Per si el recentment estrenat bisbe de Donosti, José Ignacio Munilla, no en tingués prou amb la polèmica generada arran del seu nomenament com a bisbe de la diòcesi, l'esmentat prelat acaba de posar la pota fins al fons. Aquest senyor va afirmar ahir que la societat espanyola té mals pitjors que el desastre del terratrèmol d'Haití. Es referia a la situació espiritual espanyola. Vaja, vaja. 

El nomenament del nou bisbe de Donosti ha estat contestat per més del 80 per cent del clergat de la diòcesi per la seva actuació mentre va ser capellà de la diòcesi. Aquest fet poc usual mostra una crisi profunda a l'església en els mecanismes usats per a nomenar nou bisbe. La democràcia no funciona a l'església actual. Havia funcionat en el seu origen quan les diferents comunitats escollien els seus pastors. Però des de fa segles que aquesta pràctica es va abandonar i els bisbes són nomenats a dit. Hi ha tantes coses que no s'assemblen a l'església primitiva! Des de qüestions com el celibat obligatori dels capellans, el sacerdoci per a les dones, la inexistència de jerarquia com l'entenem avui dia, etc.

Avui l'església funciona com moltes altres coses, a través de grups de pressió. Es fan nomenaments per influència, per afinitats ideològiques, etc. Una pena. 

La comparació dels mals espirituals amb la tragèdia d'Haití es potser reflex de la misèria espiritual de la que parlava l'esmentat bisbe. Potser és una bona mostra de la seva pròpia misèria espiritual. La vida sembla que és sagrada per l'església només quan es parla de l'avortament, perquè ni davant els desastres naturals, ni davant la pena de mort, ni davant algunes guerres semblen massa preocupats.Ja sé que a l'església no tothom és com Munilla, ni com Rouco, ni...però noi, els altres se senten poc. Segurament fan més i parlen menys, però potser seria interessant que també parlessin.

Amb personatges així segur que estimularan poc als creients perquè retornin a les esglésies. El que ara cal és que creients i no creients, malalts i sans espiritualment segons Munilla, treballin plegats per cobrir les primeres necessitats de la pobra gent d'Haití i de tants d'altres llocs, també més a prop nostre. Encara que sigui a pesar de tants munilles com sembla que hi ha ara.