Erdrag

Un món, una promesa

erdrag | 01 Agost, 2007 16:50

Avui, 1 d'agost de 2007 fa tot just 100 anys del primer dia del primer campament escolta a l'illa de Brownsea, és a dir: avui l'escoltisme mundial celebra el seu centenari.
Han estat 100 anys molt diferents, 100 anys en que ha costat desfer-se (encara no s'ha aconseguit pas a la majoria d'indrets) de l'aparença de moviment militar, de la imatge tòpica de les pel·lícules americanes de "boy scouts", però tot això ja és història. L'escoltisme ja és avui un moviment d'infants i joves que lluiten per viure en un món millor, que estan compromesos amb la societat i que viuen a partir d'uns valors no gaire comuns, per desgràcia, en aquesta societat.

D'escolta no se'n neix pas, però sí que se'n mor. Per l'escoltisme hi passen moltíssimes persones, desgraciadament algunes tan sols hi passen (algunes hi passen durant molts anys, però no s'hi queden pas) però moltes s'hi queden de per vida. Ser escolta no és pas anar d'excursió i fer quelcom els dissabtes quan ets petit i portar-hi els nens de més gran. Ser escolta és una manera de viure, un projecte de vida, una forma de ser i d'ensenyar a ser.
És per aquest motiu que afirmo rotudament i als 4 vents que jo sóc escolta i que espero ser-ho durant tota la vida.

Avui Reus s'ha llevat amb forces símbols escoltes. En moltes places i carrers de la ciutat (començant pel Mercadal) hi onegen senyeres i estelades juntament amb fulards escoltes. Jo, no me n'he pogut estar, també he penjat la meva estelada i el meu fulard. I, he trobat molt encertat l'associació d'ambdós símbols, ja que crec que van totalment lligats, ja que jo no puc concebre l'escoltisme sense la defensa, entre d'altres, de les llibertats individuals i nacionals (aquí i arreu del món), i no puc concebre la defensa d'un país socialment just i nacionalment lliure sense els valors de l'escoltisme.

Entrant ja en un terreny potser més polèmic, no puc concebre l'escoltisme sense una implicació 100% dins la societat, sense una implicació i crítica política, sense posicionar-se sobre tot el que passa, sense debatre, implicar-se, treballar per la societat. Aquesta és la gran diferència amb d'altres moviments d'educació en el lleure, juntament amb el sistema pedagògic de l'educació en l'acció, del treball per projectes autorealitzats pels propis infants i joves.

A nivell personal, com que l'escoltisme és molt més que aquestes idees, sinó que en l'escoltisme, com en tot, hi ha persones, i les persones sovint es cansen, sovint necessiten canviar d'aires, sovint es senten a gust en un grup i sovint no s'hi senten bé. Sovint les persones topen amb d'altres persones i es produeixen problemes i com he dit abans, hi ha persones que estan de pas per l'escoltisme i no entenen l'essència real de l'escoltisme i la implicació d'aquest en la societat. Per tot això, aquest curs no he participat de la dinàmica d'un agrupament escolta, i dubto que ho faci el curs vinent, però espero poder col·laborar amb el meu moviment escolta des d'altres àmbits.

Visca l'escoltisme!