Avui dia, qui més qui menys, té la sensació que al llarg del dia falten hores per poder fer tot el que voldríem. En algunes ocasions són sensacions, en d'altres sí que sembla que ens manca alguna hora més. Pot ser que concentrem massa coses per fer en un mateix dia, pot ser que no sapiguem organitzar massa el nostre temps. Això ens passa als adults, però també s'hi troben els nostres fills.
Quan nosaltres érem petits no teníem aquesta pressió del temps damunt nostre. No teníem tantes activitats extraescolars i féiem una vida menys estressada i amb molta vida al carrer. No teníem, tampoc, tants béns materials, electrònics o no, i per tant, la nostra inventiva potser era més gran que la d'ara. Particularment, no recordo haver-me avorrit mai. Ara, en general, segurament hi ha un excés d'oferta. Joguines a dojo que els nostres fills obliden al cap de ben poc temps. Sembla que només interessa la novetat.
Ara, els nostres fills tenen una oferta d'activitats extraescolars que ningú de nosaltres hagués pogut imaginar anys enrere. Teatre, anglès, música, natació, atletisme, etc. Tot d'activitats que per si soles ja són positives. Hi ha una classe mitjana més àmplia que a empentes i rodolons pot satisfer aquestes necessitats. El que no tinc tan clar és si totes elles plegades són tan beneficioses per als nostres fills. Segur que el que els pares els oferim és una barreja d'interessos, els dels nostres fills i els nostres propis. La seva formació integral i la necessitat de col·locar-los en alguns moments perquè nosaltres estem ocupats en altres coses, ja sigui la feina o qualsevol altra ocupació. No és fàcil saber el profit que de tota aquesta activitat ells en poden treure. Hi ha el risc de saturar-los massa.
No tenim altre remei que parlar amb ells i escoltar-los. Com se senten, què els agrada, com canvien els seus interessos, el seu compromís, etc. No dubto que tots actuem amb la major bona voluntat, però en els temps actuals en què ja de ben petits porten una agenda a l'escola, una agenda per a les activitats extraescolars, etc, els exposem a una saturació excessiva. A l'agenda potser també hi hauríem d'incloure el temps per a no fer res, badar, passejar, jugar amb nosaltres, etc. Cessar en l'activitat i gaudir cadascú en el que li plagui.
