No sé si hi ha algú que s'hagi sorprès per l'enrenou que ha causat l'ús limitat de les llengües de l'estat al Senat. Per descomptat que a mi gens. El que m'hauria estranyat és que no s'hagués produït l'esquinçament de vestidures que hem pogut veure. El desvergonyiment segueix essent la tònica dels que defensen l'Espanya real, l'única possible, l'espanyola, o sigui, la castellana. I per més que volguem girar la realitat del dret i del revés, la realitat és la que és. La realitat és que els que parlem una llengua que no sigui la castellana som uns proscrits a Espanya. És lloable l'esforç d'alguns que encara aspiren a transformar Espanya, però és del tot inútil.Espanya no vol canviar, més aviat la majoria pensen que ha canviat massa i la volen retornar a la seva tradició més autèntica. (Segueix)