S'ha jugat un altre derbi entre Espanyol i Barça i res no ha canviat respecte els darrers anys. Com ja és costum, l'Espanyol sembla un altre quan juga contra el seu ex-rival ciutadà, perquè ara suposo que ja no és un equip barceloní sinó que l'hem de considerar un equip conellanenc. Com deia, a l'Espanyol no hi ha ningú que el motivi tant com el Barça. Els dies que juga contra els culers els de Cornellà es transformen. Deixen de ser aquell equip gris de tota la temporada i es converteix en un equip numantí, capaç de treure el que no treu davant altres rivals. No hi tinc res a dir contra això. El que m'estranya és que no tregui aquest nervi durant tota la temporada, sinó que només el reservi per jugar contra el Barça. Aquesta mentalitat és la que els fa patir bona part de la temporada per assegurar-se any rere any la salvació a la primera categoria. Potser els convindria un canvi de mentalitat, penso que els seria positiu. Però les mentalitats no es canvien fàcilment i any rere any ens demostren que segueixen atrapats en el passat. Recorden una mica el munt d'anys en què el Barça només pensava en el Madrid i així anava perdent lliga rere lliga. (Segueix)