumini, Marmidda)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:46

 

Merlets de la torre central de Su Nuraxi (Barumini, Sardenya)

 

 Barumini és un poblet que es troba en un emplaçament extraordinari, enmig de les planes enturonades de la Marmidda, al peu de la Jara de Gesturi i amb vistes al que en el seu moment deuria ser la fortalesa principal de la zona: el castell de Las Plassas.

Barumini possiblement passaria inadvertit entre els centenars de pobles de Sardenya sinó fos perquè dins el seu terme hi ha l’únic monument de la Sardenya que és Patrimoni de la UNESCO: el nurag Su Nuraxi, un complex nuràgic realment impressionant  que es remonta a més de 3.500 anys d’antiguitat.

El complex nuràgic de Barumini, tal i com avui el podem veure amb el majestuós nurag envoltat d’un gran poblat, és el resultat d’una ocupació de la zona durant gairebé 2000 anys, més o menys del 1.600 a.C. al III segle de la nostra era, en plena ocupació romana de la Sardenya.

Originàriament, el nurag complexe era constituït per cinc torres, la central i quatre de laterals unides per murs rectilinis, a l’interior de les quals es trobava un pati amb un pou amb una sorgent que encara avui en dia està activa.  Totes les torres estaven formades per dues plantes sobreposades i encara avui en dia es troba dempeus el sostre de la primera planta, mentre que del segon en resten algunes filades de pedra, a excepció de la torre central, que conserva internament les dues plantes. La part més alta de la torre, on hi havia les terrasses, era construïda molt finament amb blocs de dimensions inferiors a aquells utilitzats a les parts inferiors, ben tallats i sobreposats en fileres que acabaven amb uns marlets defensius  que sobresortien. Aquests blocs que actualment han caigut de la seva posició original, es van recuperar en gran quantitat durant les excavacions al nurag i actualment s’exposen al voltant del complex arqueològic. Al voltant del nurag hi havia una mena de muralla amb tres torres, que envoltava l’estructura parcialment i que potser era fet de fusta.

Poblat i nurag Su Nuraxi (Barumin, Sardenya)

Aquesta fase, que es dóna durant l’Edat del Bronze Mitjà al voltant de 1600 aC fins el 1200 aC, va acabar méso menys en aquesta última data, quan arran dels danys estructurals importants deguts a motius en gran part desconeguts, es va procedir a una reestructuració del complex a gran escala, que va canviar totalment la seva aparença. Tot el complex va ser envoltato d’un mur massís, que gairebé va duplicar el gruix total del mur, l’entrada va ser traslladada des del costat sud cap al costat oest i en comptes de a nivell del sòl com abans, va ser col.locat a diversos metres d’alçada, permetent l’accés només per mitjà d’una escala de fusta. La barbacana antiga va ser integrada i va arribar a cobrir tota la circumferència del nurag, al mur s’intercalaren les torres, que amb l’addició de quatre noves torres va assolir un nombre total de set. Va ser llavors que se li va donar al nurag el seu aspecte imponent i massís que encara avui conserva.

Aquesta segona fase va acabar entre el Bronze Antic i el Bronze Recent, quan la zona va ser abandonada durant un determinat període de temps. Al voltant del segle X es troba datada la reocupació del lloc i la construcció de les primeres barraques, que no només ocuparà la zona circumdant, sinó que també s’inclou dins de la muralla antiga. En aquest període, el nurag ja havia començat el llarg procés de deteriorament, que continuarà al llarg de l’Edat del Ferro i fins a l’època imperial romana, durant la qual va ser utilitzat com a pedrera de materials de construcció, com es pot veure en observar diverses cabanes al poble construïdes en part amb blocs clarament procedents del nurag, fins i tot va ser usat en temps dels romans com a lloc d’enterrament, com ho demostren nombroses tombes que s’han trobat a dins de l’estructura i, especialment, al pati interior queja es trobava parcialment derruït.

Al poble les cases que són més interessants daten de l’Edat de Ferro primerenca, és a dir, del segle IX, VIII i VII. Es caracteritzen per una planta irregular i complexa centrada al voltant d’un pati central on al voltant hi trobavem les habitacions; sovint la cuina és reconeixible, i en alguns casos el fron s’ha pogut identificar. Entre aquest grup d’estances n’hi ha dues de molt interessants que es troben ben conservades, amb una sala circular amb un banc de pedra al voltant del perímetre i al centre una pica de pedra de gran grandària que probablement va ser utilitzada en rituals domèsticsl sobre el culte a l’aigua. També és interessant la cabana per a les reunions, que data del mateix període i que es caracteritza pel perímetre circular dins del qual hi ha un banc de pedra, mentre que les parets s’hi trobenn alguns petits nínxols.

 

http://terrasarda.cat/?p=4388

04-12-2009 - Conferencia “Iconografía de Santa Eulalia de Mérida”.

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 23:08

Conferencia “Iconografía de Santa Eulalia de Mérida”. 
Impartida por la Prof. Dra.  M. Cruz Villalón, del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Extremadura.

 

MNAR en Merida.




TARRACO - La excavación del Mercat se merece una investigación del Ayuntamiento’

 

 

 
Restos romanos de Cristòfor Colom –hoy cubiertos– que serán
desmontados en 2010. Foto: LLUÍS MILIÁN

 


Si la semana pasada fueron el Partido Popular y Convergència i Unió quienes denunciaron que ‘algo no cuadra’, ahora es el responsable de la empresa Cota 64 quien habla de ‘zonas oscuras’

El arqueólogo Albert Vilaseca, responsable de la empresa Cota 64, ha manifestado que la intervención arqueológica que se lleva a término en el interior y entorno del Mercat Central por encargo de Espimsa «se merece, como mínimo, una investigación por parte del Ayuntamiento de Tarragona».

Vilaseca coincide con las declaraciones realizadas la semana pasada los concejales del Partido Popular y de Convergència i Unió José Luis Martín y Maribel Rubio, respectivamente, quienes afirmaron que la intervención arqueológica que afecta a la reforma del Mercat Central tiene un coste «sobredimensionado». Estas formaciones expresaron la conveniencia de crear una «comisión de investigación».

La prospección que Espimsa adjudicará en próximos días para ejecutar en 2010 rondará 1,2 millones de euros, cifra que, sumada a intervenciones que se han realizado desde 2004, situará el coste de las excavaciones en 1,8 millones (300 millones de pesetas).

Un secreto a voces

El arqueólogo ha declarado al Diari que «el concurso público abierto por Espimsa es un reflejo de lo que en el entorno arqueológico de Tarragona es un secreto a voces o, mejor dicho, no es ni un secreto: las excelentes relaciones de la empresa Codex con los dos responsables de la arqueología municipal, que prácticamente toda su vida laboral ha estado vinculada a la citada empresa».‘El presupuesto será mayor'Albert Vilaseca afirmó que «tras la lectura del proyecto, estoy convencido de que el presupuesto final será superior a 1,2 millones de euros, puesto que no incluye la extracción de pavimentos y de las tierras aportadas para el cubrimiento de los restos, el rebaje mecánico ni la carga y transporte de tierras a un vertedero».El proyecto «tampoco incluye la excavación de los restos que se puedan localizar durante el seguimiento arqueológico, para lo que debería hacerse un nuevo proyecto, ni el desmontaje de los elementos que se pudieran encontrar».Contrariamente a lo declarado el pasado jueves por el presidente de Espimsa y concejal de ERC, Sergi de los Rios, con relación al concurso público y a raíz de una denuncia del Partido Popular, Vilaseca afirma que el documento que fue colgado en la web de la empresa de mercados «no es una memoria, sino un proyecto de excavación en toda regla, que sigue el índice marcado por la ley de 2002:a este proyecto sólo le falta el nombre del director y las fechas de ejecución».

En cuanto a la manifestación de De los Rios en el sentido de que «la memoria la hizo Codex por ser la empresa que realizó los trabajos de excavación arqueológica y es lógico que sea la que los continúe», el responsable de Cota 64 opina que «de ser correcta esta apreciación, se debería mantener el mismo criterio en todos los proyectos, algo que no sucede».

Vilaseca apoya su comentario en su experiencia en el sector como arqueólogo profesional. «En 1999 mi empresa inició la excavación de los sillares del Mèdol (que afectaron a la construcción de la autovía A-7); años más tarde la Generalitat se la encargó a Codex, posteriormente la continué yo y, finalmente, la acabó Codex».

También se refirió a intervenciones en el Anfiteatro «que inició Cota 64 y las concluyó Codex, o en Constantí, donde se construye el trazado del tren, cuya intervención arqueológica la comenzó Codex, hasta que la empresa constructora decidió no contar con sus servicios y contrató los míos, si bien actualmente y por motivos que no alcanzo a comprender la hace nuevamente Codex».

En este ámbito, Vilaseca recordó que «en 1999 y 2005 excavé en Casa Castellarnau, sede del Museu d'Història, una intervención que, por decisión municipal, continuó otra empresa».

 "No es la practica habitual"

 Albert Vilaseca se declara partidario de que el Ayuntamiento «investigue el concurso público de Espimsa. La ley dice que quien hace el proyecto no se puede presentar y Espimsa ha elaborado las bases a partir de un proyecto de la empresa Codex».

El arqueólogo se pregunta: «¿Cómo es posible que en el proyecto y en las bases del concurso aparezca el mismo presupuesto?». Se reafirma en la apreciación de que «no es posible que en el pliego de condiciones del concurso figure el proyecto de intervención». «A lo largo de mi carrera de más de veinte años he acudido a diversos concursos públicos y nunca me he encontrado en esta situación».

En este contexto, el arqueólogo añade que «no encuentro ético que la mesa de contratación que decide qué proyecto se llevará a término pueda acudir al arqueólogo municipal para asesorarse, cuando resulta que ha trabajado para una de las empresas que concurren, en este caso Codex».
«El proceso de contratación y la concentración de excavaciones que el Ayuntamiento da a una misma empresa, una cuestión que nunca hasta ahora se había producido en Tarragona, me produce extrañeza y veo muchas sombras, algo que en el sector de la arqueología de la ciudad se comenta desde hace tiempo».

‘Desmontar es más fácil'

La intervención arqueológica que Espimsa contratará para el desmonte -sacarlos del lugar donde fueron encontrados- de los restos de época romana y de otros períodos históricos hallados en el entorno e interior del Mercat Central, presupuestada como punto de salida en las bases de licitación en 1,2 millones de euros, «está económicamente sobredimensionada», dijo Vilaseca, quien explicó que «en el proyecto figura la planimetría, cuando la ley establece que ya tiene que estar hecha: es lo normal en cualquier memoria de excavación».

El arqueólogo puso especial énfasis al subrayar que «desmontar unos restos como los hallados en el Mercat Central es, en principio, más fácil y reduce el volumen de excavación que se tiene que hacer, puesto que ya se conoce la existencia de las estructuras antiguas y su localización». 

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/036897/la/excavacion/mercat/

merece/investigacion/ayuntamiento



Irán quiere enviar un equipo a estudiar unos restos del ejército de Cambises

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:22

 

 

Teherán, 17 nov (EFE).- Irán pedirá a las autoridades egipcias que permitan la entrada en el país de un equipo arqueológico persa para estudiar el hallazgo de los supuestos restos del legendario ejército de Cambises II, que se cree desapareció sepultado en el desierto suroccidental de Egipto.

El responsable del organismo para la preservación de la Herencia Cultural y el Turismo de Irán, Hamid Baghai, reveló hoy que ya se ha puesto en contacto por carta con el presidente iraní, Mahmud Ahmadineyad, para que ayude en las gestiones, ya que ambos países carecen de relaciones diplomáticas.

Baghai, a quien cita la agencia de noticias estudiantil iraní Isna, reveló asimismo que se ha contactado con la oficina de intereses de Egipto y con la embajada de Italia en Teherán para recopilar más datos sobre el hallazgo anunciado días atrás por los hermanos gemelos italianos Angelo y Alfredo Castiglioni.

Los polémicos arqueólogos italianos aseguraron la semana pasada que habían desempolvado, en las profundidades del vasto desierto arenoso occidental de Egipto, los restos del ejército que según el historiador griego Herodoto, el rey aqueménida Cambises II (528-521 antes de Cristo) envió al oasis de Siwa para castigar a los amonios.

Según la historia, la expedición nunca llegó a su destino, el oasis occidental de Siwa, sede del celebre oráculo de Amon.

La leyenda dice que los 5.000 soldados, caballos, caballerías y pertrechos fueron tragados por el gran mar de arena, sepultados por una terrible tormenta de arena.

Los hermanos Castiglioni ya habían anunciado en otras ocasiones el hallazgo de pistas del ejército perdido cerca de la meseta de Gulf el Kebir, pero sus deducciones han sido criticadas con dureza por otros arqueólogos, y en especial por el todopoderoso director de arqueología y patrimonio de Egipto Zaki Hawass.

Hawass, actual viceministro de Cultura, acusa además a los arqueólogos italianos de trabajar sin la autorización requerida y ha calificado el reciente descubrimiento de "infundado y engañoso", carente de cualquier tipo de profesionalidad.

Sin embargo, la fotografías que circulan ya por internet de los objetos supuestamente hallados por los Castiglioni cerca del oasis de Kharga muestran joyas y objetos de bronce como espadas, bridas y pendientes iguales a los que utilizaban los soldados persas en el siglo V antes de Cristo.

Alguna ya se han superpuesto sobre imágenes de los bajorrelieves que existen en los restos de la mítica ciudad de Persépolis, una de las capitales de los persas aqueménidas. EFE msh-jm/is

 

 

 http://www.elconfidencial.com/ultima-hora/quiere-enviar-equipo-estudiar-restos-ejercito-20091117.html

 



CHINA - (*) Noves troballes arqueològiques a Banqiao Ciutat Jiaozhou Ciutat, província de Shandong

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:55

 

     

 


 Des del començament d'aquest mes de setembre el lloc de la Banqiao Town a Jiaozhou Ciutat, província de Shandong ha estat descobert pels arqueòlegs. Es compon de tres períodes d'estrats: la dinastia Tang, la dinastia Song i Yuan, Ming, la dinastia Qing i la República dels períodes de la Xina. L'excavació dels estrats de la dinastia Song era gairebé completa en més d'un mes, el que va donar pous antics, estufa de cuina, pous de cendra i un final de rajoles zoomorfes, etc, afirmant que el complex arquitectònic de divulgació, les parts estableixen que la co-relacionats i corresponen a altres, podria ser l'antiga residència oficial dels Shi-Po-Si (Oficina de Relacions Exteriors d'enviament) de Banqiao Town a la dinastia Song.

 

 

 

Fins ara, els estrats de la dinastia Song produït gairebé un centenar de diversos artefactes valuosos, successivament, dels quals vuit articles, incloent-hi el final de rajoles zoomorfes, els maons amb inscripcions, la forquilla d'or, el plat de porcellana en color blanc de lotus, el massís de les monedes de ferro, la ceràmica de tinta de la llosa, el mirall de bronze, ceràmica i pedra, rodes d'eix són de gran importància per a la recerca arqueològica. Els arqueòlegs van dir que aquests vuit artefactes han estat testimonis de la gloriosa història dels Shi-Po-Si la residència oficial de Banqiao Town, Jiaozhou a la ciutat de la dinastia Song, i proporcionat importants materials físics per a l'estudi arqueològic de futur de la dinastia Song.

 

 

 


La realització de l'excavació fins a la data podria ser el major complex arqueològic dels més ben conservats restes arquitectòniques de la dinastia Song a la província de Shandong, que li fa un gran avanç de la seva espècie. El lloc és un microcosmos de la cultura típica cançó, i per tant els subministraments valuosos materials arqueològics per al seu estudi. (Traduït per Tong Tao)

 

 



CHINA - (*) El Forn de millor conservaT (fins ara) va ser descobert en els llocs Forn Ding a la província de Hebei

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:50

 

L'excavació científica terç dels llocs Ding forn des de l'establiment de la República Popular de la Xina va ser iniciat per l'equip arqueològic conjunt dels llocs Ding forn en Quyang compost per l'Institut Provincial de Hebei de relíquies Culturals i l'Escola d'Arqueologia i Museologia de la Universitat de Beijing a 20 setembre 2009. L'equip va obrir tres àrees en Beizhen Village, Jianci Hill i l'oest de Jianci. Dotze xarxes i totalment 500 km ² àrees van ser descoberts des del començament del projecte. Es va donar fins ara el més ben conservat del forn Forn Ding i els primers recipient amb dj Shangshi inscripció, i les restes verificar l'argument que Ding forn es va originar a la dinastia Tang.
 
     


       En l'actualitat alguns pous ja s'han acabat, i més profunds són 3 o 4 m de profunditat. Es produeixen nombrosos fragments de porcellana de la Cançó del Nord a principis de dinasties Jin, com fragments amb la inscripció Shangyao dj, dj Shangshi, Donggong, etc com a mínim quatre llocs de forn i un lloc important taller es van trobar. Un dels forns és de 9,7 m de llarg i ben conservat. El forn, d'uns 2 m de profunditat, va ser construït amb maons de regular i sembla ser molt econòmics i duradors. Fins al moment és el millor conservat un dels forns de Ding.



       El 24 d'octubre figureta de porcellana exquisida dona va ser descobert a la quadrícula 4 de la Zona C en Jianci, que segueix sent només el cap amb el cabell negre molt upcoiled, galtes fresques i netes, ulls petits i negre i els llavis de cirera. Es veu exactament igual que les persones retratades per Zhou Fang (dinastia Tang) en la seva pintura Zanhua Shinu teu. A jutjar per l'estrat es troba a la figura podria ser l'artesania del període de les Cinc Dinasties.



        A més, els arqueòlegs també van trobar alguns mobles forn com gasetes i anells de suport, però els fragments de porcellana són relativament petites en nombre, el que suggereix una taxa de rendiment alt de Ding forn.

       L'excavació ha descobert el taller de producció de les millors mercaderies Forn Ding i completa estrats culturals del període de principis de Song del Nord. (Traduït per Tong Tao)

 

 

http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=2199

BARCELONA - La muralla del mar, tapiada

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:59

 

| Les restes de la muralla i el baluard de Migdia han quedat emparedats pels nous edificis | L'Ajuntament encara rumia com fer el passeig arqueològic que va prometre

El tram de la muralla de mar i la part del baluard de Migdia que van aparèixer al subsòl dels terrenys del que va ser l'estació de Rodalies de Renfe a la Barceloneta ja quasi no es veuen. Tots dos elements han quedat emparedats per vuit edificis d'una promoció immobiliària de Sacyr Vallhermoso que ja està pràcticament acabada. Només es veu un tros petit del mur i, des de l'aire, la vora superior del que podria ser un camí de ronda.

Mentrestant, l'Ajuntament encara s'està pensant com es pot fer realitat el passeig arqueològic que l'alcalde, Jordi Hereu, va anunciar el 10 de maig del 2008, quan, a més del baluard i la muralla, que havien aparegut un any abans, es va descobrir en aquest mateix indret un vaixell del segle XIII.

Els experts van coincidir que tantes troballes juntes s'havien de fer ressaltar i es va constituir una comissió, formada per diversos departaments de l'administració, per vigilar que Vallehermoso mantingués a la vista la muralla. Un any i mig després, els edificis ja estan a punt de ser ocupats i se sap que la muralla només es podrà veure des del primer pis de l'aparcament subterrani. És difícil d'imaginar en què consistirà aquest passeig, si finalment es fa, i si quedarà algun element visible.

De tots els historiadors consultats perquè opinessin sobre aquesta obra, només Francesc Xavier Hernàndez Cardona ha volgut donar el seu parer. "La destrucció del patrimoni vinculat a l'epopeia catalana de 1705-1714 ha estat sistemàtica. En el seu dia l'oriolbohiguisme [en referència a l'arquitecte municipal Oriol Bohigas] provincià va generar una cultura de demolició que es va concretar en l'arc de Santa Maria, la deformació del Fossar de les Moreres, la destrucció de la muralla de la Ciutadella i la cruel destrucció del barri de Sant Pere", diu aquest historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB. "Fa pocs mesos es va excavar i colgar el portal de Sant Daniel, del baluard de Santa Clara. I en aquests moments l'empresa Sacyr, que col·labora amb l'Ajuntament en la degradació del paisatge urbà de la Barceloneta, està procedint a emparedar el baluard de Migdia i la muralla de mar".

Una peixera al pàrquing

Les restes arqueològiques van aparèixer quan la immobiliària va començar a excavar per fer els fonaments. Primer es van tronar altres vestigis de diverses èpoques i finalment es van descobrir el baluard i el tros de muralla. L'AVUI va informar de la troballa el 21 de novembre del 2007 i va denunciar que la immobiliària, en vista de la lentitud de l'Ajuntament, ja havia decidit tapar les restes i oferia col·locar una mena de peixera al pàrquing del primer subsòl, a través de la qual es podria veure un tros del baluard.

Dues setmanes després, el 5 de desembre, la comissió de govern de l'Ajuntament va aprovar una modificació del planejament del conjunt de l'Estació de França per tal de poder preservar la muralla i el baluard i va obligar Sacyr Vallehermoso a canviar la disposició dels edificis perquè la muralla quedés exempta. Aquest canvi va requerir una modificació del Pla Metropolità i de les qualificacions dels terrenys. També es va moure de lloc un edifici del Patronat de l'Habitatge, que va créixer en alçada per deixar més espai lliure a nivell de carrer. Però finalment les edificacions de Sacyr han quedat enganxades a la muralla.

 

 

 http://paper.avui.cat/article/ciutats/178340/la/muralla/mar/ha/quedat/sepultada/pels/edificis.html


1 2 3 4 5 6  Següent»

Powered by LifeType