PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


SARDENYA - Su Nuraxi, el nurag més monumental de Sardenya (Barumini, Marmidda)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:46

 

Merlets de la torre central de Su Nuraxi (Barumini, Sardenya)

 

 Barumini és un poblet que es troba en un emplaçament extraordinari, enmig de les planes enturonades de la Marmidda, al peu de la Jara de Gesturi i amb vistes al que en el seu moment deuria ser la fortalesa principal de la zona: el castell de Las Plassas.

Barumini possiblement passaria inadvertit entre els centenars de pobles de Sardenya sinó fos perquè dins el seu terme hi ha l’únic monument de la Sardenya que és Patrimoni de la UNESCO: el nurag Su Nuraxi, un complex nuràgic realment impressionant  que es remonta a més de 3.500 anys d’antiguitat.

El complex nuràgic de Barumini, tal i com avui el podem veure amb el majestuós nurag envoltat d’un gran poblat, és el resultat d’una ocupació de la zona durant gairebé 2000 anys, més o menys del 1.600 a.C. al III segle de la nostra era, en plena ocupació romana de la Sardenya.

Originàriament, el nurag complexe era constituït per cinc torres, la central i quatre de laterals unides per murs rectilinis, a l’interior de les quals es trobava un pati amb un pou amb una sorgent que encara avui en dia està activa.  Totes les torres estaven formades per dues plantes sobreposades i encara avui en dia es troba dempeus el sostre de la primera planta, mentre que del segon en resten algunes filades de pedra, a excepció de la torre central, que conserva internament les dues plantes. La part més alta de la torre, on hi havia les terrasses, era construïda molt finament amb blocs de dimensions inferiors a aquells utilitzats a les parts inferiors, ben tallats i sobreposats en fileres que acabaven amb uns marlets defensius  que sobresortien. Aquests blocs que actualment han caigut de la seva posició original, es van recuperar en gran quantitat durant les excavacions al nurag i actualment s’exposen al voltant del complex arqueològic. Al voltant del nurag hi havia una mena de muralla amb tres torres, que envoltava l’estructura parcialment i que potser era fet de fusta.

Poblat i nurag Su Nuraxi (Barumin, Sardenya)

Aquesta fase, que es dóna durant l’Edat del Bronze Mitjà al voltant de 1600 aC fins el 1200 aC, va acabar méso menys en aquesta última data, quan arran dels danys estructurals importants deguts a motius en gran part desconeguts, es va procedir a una reestructuració del complex a gran escala, que va canviar totalment la seva aparença. Tot el complex va ser envoltato d’un mur massís, que gairebé va duplicar el gruix total del mur, l’entrada va ser traslladada des del costat sud cap al costat oest i en comptes de a nivell del sòl com abans, va ser col.locat a diversos metres d’alçada, permetent l’accés només per mitjà d’una escala de fusta. La barbacana antiga va ser integrada i va arribar a cobrir tota la circumferència del nurag, al mur s’intercalaren les torres, que amb l’addició de quatre noves torres va assolir un nombre total de set. Va ser llavors que se li va donar al nurag el seu aspecte imponent i massís que encara avui conserva.

Aquesta segona fase va acabar entre el Bronze Antic i el Bronze Recent, quan la zona va ser abandonada durant un determinat període de temps. Al voltant del segle X es troba datada la reocupació del lloc i la construcció de les primeres barraques, que no només ocuparà la zona circumdant, sinó que també s’inclou dins de la muralla antiga. En aquest període, el nurag ja havia començat el llarg procés de deteriorament, que continuarà al llarg de l’Edat del Ferro i fins a l’època imperial romana, durant la qual va ser utilitzat com a pedrera de materials de construcció, com es pot veure en observar diverses cabanes al poble construïdes en part amb blocs clarament procedents del nurag, fins i tot va ser usat en temps dels romans com a lloc d’enterrament, com ho demostren nombroses tombes que s’han trobat a dins de l’estructura i, especialment, al pati interior queja es trobava parcialment derruït.

Al poble les cases que són més interessants daten de l’Edat de Ferro primerenca, és a dir, del segle IX, VIII i VII. Es caracteritzen per una planta irregular i complexa centrada al voltant d’un pati central on al voltant hi trobavem les habitacions; sovint la cuina és reconeixible, i en alguns casos el fron s’ha pogut identificar. Entre aquest grup d’estances n’hi ha dues de molt interessants que es troben ben conservades, amb una sala circular amb un banc de pedra al voltant del perímetre i al centre una pica de pedra de gran grandària que probablement va ser utilitzada en rituals domèsticsl sobre el culte a l’aigua. També és interessant la cabana per a les reunions, que data del mateix període i que es caracteritza pel perímetre circular dins del qual hi ha un banc de pedra, mentre que les parets s’hi trobenn alguns petits nínxols.

 

http://terrasarda.cat/?p=4388

Powered by LifeType