Avui volia parlar de moltes coses però només en parlaré de dues que m'han deixat espaterrat, meravellat. Hom pot quedar meravellat en un sentit positiu o bé en sentit negatiu. Avui, ara, em meravello de les dues maneres. Comencem per la part positiva.

El Barça. És una meravella veure jugar aquest grapat de nois. En el moment més important de la temporada, el Barça recupera el to habitual de l'equip que fa bon joc, acompanyat de l'esperit ambiciós d'aquest equip. La conjunció de l'esperit d'equip amb la vàlua individual dels seus components el fa imbatible. El Barça pot perdre partits, sí, però la felicitat i el gaudi que ofereix als seus seguidors fa que el resultat quedi, gairebé, en segon pla. Impressionant. No sé si enguany guanyarem algun títol, jo espero que sí, però a hores d'ara penso que això serà més una conseqüència que no pas un objectiu. Fruint el moment arribarem on hem d'arribar, però ho farem sense ànsia, que no vol dir sense ganes.

El millor jugador està acompanyat de molts altres millors jugadors en la seva posició i tots plegats, jugui qui jugui, donen personalitat a aquest equip únic, inigualable, un conjunt que està a l'alçada de les individualitats. Sembla fàcil, però no ho és. Amb ells, un entrenador que no disminueix aquesta grandesa. I prefereixo no allargar-me. No és un partit, és una etapa llarga, amb fluctuacions, però com els bons vins, l'equip té un pòsit que li dóna personalitat diferencial, que és el que a la vida dóna valor afegit a les coses, a les persones, als col·lectius. Aquesta etapa em fa pensar en el meu pare, culer de socarrel, que no ha pogut viure aquesta era pletòrica que l'hagués fet molt feliç. Però els valors positius de l'esport triomfen amb aquest equip. Esperem gaudir-ho dia a dia i per força temps.

L'altre fet que avui em meravella negativament és tot el que està aflorant amb l'aixecament i publicitat del sumari del cas gurtel. Penso que de confirmar-se tot el que conté els cinquanta mil folis de la instrucció, que no m'he llegit, aquest cas passarà als annals de la història de la corrupció política. Els casos de corrupció viscuts a Espanya fins al moment sembla que quedaran empetitits davant aquest afer. Ni els millors anys de corrupció dels governs socialistes podran fer ombra a la capacitat de corrupció dels membres del partit popular i el seu entorn que seran jutjats en aquest cas. Ni el cèlebre director general de la guàrdia civil que va fugir cap a Laos els pot fer ombra.

M'atreviria a dir que en un país democràtic normal un partit com el PP no sobreviuria davant la magnitud de la tragèdia. El fotut del cas és que el mal que aquest cas farà al sistema democràtic en general serà impredictible. Malgrat això, com que l'estat al que pertanyem no és un estat gaire normal, el PP sobreviurà i, malgrat tot, és capaç de seguir guanyant eleccions com fa al País Valencià, Galícia o Madrid. I és que, malgrat queixar-se de tot i per tot, els espanyols semblen immunitzats davant els casos de corrupció política que alguns partits semblen entestats a oferir.

A mi em sembla increïble com es pot tramar una xarxa de corrupció com aquesta sense que ningú se n'adoni, sense que als autors no els caigui la cara de vergonya i alguns d'ells es segueixin mantenint al capdavant d'algunes institucions sense plegar al dia següent d'haver-se fet públic. La corrupció individual és la manifestació de la irrefrenable ànsia de poder, riqueses, de les persones. Ànsia que no s'atura davant de res. Però aprofitar-se de les institucions que tenen com a objectiu servir la ciutadania i la societat en general per a satisfer les apetències personals és ignominiós.

Tant de bo arribem a conèixer tots i cadascun dels delinqüents, es diguin Millet, Bárcenas, Matas, etc. Seria bo que alguns responsables polítics de primera fila assumissin les responsabilitats que els pertoquen, ni que siguin responsabilitats indirectes. Però tinc poques esperances que algú tingui la dignitat d'assumir-les.

Bé, no em vull allargar més sobre tot això perquè diria coses que prefereixo estalviar-me. Em vull quedar amb el Barça, amb les alegries que ens dóna, amb els valors que tansmet. Tant de bo la majoria de la gent se'ls faci seus, encara que no siguin culers. Tots i totes hi sortiríem guanyant.