Imponderables

02 Novembre, 2008 07:36
Publicat per aladern, general

Aquesta matinada, encara fosc, remenant antigues imatges he trobat la foto d’aquell noi que creia que tot era possible; que n’hi havia prou de desitjar qualsevol cosa –raonable- perquè tard o d’hora es fes realitat. Quants anys deuria tenir? Potser disset o divuit. Feia temps que ja portava pantalons llargs i es mirava les noies; ja que quan ell va començar a treballar, feia temps, encara els duia curts –els pantalons- i crec que tampoc no es mirava cap noia.
Aquesta matinada, encara fosc, no tinc gaire cosa més a fer que parlar amb ell. Pensava que avui sortiria a caminar (la intenció era anar als Ports) i he engegat l’ordinador per fer-li una ullada al meteocat: les previsions per avui són dolentíssimes, el radar meteorològic fa por només mirar-lo, fa hores que sento ploure i a estones el vent xiula de mala manera. Avui és imprudent sortir, i les imprudències ens les podem estalviar.
Avui els dos sabem que al llarg de la vida ens hem trobat de tot, que hem procurat viure tots els moments, els que han estat bons i també els que ho han estat menys. Hem decidit no oblidar els primers, els altres els anirem suportant de la millor manera possible. Avui sabem, ell i jo, que no tot és possible; que viure la vida també és trobar imponderables. I que, malgrat tot, mai no hem de deixar de desitjar.

10 Comentaris | 0 RetroenllaçOs