En el viatge
compartim el sarró
i el mapa antic.

Però al capdavall
cadascú fa un camí
que sols és seu.

Publicat per júlia 08 Jun 2006, 12:13

jo et segueixo... endavant i sort!

Publicat per Hanna_B 08 Jun 2006, 13:43

Preciós!!!!

Publicat per elur 08 Jun 2006, 15:52

Solcat d'amor
aplanarem el camí
fins a l'horitzó.

Publicat per Violant 08 Jun 2006, 20:26

I serà llavors,
entre les ombres d'un ble de silenci
on em donaré la volta...

ve algú?

Publicat per Jordi 08 Jun 2006, 20:43

Ramon, el haiku i la foto tot magnífic !!! Jo també t’acompanyo virtualment en el camí, físicament de moment no puc. :(

Publicat per jaka 08 Jun 2006, 20:44

Júlia, els teus haikús m'acompanyen molt bé, en el meu viatge. ;)
Gràcies!

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 21:02

Doncs... som-hi! Hanna_B

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 21:03

elur... :)))
què t'he de dir...?

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 21:04

Apa, Violant! tu també t'hi apuntes, eh?
Gràcies, guapa.

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 21:05

Jordi, tu vés-te girant, que potser trobaràs algú que et segueix...

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 21:07

Jaka, la intenció també compta!
T'has d'anar entrenant, dona.
Petons

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 21:08

Un camí ben dur... però tots els camins tenen la seva bellesa. Jo també vinc!

Publicat per Arare_ 08 Jun 2006, 21:36

Arare, els de la mar, de vegades també ho són, oi?
A més, recorda que al desert hi neixen flors amagades als ulls. No sé qui ho deia, això...
:))
http://desert.blocat.com/

Publicat per Ramon 08 Jun 2006, 22:36

Els camins pels quals l’amic busca son Amat són llargs, perillosos, poblats de consideracions, de sospirs i de plors, però il·luminats per l'amor.
R. Llull (lleugerament adaptat, i interpretable i modificable)

Publicat per pere 09 Jun 2006, 00:49

Caram, pere, tu sempre li saps trobar les paraules justes. Però no cal ser truculent, home! que tot plegat és més fàcil del que sembla. O no.

Publicat per Ramon 09 Jun 2006, 08:32

O no. Què és un camí sense companyia o que no espera trobar-la al final?

Publicat per pere 09 Jun 2006, 13:45

Pere, volia dir que el camí pot semblar fàcil però a vegades no ho és. Tot i que som nosaltres, molts cops, els que ens compliquem la vida.
I si et refereixes al meu camí i què espero trobar, millor no t'ho dic aquí, que ho llegeix massa gent.
:))

Publicat per Ramon 09 Jun 2006, 15:41

Quina boniquesa!

Publicat per JosepArnau 09 Jun 2006, 16:25

De veritat no t'han donat mai cap premi? O és que "ets algú important " i el que passa és que jo sóc una ignorant absoluta? (t'ho dic després d'haver llegit per enèssima vegada uns quants dels teus poemes)

Un petó de mar.

Publicat per Arare_ 10 Jun 2006, 01:16

Això és el que volíem dir llull i jo. I afegeixo que l'important dels camins sovint no és arribar sinó fer-los.
Ja saps que mai no se m'acudiria parlar d'intimitats als blocs, Ramon. A més, no és cap misteri, tots esperem trobar aquesta abstracció que s'anomena felicitat i que té tantes cares, algunes de les quals no sabem reconèixer i d'altres les menyspreem.

Publicat per pere 10 Jun 2006, 02:01

L'important SEMPRE és fer-lo, el camí, pere. Perquè, quan ja hem arribat, què som?
Les teves reflexions són profundes, pere, i això sempre és un reflex del nostre interior. No cal que t'ho digui, ja ho saps.

Publicat per Ramon 10 Jun 2006, 07:18

No, Arare, no hi ha cap misteri. Sóc la persona més anònima del món. I no m'han donat mai cap premi entre altres raons perquè mai no m'he presentat a cap. I no necessito fer-ho. Tinc tot el que estimo i el que més aprecio és la llibertat d'escriure.

Publicat per Ramon 10 Jun 2006, 07:23