Doncs, ja està, adéu a la Champions d'enguany. Era una de les possibilitats. L'any que ve hi tornarem, ho tenim assegurat. Ha estat un partit estrany. Jo l'he viscut, també, d'una forma estranya. Parlava en l'apunt anterior que l'Inter posaria totes les seves armes damunt el terreny de joc. Les ha posat i ha vençut, no el partit, però sí l'eliminatòria. El Barça ho ha intentat. La idea del futbol del Barça és la nostra. Creació, espectacle, enginy. Aquesta és la voluntat. La voluntat, però, a vegades no és suficient. Una defensa ordenada, un futbol que no ens agrada, que implica una renúncia a intentar el futbol que ens agrada, també pot ser eficient. Però no és el nostre futbol. Tant si Mourinho ens cau simpàtic, com si no, hem de felicitar l'Inter. Qui guanya al Barça, qui ens elimina, ha de ser felicitat.
Nosaltres no hem de renunciar al nostre futbol, la majoria de vegades ens donarà la victòria, així ha estat durant força temps. I així continuarà essent. Si som fidels als nostres principis, als nostres valors, els èxits tornaran. El cap de setmana que ve ja. Avui anirem a dormir tristos, és clar, és natural. Però demà tornarà a sortir el sol i tornarem a mirar endavant. Si ho fem així, donarem un exemple de maduresa. De gent que accepta el joc i totes les seves possibilitats. Guanyar, perdre, és important, molt important, però ho és tot? No ho sé. Jo sé el que jo sento. Orgull, orgull malgrat l'eliminació. Orgull ben portat. Això ens fa grans, molt grans. Felicitats, doncs, Inter, el vostre futbol ha donat resultat, però, jo estic orgullós, molt orgullós del meu equip i no és un orgull fingit. És sincer. I ara a lluitar per la lliga. El cap ben alt i amunt. Aquest fracàs no ennuvola res, el nostre estil ens donarà, segur, altres èxits esportius i altres èxits com a club. Dissabte pit i amunt.
