Ja ha arribat el dia. El Barça afronta avui un dels seus reptes. És un més dins el recorregut exitós dels darrers anys, però en aquests moments, avui, és el més important. Als que ja tenim una certa edat, l'etapa actual del Barça, la dels darrers anys, és de les millors de les que la nostra generació ha viscut. Per als més joves l'etapa actual és, sens dubte, la més exitosa. De fet, només han viscut èxits. Quan la vida es sargeix d'èxit rere èxit, hom no té referents del fracàs. Això és un risc. Per mi, com per tants d'altres, la història culer està bastida de fracassos importants, d'anhels no assolits. Vist des d'aquest punt de vista, podria dir que estem vacunats contra el fracàs. Tenim els anticossos per a processar-lo i assumir-lo. Pels que no en tenen l'experiència la cosa els pot resultar una incògnita, si més no. 

No estic assumint que el Barça no passi l'eliminatòria d'avui, no. Més aviat sóc optimista. Crec en el potencial del nostre equip. Més que creure-hi, diria que l'hem experimentat. Però som davant noranta minuts de partit que tindran com a resultat una eufòria desfermada o una desil·lusió que per mi seria momentània. Un fracàs avui no em podria esborrar els èxits compartits en els darrers anys, ni em faria oblidar que res no s'acaba avui, els reptes continuaran demà. La tristor del moment, doncs, passaria de llarg. Se n'aniria tal com hauria vingut. 

Penso que aquesta hauria de ser la idea amb la que avui hem d'afrontar l'eliminatòria amb l'Inter. Afegiria, a més, que no ens hauríem d'entretenir-nos amb l'Inter. Ells, com nosaltres,  tenen dret a imaginar que és possible per ells jugar la final. i hauran de posar totes les seves armes en joc. En aquest sentit, la meva confiança és plena. Si nosaltres hi posem totes les nostres, no dubto que la feina tindrà resultats positius. Per tant, oblidem-nos de Mourinyos i altres succedanis que no siguin reforçar l'equip de Guardiola perquè desplegui tot el seu potencial. Si ho fem així i no ens en sortim, no passa res. Caldrà assumir que o no hem estat prou fins, o que no ha estat suficient per capgirar l'eliminatòria, o que el rival ha estat a l'alçada de l'esdeveniment. L'endemà el sol tornarà a brillar i haurem d'encarar els nous reptes. No sóc il·lús, una possible eliminació ens pot deixar una mica tocats, però només això. 

La vida és un anar endavant i enrere. El que no hem de permetre mai és que un pas enrere no ens privi de reprendre el camí. I avui, a diferència d'altres èpoques que els culers hem viscut, tenim els elements objectius per seguir. Ànims, doncs, podem fer-ho malgrat les dificultats. Jo avui em vestiré de culer a casa per viure el que espero que sigui un gran espectacle ple d'emoció i sensacions. Amb la il·lusió que els déus i els jugadors (i l'àrbitre) ens siguin propicis.