MILMANDA. Antiga granja cistercenca – Vimbodí i Poblet

Posted by manelmar on 27 Abril, 2013 13:52

 

Entre Vimbodí i Poblet, a uns 2 km al Nord del monestir s'alça l'antiga granja cistercenca de Milmanda, que té els seus orígens en l’època romana, segons els vestigis que s’han trobat, probablement fou una antiga Vil·la Romana anomenada “Escupianda”.

La primera referència documental de Milmanda és de l'any 1148 i sembla ser que ja estava fortificada aleshores. L’any 1163 aquest mas fortificat passà a mans dels monjos del monestir de Poblet els quals hi bastiren una granja principalment agrícola i ramadera. Posteriorment, els abats van ordenar reedificar-lo i ampliar-lo en diverses ocasions (1316-1348 i 1564-83). Entre els anys 1316 i 1348, durant el període abacial de l'abat Ponç de Copons, es bastí la torre de defensa de l'entrada. A principis del segle XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.

Després de la desamortització  de 1835 passà a mans privades. Als padrons municipals de Vimbodí hi trobem sempre inscrita la mateixa família Molas des de 1905. Al darrer quart del segle XX l’edifici i les terres foren comprades pel celler Torres que actualment elabora excel·lents vins amb les vinyes dels seus voltants.

Al pati interior es pot apreciar un bonic empedrat

Vista de Milmanda des del camí del monestir de Poblet

 


MOLÍ DE VINYOLS – Montblanc

Posted by manelmar on 12 Abril, 2013 13:35

El molí de Vinyols fou un dels molins fariners importants de Montblanc. D’origen medieval, era propietat del castlà de la Vila. El trobem situat a la partida de Vinyols, entre el mas del Foraster i l’ermita de sant Josep. Al padró municipal de Montblanc de l’any 1889 encara hi havia empadronada una família en aquest molí.

Davant mateix del molí hi ha l’aljub de Vinyols construït en 1628 en unes terrenys donats pel castlà Carles Calders de Vilafranca. Aquesta gran bassa (30x65 m i 4 m. de fondària) s’omplia amb les aigües del torrent de la Vall, mitjançant una sèquia (encara es poden apreciar alguns trams de la conducció) i de la font de Vinyols. Des d’aquest aljub es regaven les hortes de Vinyols per hores segon el nombre de jornals de terra de regadiu de cada propietari. Havia un comissionat encarregat del repartiment de les aigües i del manteniment de l’aljub.

Damunt de la caseta de desaigües de la bassa podem trobar aquesta curiosa estela de pedra

MAS DE L’ORGANISTA – Montblanc

Posted by manelmar on 28 Març, 2013 10:01

El que queda del mas de l’Organista ho trobem a tocar mateix del sender que puja a l’ermita de Sant Joan pel camí del bosc del Gorrines. De fet a aquest mas també se’l coneix com a mas del Gorrines o de Buió.Aquest mas tenia la particularitat de tenir aigua corrent, ja que l’aigua de la font del mas del Buió brollava dins mateix de mas i era conduïda per un sèquia cap a dues basses de l’exterior, una per sota de l’altra.Un opuscle editat l’any 1927 ens aporta un escrit d’Antoni Palau i Dolcet titulat “La vespra de Sant Joan a Montblanc” on es pot llegir:Dels dos viaranys que emmenen a Sant Joan emprenguérem el que passa per prop del mas de l’Organista. Alguns tenien set i en aquell mas refrescaren. Donàrem una ullada a les habitacions, avui desertes, corprenent-nos aquella gran llar, un temps animada per les xerrameques de les vesprades d’hivern, i ara solitària, buida, trista...”El mas apareix com habitat en una relació de cases habitades del cens de població de 1900, però amb l’observació que feia poc que havia quedat deshabitat. En Ramon Cantó en el seu treball inèdit de la història de la Vila de Montblanc de 1894, hi fa esment al mas de l’Organista com a mas habitat. De fet al seu treball hi podem trobar una il·lustració del mas.El nom d’Organista sembla ser que tenia relació amb el fet que el seu propietari tocava l’orgue de Santa Maria.


La numeració dels masos

Posted by manelmar on 20 Febrer, 2013 13:50

Us heu fixat que en alguns masos o molins hi ha una rajola de ceràmica o terra cuita amb el numero del mas.

Mas d'en Llord (Espluga de Francolí)

Mas dels Torrents (Vimbodí i Poblet)

El masos doncs també entraren en l’organització territorial de pobles i entitats de població que comptà amb unes directrius, aprovades per Reial Ordre de 24 de febrer de 1860, i que comportà que tots estiguessin estructurats en places i carrers amb el seu corresponent nom, on tots els edificis (habitats o no) havien d’estar enumerats. Respecte a les entitats o masies disseminades, es determinà que es formés una numeració separada per a tots els edificis, seguint el criteri de dividir el terme municipal en quatre “quartels” o quadrants, mitjançant les línies dels quatre punts cardinals, prenen com a referència l’edifici de l’ajuntament del municipi.Per això també trobem en les façanes d’alguns masos rajoles amb el nom del “cuartel”.

 

Hi ha municipis, com és el cas concret de Solivella, que fins hi tot casetes de tros o pallisses tenen la seva rajola cuita amb el número i el nom del punt cardinal que els hi correspon.

Mas de Ponet (Montblanc)

Rajola del mas Nou (Prenafeta - Montblanc)


MAS DE COGUL – Vallverd (Sarral)

Posted by manelmar on 15 Febrer, 2013 09:48

Important mas de l’antic terme de Vallverd, agregat a Montbrió l’any 1880 i més tard a Sarral . El mas el trobem al costat dret de la carretera que baixa fins al nucli de Vallverd. Pel davant mateix del mas hi passa l’antic camí de Vallverd a Rocafort de Queralt i Conesa.Es tracta d’un mas de grans dimensions, constituït per diverses edificacions, entre les que destaca el mas pròpiament dit i una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. L'edifici principal correspon al mas. Conserva la major part de les seva estructura arquitectònica original. A la façana principal trobem una portalada d'arc de mig punt i quatre balconades. Davant de la façana principal del mas s'alça la capella amb un senzill campanar “d'espadanya”.


MAS DEL MOIX – Blancafort

Posted by manelmar on 28 Gener, 2013 13:12

Mas situat a la partida del terme de Blancafort de mateix nom, al costat de la carretera de Blancafort als Omells de na Gaia. Si prenem com a referència l’any 1411, gravat a la llinda de fusta del portal principal del mas, podem dir que es tracta d’un mas amb molta solera. De fet el mas conserva una arquitectura molt primitiva, amb sostres molt baixos.Adossat al mas hi ha construït un gran magatzem o corral.Al padró municipal de Blancafort de l’any 1867 hi consta empadronada una família amb els cognoms Moix, si bé al padró no surt el nom del mas, estan classificat com “afueras, cuartel Este”. Hi ha  testimonis que confirmen que aquest mas va estar habitat fins abans de la Guerra civil, si bé ho deuria ser esporàdicament, ja que no conten al padró municipal.


MAS DEL CELDONI – Forès

Posted by manelmar on 09 Gener, 2013 11:43

El mas del Celdoni conjuntament amb els masos del Duc i Sanahuja, foren els masos més importants del terme de Forès.

Aquest mas el trobem a tocar del terme de Solivella, hi ha una fita de terme al costat mateix de l’era del mas.

A la llinda de pedra de la portalada hi figura l’any 1810, i en una de les pedres dels muntants hi ha gravat l’any 1884 i unes inicials.El mas encara es conserva pràcticament amb la mateixa estructura. Té forn de pa i cups per guardar el vi. En unes dependencies annexes, actualment ensorrades, s’hi va trobat el peu de pedra d’una premsa amb data de 1790 que podia haver servit per les instal·lacions d’una fassina per obtenir aiguardent. No he pogut trobar cap dada documental que verifiqui l’existència de habitants permanents al mas. Només tinc informació oral que fa referència a la senyora Caterina de Solivella, una padrina que habitava el mas als anys vint del segle passat.  Als documents del nomenclàtor de 1860 els masos disseminats de Forès no apareixen amb el nom del mas, sinó que hi consta el nom dels propietaris, un d’ells era Joan Mateu, que he pogut confirmar com a propietari d’aquest mas.Al nomenclàtor hi figura com a “casa de labor” habitada i a 3,7 quilometres de distància del nucli de Forès.


Mas del Senyor – Solivella

Posted by manelmar on 10 Desembre, 2012 13:33

El mas del Senyor fou un del masos importants del terme de Solivella. Les restes dels edificis que encara es conserven així ens ho confirmen.Aquest mas deuria tenir els seus orígens en temps de la Senyoria dels Llorac de Solivella, igual que el molí del Caixes o del Senyor.El mas el trobem a la partida del terme anomenada “Els Masos”.De les seves restes encara es pot apreciar una paret del que deuria haver estat una torre o part fortificada del mas, fet que el compararia amb el molí del Senyor o del Caixes que també té una torre fortificada.

A pesar de la importància d’aquest mas no es troba cap família empadronada al llibres dels padrons municipals de Solivella. Només hi trobem referències de que el mas fora habitat, als documents del nomenclàtor de 1860.


Mas de la Llemana – Montblanc

Posted by manelmar on 04 Octubre, 2012 09:15

El mas esta situat a la mateixa serra Carbonaria, a prop de l’estret de la Riba, en una partida anomenada “Samuntà”, dins del terme municipal de Montblanc.

El mas de la Llemana és més conegut pels veïns de Vilaverd que pels de Montblanc, ja que la seva ubicació és més propera a la població de Vilaverd.

 

Es tracta d’un mas de muntanya, de difícil accés i allunyat de tot arreu. Actualment esta en estat ruïnós. L’edifici era de planta baixa i un pis, amb algunes edificacions auxiliars. Encara es conserva un cup de vi que comunica amb una galeria amb volta de canó, feta tota amb pedra seca. L’existència d’aquesta galeria a la part baixa del cup, fa suposar que anteriorment a d’utilització com a cup de vi, hagués pogut ser un pou de gel.  

L’any 1937 encara hi figura una família de 4 membres inscrita al padró municipal de Montblanc.


MAS GARRIGA – Prenafeta (Montblanc)

Posted by manelmar on 28 Desembre, 2011 09:11

El mas Garriga és un més dels molts masos abandonats i semi derruïts que trobem a la comarca.

Com la major part dels masos, aquest tenia el seu propi forn de pa i cups de vi.

És una llàstima veure com els estàndards de la vida rural van caient. Primer són les teules que volen per fortes ventades, després les goteres de la pluja, el pes de la neu i mica a mica aquella robusta construcció inicia un procés cap a la seva desaparició.


Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.


Recentment

Arxius

Subscripció