El govern municipal de Valls ha decidit retocar salaris dels càrrecs públics de la ciutat i dels treballadors municipals. No ha estat una decisió autònoma, sinó una decisió imposada. Fins ara, el govern s'havia oposat a la petició de l'oposició, sobretot d'Esquerra Republicana de Catalunya, de retocar a la baixa els salaris dels càrrecs electes i del personal de confiança. En cap moment esparlava dels treballadors municipals. La petició anava encaminada als salaris més alts que són precisament les persones a les que he fet referència. El govern municipal, CiU i PSC, sempre s'hi havien mostrat contraris. Ara ho han hagut de fer obligats pel decret del govern espanyol. I ara es queixen que se'ls imposi una mesura com aquesta. 

A l'Ajuntament de Valls hi ha cinc regidors que tenen dedicació exclusiva  i plena. O sigui, que cobren per treballar a temps complet per l'Ajuntament. El salari més baix d'aquests cinc regidors supera els 42 mil euros l'any. El més alt és el de l'alcalde que supera els 73 mil euros anuals. A casa meva, amb dos sous, no arribem conjuntament a cobrar el que cobra el regidor més barat amb dedicació exclusiva. Per tant, des del meu punt de vista, aquests regidors no estan gens mal pagats. Al contrari. 

A part d'aquests salaris, hi ha unes assignacions que van des dels 300 als 400 euros per assistència a plens, juntes de govern, etc. No està malament, tampoc. Jo que acostumo a anar a força reunions no cobro cap extra per això. Per tant, els nostres impostos es destinen en bona part a aquestes coses. Jo no dic pas que no s'hagi de retribuir la feina dels senyors i senyores regidors i regidores, però no sé si aquests preus són preus de mercat. Vaja, sí que ho sé, és una manera de dir. 

A part d'això, amb els nostres impostos, els vallencs, paguem set persones més que s'aixopluguen sota el que anomenem càrrecs eventuals i de confiança. El que menys cobra ho fa per més de 37 mil euros anuals. Tampoc està malament. Dues persones i  mitja d'aquests set es reparteixen 160 mil euros anuals. La mitja és perquè deu treballar a mitja jornada. I una d'aquestes set en cobra 40 mil per dos dies la setmana i no es veurà afectada per la reducció del 5% que els pertoca perquè està contractada mitjançant un contracte mercantil.

Bé, el decret governamental espanyol obliga l'ajuntament a fer alguna cosa i aquest, el govern minicipal se'n queixa. Clar, quan van poder actuar fent ús de l'autonomia municipal no ho van fer i acusaven l'oposició de fer demagògia. Ara apel·len a l'autonomia municipal. O sigui, que no fan aquesta reducció gens convençuts, la fan perquè se'ls imposa. 

L'oposició també demanava de fa temps que es reduïssin els càrrecs eventuals i de confiança. D'això no res. Els disset regidors del govern municipal podrien fer molta feina, però es fixa la capacitat de treball en els cinc regidors i els set càrrecs de confiança. Si volguessin podrien estalviar molts diners encara treient suc dels 12 regidors que encara queden al govern. Però!

La crisi va esclatar el segon trimestre del 2008 i ben pocs semblava que la van veure venir i molts encara la negaven quan ja la teníem aquí. Hem tingut gairebé dos anys per a actuar, però seembla que la tàctica Zapatero donva resultat, negant l'evidència pensaven que la crisi passaria de llarg. I no, la crisi s'ha instal·lat entre nosaltres de forma duradora. Hem tingut temps per a actuar autònomament, però ningú no ho ha volgut fer. Quan el govern espanyol ja no ha pogut negar l'evidència, ha actuat, tard i malament. Més preocupat per a acontentar els mercats internacionals que no pas per resoldre el nostre problema, ja ho he exposat en un anterior apunt. Volem ser autònoms i asimètrics, però no ho practiquem. Ara ens emprenyem perquè ens imposen les seves receptes. 

Potser és simptomàtic que el club Bilderberg, compost per desvergonyits que no amaguen que remenen els fils de la política i l'economia mundial, es reuneixi al nostre país, concretament a Sitges. No em cap al cap que donguem aixopluc a un club privat posant-los a disposició tot l'entremat de seguretat pública, mossos, i el que calgui. Deu ser perquè no ens quedi cap dubte que realment dominen el món. El Zapatero i en Montilla, segons ens diuen, passaran a fer el besamans, un acte de vassallatge en tota regla.

Bé, doncs, el govern municipal, com deia, ha pres alguna mesura a desgrat, però sense escoltar les veus que posen de manifest que caldria fer algunes altres actuacions, com disminuir càrrecs de confiança, per exemple. Mai l'Ajuntament de Valls no n'havia tingut tants. Clar que amb un govern tan nombrós cal acontentar i satisfer molts interessos. I nosaltres anar pagant. No ve d'un. Això és insostenible.

Amb sous rebaixats els nostres representants polítics seguiran cobrant uns diners que difícilment cobrarien en una empresa privada. Seguiran cobrant cadascun més del que moltes famílies ingressen treballant els dos cònjuges. Espero que ningú tingui la temptació de defensar els llocs i els sous per la seva interinitat. Avui tots som interins a les nostres feines. Però els entenc. Els ciutadans seguim bevent a galet davant totes aquestes coses. Poders polítics, econòmics, financers, clubs Bilderbergs, G8, G20, i seguim-li fotent. Potser encara ens mereixem més garrot. Diuen que un altre món és possible, em sembla que no pas en aquest món. Potser en una altra vida, qui sap. Mentrestant, si hem de seguir bebent a galet, ja que estem en setmana de Patum que ens hi posin una mica de barreja, ja sabeu, la beguda bergadana que es compon d'anís i moscatell. Així seguirem sent pobrets, però això sí, alegrets.