Ara que tenim preparada la llista de bons propòsits per a l’any que ve; ara que ja veiem el nostre futur una mica més clar i estem convençuts de que amb el recordatori ben guardat a la butxaca ja som una mica millors; ara, seria el moment de pensar que uns metres més enllà de nosaltres hi ha més vides, la majoria de vegades, no tan afortunades. A tall de reflexió us proposo una situació que tothom pot experimentar, i no és un conte ni una faula.

L’altra dia vaig anar a parlar amb el director del banc, en aquest cas, la caixa. Com que el Sr. Director està sempre ocupat, entretens l’estona repassant l’ampli assortit de fulletons que pregonen les excel·lències de ser un bon client de l’entitat i, a més, et donen totes les facilitats per poder adquirir els estris i ginys més inversemblants sense sortir de la teva oficina, des de “Condueix amb classe” (Mercedes A180 CDI Elegance), fins a les teves vacances somiades; tot, pagat amb irrisòries quotes i en còmodes terminis.

Caixes i bancs s’assemblen cada cop més a una tómbola: sempre toca, si no una hipoteca una pilota. Per si encara no estàs prou content, et tenen preparada una tirallonga de regals, a qual més espaterrant, que més aviat sembla el catàleg d’uns grans magatzems. Per 5.150 punts, manta acrílica de pèl tipus visó, per 5.825 punts, sintonitzador TDT, per 1.750 punts, un magnífic tensiòmetre que et dirà si aquestes festes t’has atipat massa i t’ha pujat la tensió. I per als qui encara no aneu prou tips, per 2.850 punts un lot de Nadal on no hi falta cap beguda ni cap delicatessen i que us acabarà de posar el fetge a punt.

Només a l’última pàgina, i amb lletra petita, pots trobar altres opcions, diguem-ne més humanitzades. L’alternativa solidària als “punts estrella” que fins ara no has sabut què fer-ne, ja que a casa no t’hi caben més estris ni vols foteses o luxes que no faràs servir mai. Per proporcionar futur a 235 infants del carrer a Colòmbia 150 punts. Projecte educatiu a Anatapur de la Fundació Vicenç Ferrer, 150 punts. Compra d’una cuina eficient per a una família de Perú, 150 punts. Projecte de gestió de l’aigua potable a Etiòpia, 400 punts, i així anar seguint... Aquesta és la gran diferència. Perquè La Caixa és una metàfora exacta de la nostra manera de viure: Per als pobres, la xavalla que ens sobra a la butxaca.

Aquesta història real com la vida mateixa no és meva. La vaig escoltar l’altra nit a Catalunya Ràdio i no em vaig poder estar d’aixecar-me del llit i començar a escriure abans de que les meves neurones agafessin el son, o no se m’escapessin les paraules sense poder-les atrapar amb la punta dels dits.