Qui m'havia de dir a mi que alguna vegada faria un titular com aquest. Si algú m'hagués dit que en alguna ocasió el senyor Aznar i jo estaríem d'acord, hauria cregut que em volien aixecar la camisa. Doncs sí, l'actual estat de les autonomies és inviable. La llàstima és que hagin tardat trenta anys a adonar-se'n. I la hipocresia és que si existeixen 17 autonomies a Espanya és perquè els espanyols ho van voler. Volien transformar les regions espanyoles en autonomies per privar que existissin dues nacions autònomes dins l'estat espanyol. Exeptuant Catalunya i Euskal Herria ningú més els ho demanava. De sobte, quinze regions espanyoles es van trobar que eren autònomes sense haver-ho desitjat en cap moment. El problema és que darrere les paraules de l'Aznar hi torna a haver gat amagat. El que realment vol l'Aznar és acabar amb Catalunya i Euskadi. Com que no s'atreveix a dir-ho, torna a generalitzar, ara vol retirar el cafè que van repartir per tothom, tant al que en volia, com al que no.

La cosa és ben fàcil. Només caldria retornar a finals dels vuitanta i fer el que no es va fer llavors. Renegociar el model espanyol amb tres entitats, màxim quatre, i s'ha acabat. L'Espanya estricte i tres nacions amb el grau d'autonomia que els seus respectius pobles volen. Però no és això el que vol l'Azanar. El que vol és liquidar dues nacions com Catalunya i Euskadi. Per tant, estant d'acord amb el seu enunciat, no hi estic en el seu objectiu. És una proposta trampa. Aznar expressa l'ànima de la majoria d'espanyols, una ànima jacobina. Després d'haver predicat durant trenta anys que el model espanyol era exemplar, ara se'n desdiuen. Pensen que s'ha anat massa lluny. En el fons, és veritat. La majoria de regions espanyoles se'ls en fot la seva autonomia. La van acceptar perquè sabien que era la manera de fotre a catalans i bascos. Però en el fons, no la volen. 

L'Aznar també diu una altra cosa assenyada. Tenir disset autonomies que es dediquen a fer el mateix és absurd. El que no quadra en el seu discurs és que a continuació rebutgi l'assimetria del model. Si els partits polítics espanyols i els tribunals constitucionals o suprems ens deixessin tranquils, tindríem graus d'autonomia diversos. Però la santa Constitució serveix per a impedir un model així. L'embestida espanyola contra els drets dels catalans i bascos no s'ha acabat, doncs. Caldrà que ho tinguem present. La batalla continua i ells esperen guanyar-la. I nosaltres?