Vivendes per a joves, Catalunya dependent i Josep Lluís Navarro

Publicat per fxsabate | 24 Set, 2007

    aquest dissabte passat 22 de setembre de 2007 a casa de Tere Cunillera a Bell-lloch d'Urgell

     

    Vivendes per a joves

    • La ministra de la vivenda Carme Chacon ha presentat aquesta passada setmana un ambiciós Pla de Vivenda per a joves. Vaig tenir el plaer dissabte passat de sentir-ho de la seva pròpia veu a Bell-lloch d'Urgell.

    • Aquí podeu veure un resum  d'aquest Pla que ràpidament s'ha intentat desqualificar sense èxit. No he entès mai com quan s'aproven mesures socials importants, de seguida son titllades d`electoralistes o de productores d`inflaccio.

    Allò que fa que Catalunya sigui molt dependent... o poc independent
    • M`he entretingut en llistar algunes qüestions que ens fan molt dependents a Catalunya i que són oblidades per molts als quals només interessa parlar de senyeres, de senyeres estel.lades singularment, de cases comunes del catalanisme o de referendums d`independencia. Estic convençut que no col.labora a la causa d'una Catalunya forta , mab veritable capacitat de decisió i, elque és més greu, no guanyem addictes a la causa. Més aviat al contrari, en perdem o en fem de contraris:   
      •  
        • 1 – Creure que hi ha en el món d’avui algun país totalment independent políticament

      • 2 – Pensar que de totes les independències, la independència política - avui ja impossible - és la més important

      • 3 - Imaginar que encara que això fos possible, s’hi podria arribar i fins i tot caminar sense cap trauma social.

      • 4 - Que les banderes - tant si són estel.lades com només barrades, com qualsevol altra - no signifiquen que un sigui més o menys de res. I quant més grans les banderes,  encara pitjor. Si més enlla de ser signes d`identitat, s`exhibeixen en contra  d`alguna altra o d`algú altre, comencen a ser inservibles i perjudicials per a la pàtria.

      • 5 – No  tenir clar que una nació petita i dependent com Catalunya en tants i tants aspectes, necessita eliminar de forma urgent les següents dependències:

      •  
        • d’infrastructures
        • d'aigua
        • de tractament de residus, nuclears els primers
        • d'investigació
        • d'energia i d'energia renovable especialment
        • de falta d'empreses i d'empresaris
        • de vicis que tenim arrelats els catalans: 

      • la droperia
      • a mediocritat,
      • l’egoisme
      • la falta d’altura de mires, 
      • la falta d`unitat en qüestions bàsiques 
      • creure que no tots els catalans som iguals. Aquesta és una dependència perillosa per als qui vivim al sud de Catalunya, però la tenen tant els del nord com nosaltres
      • falta d'esforç, comprensió i exigència alhora per superar la gran dependència de la nostra llengua en clara situació d’inferioritat.
      • pensar que mai no tenim la culpa de res i atribuir-la sempre als de fora.
      • 6 - Per últim, oblidar i ignorar que cal posar en marxa mesures i canviar actituds per superar totes aquestes dependències i vicis és la pitjor de totes les actituds possibles

       

      Josep Lluís Navarro

    • Josep Lluís Navarro, un gran servidor de Tarragona

    • Parlar de Josep Lluís Navarro en aquestes hores, quan he vist en el mateix camí on ha caigut el seu cos sense vida mentre esperàvem que arribés la jutgessa, és difícil, molt difícil.

    • Però quan una gran persona mor, sempre afirmo que no ho fa del tot sinó que roman en nosaltres tot el seu exemple. Doncs això penso en aquests moments. I l’exemple de Josep Lluís és l’altruisme, el treball pels altres, per la seva i nostra ciutat, per les seves entitats amb les quals va col·laborar.

    • El seu exemple era també l’ideal humanista que fonamentava la seva tasca, els valors cristians que defensava obertament, la tasca cívica  que desenvolupava en múltiples camps. Ara havia iniciat un compromís polític que l’il·lusionava. Veure’l aquests dies parlant de la seva nova feina a l’ajuntament, com es movia en el terreny difícil del Pla Urbanístic o de la façana marítima era tot un plaer i una garantia que les coses es farien bé, amb el màxim consens possible com ell deia. 

    • I un home que invitava a la participació sempre amb optimisme, a sumar, a no ser indiferent davant  tot el que passava al seu costat. 

    • No volem oblidar-lo. A Tarragona i a Catalunya, en aquests moments de la història plens d’egoisme, necessitem el seu exemple; precisem de la seva generositat per estendre-la.

    • I és que malgrat que ens deixa un llistó molt alt, no podem fer altra cosa que imitar-lo.

      publicat al Més Tarragona el 25 de setembre de 2007