El que no hem de fer es perdre la curiositat ni l’entusiasme per fer coses, crec que tu n'ets un bon exemple.

;D

Publicat per jaka 02 Nov 2008, 23:07

Tu també, Jaka, ets una lluitadora plena d'entusiasme.
Ptons!

Publicat per ramon 03 Nov 2008, 08:00

que encara ens queda molt per aprendre. I salut a tots dos en el vostre retrobament!

Publicat per Curosa 05 Nov 2008, 02:08

Oi que de tant en tant és bo retrobar-se, Curosa?
Petons!

Publicat per Ramon 05 Nov 2008, 14:14

Jo també crec que és positiva i necessària aquesta complicitat amb un mateix perquè en definitiva, qui tenim de més proper? És bo ser-hi amic i sentir que al cap dels anys encara li som fidels.

Publicat per dolors 05 Nov 2008, 18:15

Unes paraules ben certes, les teves, Dolors. No tenim ningú més proper (i sovint sense conèixer).

Publicat per ramon 05 Nov 2008, 19:45

El somriure dolç, com aquest, i la brillantor dels ulls, com aquí. Sempre, o casi :-)

Una abraçada!

(ei! ja se m'ha fet la boca aigua amb els rossinyols..! no saps pas com m'agraden!)

Publicat per marina 06 Nov 2008, 23:23

Hola Ramon, les i·lusions no s'han de perdre mai malgrat els camins no menin cap a on un voldria. El més important és viure la vida i acceptar el que vingui sigui del color que sigui sense defallir.
Una abraçada!!

Publicat per Violant 07 Nov 2008, 00:42

...gairebé sempre, Marina.
Doncs has de provar aquesta recepta i ja em diràs (i si en tens alguna altra de bolets també m'ho pots fer saber).
Ptons.

Publicat per ramon 07 Nov 2008, 07:57

Completament d'acord, Violant. La vida és la que és i s'ha de viure amb plenitud.
Ptons.

Publicat per ramon 07 Nov 2008, 08:01