Avui he estat sentint el conseller d'Educació de Catalunya, l'honorable senyor Ernest Maragall, comentant els resultats de les proves que es fan als alumnes de sisè de primària per a avaluar el seus coneixements al final de l'ensenyament primari obligatori. Ha comentat vàries coses però la més important, des del meu punt de vista, és la que fa referència a les deficiències detectades pel què fa a les habilitats lecto-escriptores dels nostres fills. Aquesta observació no em ve de nou i l'he assenyalat més d'una vegada com una mancança molt important que jo mateix he observat en l'educació de la nostra mainada. O sigui que les paraules del conseller no m'és cap sorpresa. Més aviat el contrari. És la confirmació i constatació d'un fet que fàcilment podem observar en la mainada del nostre país. Bé, en la maminada i no tan mainada. Jo diria que aquesta deficiència no és pas nova. Fa ja molts i molts anys que es produeix. Només cal estar atent i escoltar les converses dels nostres joves. Les seves aparicions a la ràdio o a la televisió. Aquesta deficiència s'arrossega pràcticament tota la vida. Molts dels nostres universitaris també en fan gala. Per aquests joves que arrosseguen aquestes deficiències els serà molt difícil al llarg de la seva vida d'adquirir aquestes habilitats que el nostres sistema educatiu no els va saber donar a l'edat adequada. El fenomen no és exclusiu de Catalunya. Cada dia podem veure joves espanyols en els mitjans de comunicació amb la mateixa deficiència. (Segueix)
El constitucional ha acabat la seva reunió sense resultat conegut. Alguns diuen que l'estratègia catalana ha donat el seu fruit en haver ajornat novament una sentència. Particularment penso que això no és cap estratègia avantatjosa. Més aviat els partits catalans semblen més preocupats per no tenir una sentència que els contamini les seves campanyes electorals. Aquesta estratègia però només serveix als seus interessos, al país no l'afecta el quan, sinó el què. Jo penso que el tribunal sentenciarà com sigui abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. Saben que la immediatesa de les eleccions fa més difícil una resposta política unitària. Ens coneixen prou bé. I no deixaran d'aprofitar-la. Ens segueixen faltant líders clarividents i que sàpiguen recollir les ànsies de llibertat de bona part de la ciutadania. Tampoc en sabran. Ja hem vist com ha anat la tramitació de la ILP per a la convocatòria d'un referèndum per a la independència convocat pel nostre parlament. CiU l'ha aprovat sabent i esperant que el govern espanyol la freni. Els interessa més que s'evidenciï la dependència de la nostra llei de consultes que no pas fer un referèndum de debò que no volen. Els interessa més desgastar el govern català que no pas que poguem decidir sobre la nostra sobirania. (Segueix)
