BADALONA - El poblat ibèric del Turó d'en Boscà s'excavarà i s'arranjarà l'any que ve
Una partida de 400.000 euros del pressupost general de l'Estat permetrà la seva museïtzació
Després d'anys d'inversions destinades als jaciments arqueològics de Baetulo, el 2010 serà també l'hora del patrimoni iber de Badalona. Una partida de 400.000 euros procedents del pressupost general de l'Estat permetrà l'excavació d'una àrea més àmplia del poblat ibèric del Turó d'en Boscà, que té una superfície vuit vegades més gran del que hi ha actualment a la vista, i la museïtzació del recinte. La inversió farà més entenedores als visitants les restes ibèriques i l'ampliació de l'àrea arqueològica possibilitarà als investigadors descobrir més dades sobre el poblat, on ja s'han fet troballes destacades com ara el vas de les naus.
L'actuació que es podrà fer al poblat amb l'arribada de la partida de 400.000 euros és molt més ambiciosa de la que s'havia previst inicialment amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010. El director del Museu de Badalona, Joan Mayné, havia anunciat que durant l'any vinent estava previst fer millores i senyalitzar els accessos al poblat i instal·lar rètols informatius i baranes a la part excavada del recinte per fer-lo més entenedor per a les visites guiades que organitza periòdicament el museu. Ara es planteja la possibilitat d'excavar-hi per fer créixer l'àrea arqueològica, cosa que permetria, segons explica, «aportar noves dades i més informació a la que ja coneixem sobre els ibers de Badalona». Mayné explica que la superfície real del poblat és vuit vegades l'espai que a hores d'ara està aflorat. Pel que fa al projecte de museïtzació, el director del museu avança que aniria en la línia del que ja s'havia projectat, però que amb l'arribada de més recursos es podrà ampliar amb l'objectiu de poder fer que les restes arqueològiques siguin més entenedores amb la instal·lació de panells informatius, d'elements de retolació i de millora dels accessos amb la instal·lació de baranes i el condicionament d'escales. També està previst treballar en el camí d'accés al poblat, que s'enfila des de la carretera de Can Ruti.
Mayné assegura que ara cal esperar que arribi la comunicació del Ministeri de Cultura per confirmar la partida econòmica i aleshores «s'haurà de pactar amb Madrid el projecte que tirarem endavant perquè pugui estar enllestit a final de l'any vinent».
Una moció d'ICV-EUiA aconsegueix els recursos
L'arribada dels 400.000 euros per a l'excavació i la museïtzació del conjunt arqueològic del jaciment del poblat ibèric del Turó d'en Boscà s'ha fet a partir de l'aprovació d'una esmena presentada pel diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, al pressupost general de l'Estat. Són les propostes d'esmena als pressupostos del 2010 elaborades des del grup municipal d'ICV-EUiA de Badalona. Màrius Garcia, regidor d'aquest grup, assegura que l'arribada d'aquesta aportació «és una gran notícia perquè permetrà fer realitat l'excavació i museïtzació del Turó d'en Boscà i possibilitarà mostrar al públic una peça important del llegat arqueològic de Badalona». Garcia explica que «la conservació d'aquest espai i el seu ús pedagògic i cultural va en la línia que defensa el nostre grup per a la difusió de la cultura de la ciutat i la creació de nous equipaments culturals».
Un passat desconegut
Les restes iberes del turó d'en Boscà es remunten en el segle IV a C, data de la fundació del poblat, que coexistia amb altres assentaments propers com ara el del Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet, el de Montjuïc, a Barcelona, i el que hi havia al turó de Montgat, tots integrants de la tribu laietana. Des de l'arribada dels romans a Badalona, es va iniciar un procés de coexistència entre ibers i romans. Sembla ser que els ibers podrien haver treballat en la construcció de la ciutat romana i que hi va haver un procés d'assimilació cultural que queda provat per les esteles funeràries romanes trobades a Can Peixau, que contenen grafies ibèriques. Fins ara no s'ha pogut trobar cap prova de la invasió del poblat, com ara restes de cendres. Se suposa que va entrar en desús i va ser abandonat vers la meitat del segle I a C. Les excavacions poden aportar més dades sobre la història d'aquests primers badalonins i afegir noves estructures a la part del poblat aflorada. És una estructura emmurallada d'habitatges construïts en terrasses amb dues torres de defensa: una de circular i una altra de quadrada, la base de la qual s'observa clarament.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/106408.html