La senyora Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya, ha estat vilment atacada en la seva dignitat com a persona i com a professional del periodisme. L'autor de les diatribes contra la senyora Terribas ha estat un càrrec municipal socialista que les ha fet públiques a través, sembla, del seu blog. El senyor en qüestió, per dir-ne d'alguna manera, és president de l'Institut Metropolità del Taxi. El seu nom Miguel Ángel Martín.
Els insults de l'esmentat personatge són d'un mal gust estrepitós. Denoten un masclisme exhultant i una falta d'ètica personal espaterrant. El personatge en qüestió ja s'ha retractat, però, des del meu punt de vista, no n'hi ha prou. Un personatge públic com aquest no pot ocupar un càrrec públic en cap mena d'administració. S'ha retractat, sí, però no és suficient. Cal acceptar-li les disculpes públiques, però una persona que utilitza un llenguatge com el que ha usat a través d'un mitjà públic i per escrit ha de plegar o ha de ser cessat. Si tingués dignitat, ell o qui el mana, ho faria d'immediat.
No es pot escriure com qui parla en una conversa de carrer o de bar. Menys una persona a qui se li suposa una certa preparació cultural per a ocupar un càrrec de servei públic a l'administració. Mostraria una certa dignitat si la iniciativa de plegar sorgís d'ell mateix, però si ell no ho fa, algú altre ha de mostrar aquesta dignitat. Algú que escriu coses com que una altra persona està "mal follada", que és "mala persona", "tendenciosa" o "cínica", o no està gairebé del cap o no mereix estar on està.
Tothom coneix la senyora Terribas. El seu estil d'entrevistadora és incisiu, agressiu, sembla que s'hagi de menjar a l'entrevistat, sí. Però d'aquí a afirmar el que aquest senyor ha afirmat, hi ha un abisme. Si el nostre país no vol donar més símptomes de malaltia, aquest senyor ha de plegar. És el mínim que pot fer.
