Manel Martínez

Al terme municipal de Forès, molt a prop del terme de Sarral, hi podem trobar les restes del mas Sanahuja. Es tracta d'un "Mas Torre", poc habitual per les nostres contrades. La torre encara es troba en bon estat de conservació, no així la resta del mas, si bé encara es poden apreciar esplèndides arcades i mostres del senyoriu d'aquest mas. Les característiques constructives fan indicar de que es tracta d'un mas medieval, si bé no es pot apreciar cap data gravada.

De moment no he pogut trobar cap dada sobre aquest mas i agrairia molt que si algú té algun tipus d'informació me la fes arribar. Correu electrònic: manelmar@tinet.cat

Entrada al primer pis de la Torre

El mas d’en Gassol el trobem avui dia en una situació molt deplorable, en un estat ruïnós. Dia a dia es va ensorrant. La primavera passada vaig fer unes fotografies de la galeria del mas i aquesta primavera al tornar a fer noves fotografies he vist com la major part de la galeria s’ha ensorrat. Una veritable llàstima.

Aquest mas de Gassol té una llarga història i arriba a ser el mas més important de la Baronia de Prenafeta. En la segona meitat del segle XVI, el mas Foguet, entre els masos de Prenafeta, era el que tenia una major extensió de terreny, gairebé triplicava en extensió el segon més gran, que era el mas d’en Sabater, sense comptar l’extensió de terrenys corresponent al mas d’en Besant el qual s’incloïa en el mas Sabater. Així, el mas Foguet posseïa quatre-cents jornals de terra.

Al  darrer quart del segle XIV se’n deia mas de Foguet, i així fou fins al primer quart del segle XVIII que fou venut i s’anomena mas d’en Sabater. Aleshores a Prenafeta existien dos masos amb el mateix nom, ja que l’actual mas de la Sabatera també era anomenat amb el nom de mas Sabater.

Fou cap a l’any 1789 quan en Josep Gassol i Alsamora de Valls es casà amb Justa Sabater i Rubinat de Prenafeta, filla de Thedeo Sabater, i el mas adquirir el nom de mas Gassol amb el que se’l coneix en l’actualitat. per després anomenar-se mas d’en Gassol.

 Fotografia feta la primavera de 2010

Fotografia feta la primavera 2011. La galeria del mas ja es troba ensorrada.

El mas de la Salut està situat al terme de Vimbodí i Poblet, molt proper al mas de Dalt. Fou restaurat recentment i fa pocs anys el seu entorn va patir un incendi forestal que no va arribar a afectar al mas.

El mas d'en Xup el trobarem al costat mateix de l'antic camí que va de Blancafort a Senan. És un dels masos més espectaculars de la Conca de Barberà. L'any 1558 ja es anomenat un mas en aquella partida de terra. L'any 1787 es construí una capella adossada al mas que encara es conserva. El mas d'en Xup compta amb una alta torre, dues galeries i dos rellotges de sol, així com un baluard que tanca el mas.

Davant mateix del mas d'en Xup (L'Espluga de Francolí) trobem el mas d'en Guivernau de 1791 (data de la llinda). Aquest més que un mas era un corral de bestiar amb un conjunt d'arcades de pedra d'una gran bellesa.

Aquí veiem el mas de la Llana al terme de Vallclara. Molt a prop seu hi ha un altre mas de Vallclara de molta anomenada: el mas d'Anglès. Aquests dos masos es troben a tocar del terme municipal de Vimbodí i Poblet on també trobem masos propers com el mas de Moragues, mas de la Salut, mas de Dalt, mas de Baix, mas del Carreras, mas del Huguet, si bé alguns d'ells avui ja poca empremta queda. Tot aquest conjunt de masos eren habitats, no pas tants anys enrere. Ben segur que entre els habitants de tots aquests masos deuria haver molta germanor.

Al mas de la Llana encara es conserven els cups pel vi i el forn de pa. També hi va haver una bòbila, on es fabricaven teules, rajoles i altres materials.

Mas de la Cova del Foresos, situat al terme de Vimbodí i Poblet. La data esculpida a la dovella de la portalada principal del mas és de 1801. Sota d’aquest mas hi havia existit l’antic mas de la Cova, que era un mas balmat, ja que aprofitava una gran balma com a part posterior del mas. Encara es poden observar els forats on estaven encastats el cairons de fusta que deurien aguantar la teulada de l’antic mas. L’actual mas encara és habitable i te baluards pel davant i darrera. A la façana orientada a migdia conserva un rellotge de sol.

Fotografies de les restes de l'antic mas de la Cova.

El mas de Dalt el trobarem al terme municipal de Vimbodí i Poblet. És un del masos senyorials de la Conca i un dels més antics, possiblement d'origen medieval. Al segle XVIII era propietat de la famíia Estrade. De les característiques constructives en podem destacar la seva galeria amb arcs d'estil àrab,també compta amb un baluard que tanca el mas per la seva façana principal, on encara es conserva un rellotge de sol. El mas té tres plantes i ha estat reformat en els darrers anys. Al seu interior també hi havia una petita capella.

El mas Nou es troba a la pedania de Prenafeta, terme municipal de Montblanc. La data de la llinda de la porta principal és de 1801. Molt a prop hi ha el mas Vell.