PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

 L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert més de 300 manifestacions rupestres al Priorat, la gran majoria d'elles ubicades a les Muntanyes de Prades

http://www.diaridetarragona.com/camp/036584/mes/300/troballes/

converteixen/priorat/dels/nuclis/dart/rupestre/mes/importants/pais

La darrera campanya d’excavacions arqueològiques al castell medieval de Tàrrega, que va començar fa un any i mig, va culminar la setmana passada amb una troballa singular, un dipòsit circular amagat a quatre metres de profunditat.

L’estructura té 1,70 metres de diàmetre i 1,66 d’alçada i s’ha datat entre els segles XIII i XIV, és a dir, medieval.

Està fet de pedra tallada de manera regular formant quatre filades, i és en un espai soterrat de la fortificació excavat a la roca que es va descobrir l’any passat. Una de les hipòtesis  dels arqueòlegs és que era una cisterna coberta amb una volta de pedra.

La importància d’aquests vestigis rau en el fet que són de les poques estructures medievals conservades a l’interior del castell. També s’han recuperat materials islàmics, romans i ibèrics, que ajudarien a recolzar la idea que ja hi havia assentaments al turó abans que si construís el castell medieval feudal. Els treballs els han dirigit Amanda Cardona i Anna Colet amb la coordinació del Museu Comarcal de l’Urgell. Aquesta ha estat la cinquena i última intervenció arqueològica des de l’any 1999. Ara cal elaborar un pla director per conservar aquest emblema del patrimoni targarí.

 http://www.bondia.cat/component/content/article/93-societat/7387

-descobreixen-una-cisterna-medieval-al-castell-de-tarrega

La torre del rellotge és l'edifici més ben conservat del parc.

 

 

La torre del rellotge del parc de Ca l'Arnús és «una joia del patrimoni científic europeu», en paraules de Joan Baren, responsable de les tasques de restauració que han permès que els aparells científics de la torre, que data del 1883, funcionin novament. La torre disposa de pluviòmetre elèctric –que marca les quantitats caigudes durant tota una setmana i la pluja acumulada tot l'any–, baròmetre, termòmetre, un penell (que mesura la direcció del vent), rellotge, calendari i marca també les fases de la lluna. Tot s'ha restaurat respectant les peces originals sempre que ha estat possible.

L'edifici, situat a dintre del parc, es va construir originalment al jardí del Teatre Líric de Barcelona, propietat del banquer Evarist Arnús. En el moment de la seva inauguració es tractava d'un element molt novador en la seva època, tant per l'estació meteorològica com pel carilló, que podia tocar qualsevol melodia. Un cop enderrocat aquest teatre, els descendents d'Evarist Arnús van decidir desmuntar la torre pedra a pedra i tornar-la a construir a la finca de la família a Badalona.

Aquesta actuació s'emmarca dins del projecte de creació d'una aula de meteorologia al parc i podria ser l'inici d'un projecte museístic lligat a la meteorologia i ubicat també dins del parc. De moment, segons la regidora de Medi Ambient, es continuaran fent passejades guiades al parc que inclouen la visita a l'interior de la torre.

Aquest diumenge van començar a rehabilitar-lo

El pou de glaç era ple de vegetació. Foto: Joan Vila i Triadú

Una vintena de membres del Centre Alpí Vall del Segadell, el centre excursionista de Pardines, van iniciar aquest diumenge 15 de novembre, les tasques de rehabilitació de l’antic pou de glaç, situat al costat de l’estany de Can Roca, a la falda de la serra Cavallera. Aquesta construcció de pedra seca, de forma ovalada, usada per emmagatzemar gel fet a partir de l’acumulació de neu, es trobava força malmesa per l’espessa vegetació que creixia a l’interior, així com pel continu descavalcament de pedres de les parets, que anaven a parar al fons del pou.

Les feines prèvies han consistit a netejar tot l’interior de branques i esbarzers i a començar a treure les pedres acumulades. En pròxims caps de setmana, es tancarà amb filferro la gran boca del pou de glaç, de més de set metres de llargada en la part més ampla, perquè ningú no hi pugui caure, es refarà la paret trencada que ara permet accedir-hi, i se senyalitzarà correctament el camí d’accès al pou, perquè queda força amagat en un lateral de l’estany.

Foto de família amb bona part de la feina feta. Foto: Joan Vila i Triadú

“No sabem de quin segle és, perquè cap veí del poble el recorda en funcionament, ni tampoc que els seus pares o avis en parlessin”, explica el president del Centre, Manel Desel, “però tant se val si té un o quatre segles d’antiguitat, l’important és que és un element del nostre patrimoni històric i convé mantenir-lo en bon estat. Per això hem tingut aquesta iniciativa, que compta amb el suport de l’Ajuntament”. En les pròximes setmanes, es demanarà el parer d’algun arqueòleg expert en pous de glaç, perquè vingui a fer-ne un dictàmen tècnic, abans de decidir com es restaura.

El pou de glaç se situa a la falda de Cavallera. Foto: Joan Vila i Triadú

 

 

 

 

 

Hi ha dues caixes d'un tipus especial de licor de malta que ja no es fabrica i que van pertànyer a l'explorador Shackleton

Un equip d'arqueòlegs neozelandesos buscarà a l'Antàrtida dues caixes d'un tipus especial de whisky de malta escocès que ja no es fabrica, enterrat des de fa un segle sota el gel, ha informat avui la premsa local.

Els científics, membres de la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda, utilitzaran eines perforadores especials per trencar el gel sense danyar el tresor alcohòlic.

Es tracta de dues caixes de whisky de la caríssima marca McKinlay & Co pertanyents a l'explorador irlandès Ernest Shackleton, que entre el 1907 i el 1909 va fracassar en diversos intents per ser el primer a arribar al pol Sud.

Sota una tenda de campanya

El 2006, dos arqueòlegs les van descobrir atrapades entre el gel sota d'una tenda de campanya que va construir l'expedició de Shackleton.

Quan siguin recuperades, les caixes i les ampolles seran trasllades a Nova Zelanda, on es restauraran abans de tornar a ser dipositades al camp de l'Antàrtida, al mateix lloc on les van deixar els exploradors, com obliga el tractat de conservació històrica firmat pels 12 països que coadministren el continent gelat.

Intentar recrear la mescla

No obstant, la destil·leria escocesa Whyte & Mackay, que distribueix la marca McKinlay, reclama el seu dret que els sigui entregada una ampolla o almenys una mostra del whisky.

Fins i tot es plantegen analitzar la seva composició per intentar recrear la mescla, mentre el líder dels arqueòlegs, Al Fastier, afirma que no el vol tastar.

A 160 quilòmetres del pol Sud

L'expedició de Shackleton es va quedar sense provisions quan era a 160 quilòmetres del pol Sud, encara que alguns dels seus homes sí que van aconseguir arribar al punt magnètic i van portar a terme importants treballs científics.

El punt més meridional del planeta va ser trepitjat per primera vegada al cap de dos anys, el 1911, pel noruec Roald Amundsen.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=

CAT&idnoticia_PK=662532&idseccio_PK=1477